Francesc Pla: “Amb els clubs de lectura teatral s’amplien els horitzons i es provoca al cuquet de la curiositat”

Parlem amb en Francesc Pla, conductor del club de lectura dramàtica de Saó de Ponent

Cristina Mongay

18/09/2018

Espectacles

Parlem amb en Francesc Pla, conductor del club de lectura dramàtica de Saó de Ponent en col•laboració de les biblioteques de la Generalitat i el Teatre Nacional de Catalunya. També és professor de llengua catalana, actor teatral, membre de Teatre de Butxaca i de Saó de Ponent.

"M’agradaria que la gent es deixés seduir pel teatre"

- Què és Saó de Ponent?
Saó de Ponent és un projecte amb 4 anys de trajectòria que vol aixoplugar i promocionar la producció cultural a Mollerussa i a tot el seu territori. Des d’ell, al llarg de l’any, es fan moltes activitats culturals: des de xerrades a exposicions, tallers d’escriptura de teatre, representacions teatrals, etc. Va sorgir arran dels 30 anys de Teatre de Butxaca.

- Com naix el vostre club de lectura teatral?
Va sorgir a partir de les inquietuds compartides, i les converses, que vaig tenir amb en Jaume Jovells, el director de Teatre de Butxaca, el grup de producció teatral de Saó de Ponent. Jo ja havia format algun club de lectura, de narrativa concretament, i en aquest la dinàmica era la següent: es quedava una hora i mitja al mes i es debatia sobre uns texts. En el cas concret del club de lectura teatral de Saó, jo no volia emprar aquest sistema, volia sentir –i que la gent que en formaria part òbviament també ho sentís– la tensió dramàtica a través del timbre de les veus i de la visió particular de cada un dels lectors.

- Com és la seva dinàmica?
La veritat és que funciona molt bé perquè, en lloc de quedar cada quinze dies amb els membres, el nostre club queda un cop per setmana, i la gent hi està ben enganxada. La nostra ‘norma’ és només llegir els texts teatrals el dia de la quedada, per mantenir la tensió dramàtica, i com a molt llegir algun text relacionat a casa.

- Teatre de Butxaca es va incorporar l’any 2016 al projecte del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Explica’ns de què es tracta?
El teatre és molt important per nosaltres, no només les representacions, sinó també les lectures. El TNC proposava atansar al públic general la lectura de teatre, i vam decidir unir-nos a la proposta. El primer any va ser una mica experimental, però la idea va tenir molt bona acollida. El funcionament és molt simple: el TNC, en funció del nombre de gent i gràcies a la Generalitat, ens proporciona un llibre per cada membre del club –a través de la Biblioteca de Mollerussa–. Depenent de les obres, quan comencem les lectures, faig una petita introducció i comença la lectura. Mentre una persona llegeix en veu alta, la resta tenen els llibres tancats, perquè m’interessa que concentrin l’atenció en què diu i com ho diu. Quan ja hem fet dues o tres escenes, parem la lectura, i canviem els rols dels personatges, de manera que una altra persona interpreta el mateix personatge. Quan acabem, fem tots una lectura amb el llibre obert i, quan finalitzem aquest text, fem una tertúlia.

- La clau, per tant, és deixar-se sorprendre i emportar per la història que s’explica.
Sí! Fins i tot, al llarg de les lectures, els hi proposo alguns jocs. Per exemple, que intentin endevinar com continuaran les escenes la pròxima setmana. I sorprenentment, en algunes ocasions i tot i una dotzena de propostes, cap de les idees sorgides han concordat amb el que proposava l’autor de l’obra.

- Tot plegat gira al voltant de la capital del Pla d’Urgell, que voleu convertir en punt de trobada dels amants de l’escriptura dramàtica i la creació artística.
Efectivament! Quan vius o freqüentes ciutats grans, sembla que és més fàcil el consum de cultura i teatre; en canvi, des del territori, costa molt enganxar-se a ells, no per la falta de propostes, sinó per la falta de visibilitat per part dels mitjans i per la manca de suport econòmic. Malauradament, encara hi ha la idea generalitzada que el teatre és una activitat elitista i cara, i no és així, cal atrevir-se a provar-lo perquè realment et transforma per dins.

