Jump to navigation
- Amb quin objectiu va néixer La Descomunal, i passat aquests dos anys, en quin punt esteu ara?L'objectiu principal d'una comunalitat és enxarxar aquest teixit preexistent d'entitats i de persones que hi ha a la zona, que en aquest cas és la Zona 9 de Lleida, amb els barris de la Mariola, Turó de Gardeny i Blocs Joan Carles, però una mica més ampliada agafant carrers d'Instituts-Sant Ignasi, Pius XII i Universitat per arribar als 20.000 ciutadans. Al tenir una subvenció de Foment i Treball, tenim una sèrie d'indicadors i un d'ells és aconseguir inserir laboralment 30 persones i això està assolit, com tota la resta d'indicadors qualitatius i quantitatius. La Zona 9 és una zona que ja d'abans de la covid estava molt vulnerada i amb la covid es va agreujar. Quan vam començar havíem de partir d'un punt molt inicial, per exemple, Mariola i Blocs Joan Carles no tenien associacions de veïns i hem acompanyat la reconstitució d'aquestes entitats que havien existit en el seu moment, però havien quedat destruïdes. Ara estem en la fase final per reconstituir la Llar de Jubilats de la Mariola, que en els seus anys havia estat molt important, venia moltíssima gent, fins i tot de pobles, perquè feien unes sessions de ball que tenien molta vida i també va quedar destruït. Per tant, pel que fa als objectius, n'estem contents.
- Treballeu en tres xarxes: inserció laboral de joves, esportiva i cultural. Quin balanç feu del treball que heu pogut desenvolupar en aquestes tres xarxes i quin projecte destacaries de cadascuna d'elles?La xarxa en la qual jo tinc més implicació és la xarxa de cultura, que també anomenem Enre9, com el Festival perquè ve a ser l'epicentre de tot el que és aquesta xarxa de cultura com a eina transformadora. Com a entitat activadora tenim la companyia La Baldufa, que tenen més de 25 anys d'experiència i han voltat per tot el món. Això ens ha enriquit i ens ha nodrit i com a activadors estan absolutament presents, sobretot en la part de cultura. L'àmbit de l'esport ens serveix també com a eina transformadora per incentivar la vida saludable, els bons hàbits i la higiene. Hem posat en marxa un gimnàs social i les rutes saludables, a més d'enfortir la base de la UE Gardeny. També treballem la xarxa d'inserció laboral amb la Fundació Champagnat i altres entitats, en què hem assolit els objectius i hi ha una línia de treball, més transversal, que és la de 'Creix i participa', en què l'Ajuntament col·labora més a través de la regidoria de Participació.
- Com veieu des de La Descomunal els resultats de promoure noves formes d'organització entre les diferents entitats, quines dinàmiques heu establert?No hem establert noves dinàmiques. El que hem intentat és ajudar a crear els espais perquè es reconstrueixin. Hem escoltat les necessitats per poder fer un diagnòstic i ajudar perquè funcioni. I això ho fem donant un cop de mà des de l'equip de tècnics de La Descomunal que som tres persones i mitja, també amb els recursos econòmics de la mateixa subvenció de la Generalitat per aconseguir enxarxar, o facilitant contactes per fer alguna tasca, perquè al final el que de vegades falta són coneixements o recursos i nosaltres hi aportem el nostre gra de sorra per sumar espais.
- Quina valoració en feu de l'impacte que ha tingut la feina que heu estat fent a través de la Descomunal amb les entitats i també amb la participació dels veïns i les veïnes?Tota aquesta feina comunitària és lenta, però sí que és cert que mirant enrere, al principi sí que havíem d'insistir més i arrossegar una mica quan es feia una trobada o una reunió. No hi havia tanta participació i ara, dos anys més tard vas veient que entitats i persones que estan treballant al barri i que no es coneixien tot i potser portar 30 anys treballant o vivint aquí, ara comencen a crear sinergies, perquè fins ara no havien tingut un projecte en comú i ni tan sols es coneixien. És important destacar que La Descomunal hi serà dos anys més, segur, potser fins i tot quatre, però això és un projecte efímer, i tota la feina que s'estarà fent durant els anys que hi hagi La Descomunal, ha de funcionar també sense La Descomunal. Plantem una llavor perquè les mateixes entitats s'empoderin, els donem una empenta perquè tot sigui autosostenible. Per això és molt important crear les associacions de veïns o la Llar de Jubilats de la Mariola perquè la intenció és que tots els projectes siguin autogestionables. No tindria cap sentit fer aquest treball i que quan ja no hi hagi una subvenció, desaparegui. Per això a l'inici d'aquests dos anys i des de dins, s'ha creat l'associació La Nou perquè sigui el paraigua que englobi algunes de les coses que ara s'estan fent a través de La Descomunal i sigui el punt de connexió.
- Si ens centrem en la xarxa de cultura, en què heu treballat durant aquests dos anys?El més visible és el Festival d'arts escèniques Enre9, que celebrarem del 16 al 19 de maig i que serà la tercera edició, però l'Enre9 sempre diem que dura tot l'any. Amb les tres escoles de la Zona 9, Magí Morera, Joan XXIII i Santa Maria de Gardeny, treballem un projecte de batucada. Els alumnes de les tres escoles reben unes classes de batucada en horari lectiu amb la col·laboració de l'Escola l'Intèrpret. La conseqüència d'això és que estem enxarxant les tres escoles, que potser no es coneixien tant, i ara treballen conjuntament en alguns projectes i amb la batucada seran els encarregats de fer la cercavila inaugural del Festival. També fem teatre a les escoles i activitats extraescolars, perquè dins de la Zona 9 n'hi ha poques i de gratuïtes encara menys. Ho hem anomenat l'Escoleta i es centralitza al centre cívic de la Mariola i cada tarda hi ha una activitat diversa, gratuïta i dirigida a tothom: per a qualsevol edat, acotades a grups de 6 a 12 anys, altres de 12 a 16 anys i altres per a la gent gran. Fins al maig farem ball del garrotin, caixó flamenc, dansa urbana, teatre i un taller de creació musical. I amb els joves aquest any hem iniciat el projecte Bàsquet beat, que consisteix a treballar la percussió amb pilotes de bàsquet, com una mena de batucada. Ho fan educadors i amb l'excusa de la música i aquest llenguatge, ens permet treballar diferents casuístiques i apropar-nos als joves. L'activitat és molt diferent, has d'estar molt concentrat en el ritme i pensar. A mi aquest projecte m'agrada molt, inclús he participat en alguna sessió i està molt bé.
- Quina acollida tenen els tallers i les activitats entre els membres de la comunitat de la Zona 9? El boca-orella funciona?Si, però és molt difícil arribar a la gent. Ara estem en un moment en què La Descomunal comença a ser més coneguda, guanyem confiança amb les persones, els col·lectius i les entitats. La Baldufa aporta aquest nivell de qualitat perquè també fa molt temps que està al barri. Però així i tot no es pot dir que sigui fàcil, depèn del col·lectiu, hi ha molta diversitat cultural a la zona, cada col·lectiu té les seves particularitats i sensibilitats. Als joves de 16, 18 o 20 anys ens costa arribar-hi, aquí i a tot arreu, perquè tenen altres coses a fer. I el que realment costa és que siguin constants i ens hem d'anar adaptant. Potser en una sessió en venen vint i a la següent deu, i hem de tornar a començar. Tot això forma part del treball comunitari i s'ha d'entendre.
- A través del treball que esteu fent, noteu el paper que té la cultura com a eina de transformació social?Creiem que sí, però s'ha d'anar fent taca d'oli. És un projecte a llarg termini. Sabem que programar una obra de teatre no transformarà la vida a ningú, però en una zona on no s'ha programat res en deu o quinze anys, doncs fas el Festival Enre9 i sí que creiem que totes aquestes activitats culturals són transformadores. No de forma miraculosa, però sí que és una eina més per a la gent de la zona, no obstant això també de fora perquè no deixa de ser una excusa perquè aquesta zona que està estigmatitzada, pugui rebre una sèrie de visitants, veïns d'altres barris de Lleida o altres municipis i que puguin veure què fem en uns barris on les notícies que sempre s'han vist han estat més aviat negatives. Creiem que tot el que estem fent tindrà un impacte molt positiu, no de forma immediata, però sí a mig o llarg termini. És una llavor, s'ha de cuidar i s'ha d'anar treballant.
- El plat fort arriba al maig amb el Festival Enre9, què ens pots avançar d'aquesta tercera edició?L'Enre9 té dos tipus d'espectacles, els professionals i els comunitaris i intentem que hi hagi un equilibri entre uns i altres. En els comunitaris tenim tota la representació dels diferents col·lectius i cultures que tenim a la Zona 9 i a Lleida en general. Amb els professionals, el primer any no es va aconseguir tenir l'equilibri de diferents orígens, però en el segon any sí que es va fer un esforç per portar companyies internacionals que també representin una certa diversitat dels col·lectius més nombrosos. Aquest és un dels objectius, tenir aquest equilibri entre el comunitari i el professional, pel que fa a número d'espectacles, però també perquè es vegin representats els diferents col·lectius. Aquest any, com a novetat, els espectacles comunitaris els hem intercalat en la programació de la graella amb els professionals perquè tinguin el mateix pes i tinguin més força. Per això de tota la programació no destaquem caps de cartell, convidem a venir a passar un matí, una tarda o tot el dia i gaudir, perquè també hi ha moltes activitats complementàries i alguna sorpresa que preparem. Volem que la gent que vingui pugui participar, no ser només espectadors, i per això hi ha propostes per a totes les edats, des de contacontes fins a rumba.