- Quines obres llegireu, i rellegireu, aquesta nova edició?
Començarem el 19 de setembre amb ‘Els jocs florals de Canprosa’, de Santiago Rusiñol; seguirem amb ‘Cartografía de una desaparición’, de Sergio Blanco; ‘Alba’, de Marc Artigau; ‘Afany d’amor perduts’, de Williams Shakespeare; ‘La bona persona de Sezuan’, de Bertolt Brecht; ‘El futur’, d’Helena Tornero; ‘Stabat Mater’, d’Antonio Tarantino; i finalment ‘El gran mercado del Mundo’, de Calderón de la Barca. Aquestes lectures les tria el TNC i, depèn dels clubs de lectura, et pots apuntar a una, dues o totes; nosaltres, les llegim totes. A més a més, jo n’introdueixo algunes més d’interessants.

- És present, per tant, tant teatre clàssic com el contemporani, nacional i internacional.
La varietat de les obres treballades ha permès a tothom divertir-se llegint. Hem fet comèdies, però de seguida vam fer un salt als drames, a les obres realistes, de fet vam començar amb ‘Maria Rosa’, crítiques amb la societat i molt més denses; també hem tractat teatre que reivindica, teatre fet per divertir i només per divertir, etc. Això permet despertar la imaginació del qui llegeix, pensar com es podria representar un diàleg sobre l’escenari, cosa que es conclou quan visualitzem les representacions en directe al teatre. També els sorprèn molt comprovar com les obres clàssiques són totalment adaptables a les propostes escenogràfiques actuals.

- Quin és el perfil dels membres que formen el vostre club de lectura teatral? Tots tenen, o han tingut, relació amb el teatre anteriorment?
El perfil és molt variat, i no sempre han mantingut un vincle anterior amb el teatre. Hi ha des de directors d’institut a autònoms, treballadors i treballadores d’empreses, treballadors i treballadores de fàbriques, joves i jubilats.

- L’objectiu final dels clubs de lectura és fer familiar i proper el teatre.
Molta gent sap dir-te noms d’escriptors de novel·les, noms de poetes, però la cosa canvia una mica més quan han de senyalar autors teatrals. Amb els clubs de lectura teatral s’amplien els propis horitzons i es provoca al cuquet de la curiositat per consumir més cultura. Hi ha molts tipus de teatre, alguns d’ells molt estàtics, però, l’ideal seria que s’arribés a ell, es participés, sorprengués, sortís i se’n parlés perquè t’ha fet pensar. El teatre et fa conscient que la vida no és tan bonica, però tampoc tan complicada. Òbviament el teatre està fet per representar-se, no per llegir-se com objectiu final, però també és literatura i et fa comprendre molts matisos, i si es llegeix en companyia, de forma coral, encara en pots gaudir més!

- De totes les lectures teatrals que heu compartit, quines recomanaries?
Ens ho vam passar molt bé amb ‘La senyora Florentina i el seu amor Homer’, de Mercè Rodoreda; va sorprendre molt ‘Blasted’, de Sarah Kane, ja que és tot un cop de puny; ‘En la solitud dels camps de cotó’, de Bernard-Marie Koltès va costar molt més, tot i que a mi em va agradar molt, especialment la proposta escènica del TNC; ‘El coratge de matar’, de Lars Norén; o ‘La fortuna de Sílvia’, de Josep Maria de Segarra. Però la que més ha agradat amb diferència ha estat ‘Temps salvatge’, d’en Josep Maria Miró. Ho toca tot! Immigració, relacions personals, relacions de parella, convivència, etc.

- Envia un missatge a totes les nostres lectores i lectors!
M’agradaria que la gent es deixés seduir pel teatre. El teatre té moltes ganes de seduir i, quan ho fa, t’entra, et condiciona, t’augmenta i no en pots prescindir.