- Els espectacles comunitaris són els que aneu treballant als tallers durant el curs?Intentem que tots els tallers que nosaltres anem treballant acabin petant a l'Enre9, que es pugui fer una mostra i que tinguin presència en el festival. Però això és una part, perquè a Lleida tenim moltes associacions i en convidem algunes perquè facin espectacles, no tot és producte del que fem a La Descomunal. Per exemple, el Centre Llatinoamericà ens ha proposat fer una parada on podrem tastar empanades de diversos països de l'Amèrica del Sud i també explicaran com cuinar-les. Això és una activitat paral·lela que també trobareu a l'Enre9, perquè això és viu i demanem pro activitat, tot i les limitacions que tenim des de l'organització, però qui tingui una inquietud i vulgui col·laborar es pot adreçar a nosaltres i l'escoltem. Tot el que puguem encabir ho encabim, i si aquest any no pot ser, doncs serà per a l'any vinent, però tot el que tingui un sentit i vagi en la línia de l'Enre9, ho podem parlar.
- Pel que fa a l'afluència del públic, tant la primera com la segona edició han funcionat molt bé. Heu assolit l'objectiu d'obrir la Zona 9 a veïns d'altres barris que s'han apropat a veure què passa a la Mariola, al Turó de Gardeny i als Blocs Joan Carles?Curiosament, la primera edició va tenir més gent de fora de la Zona 9 que de la mateixa Zona 9. Ens vam adonar que hi havia gent que s'esperava una Festa Major, més que el que van veure, perquè trobaven a faltar les firetes o que hi hagués una orquestra. Però també es va entendre el que s'estava programant. A la segona edició ja vam veure més equilibri de públic entre la gent que viu a la Zona 9 i gent d'altres barris. Estem molt contents per l'acollida de públic i la intenció és que vingui molta gent, però no volem tampoc un creixement desmesurat. Volem que el públic es senti ben acollit d'acord amb les dimensions del festival. I sabem que és difícil perquè com tot és gratuït, fins que està passant no sabem exactament quanta gent hi ha. Però depèn de molts factors, de la climatologia i que al mes de maig també es fan moltes activitats a Lleida. També ens consta que hi ha molta gent de la ciutat que encara no coneix l'Enre9, en trobem moltes evidències. Convidem tothom a venir i any rere any anirem adequant el volum de gent per tenir un creixement sostenible. Aquest any repartirem molts programes casa per casa, també a les xarxes socials, escoles i instituts perquè es conegui.
- Heu previst alguna activitat per mirar d'aprovar-vos al públic adolescent? Què us agradaria encabir dins de la programació del Festival?És una de les franges més difícils i ens agradaria poder captar més joves de 16 anys, per això aquest any hem incorporat una proposta que no s'havia fet mai, una batalla de rap en català i també hi haurà el dissabte un concurs de breaking, que és una batalla de ball que es fa per parelles. Les inscripcions es faran el mateix dissabte a les 16 hores, li volem donar aquest aire més de carrer, però està organitzat professionalment. Hi haurà eliminatòries, classificacions i la batalla final. Volem que tots els col·lectius se sentin representats a l'Enre9 i que vulguin col·laborar-hi. Aquest any també com a novetat, els regidors dels escenaris són persones que viuen a la Zona 9 o representants d'alguns dels col·lectius, no són regidors professionals, i d'aquesta manera els impliquem i també fem comunitat. Estem parlant d'un festival que és pioner. La companyia La Baldufa coneix escenaris d'Espanya i d'Europa i no coneixen un festival que tingui aquests objectius i aquestes intencions. La majoria de festivals són professionals i nosaltres busquem fer aquesta barreja i intentar que els artistes que venen de fora puguin fer algun taller durant la setmana prèvia, convisquin i ens coneguin, és un treball de formigueta.
- Quines percepcions teniu sobre com ha estat rebuda La Descomunal entre els veïns i veïnes?Les sensacions són bones. És impossible agradar a tothom, però nosaltres que treballem cada dia aquí i parlem amb molts col·lectius creiem que s'està entenent el projecte. Intentem fer el millor diagnòstic, fer les reunions molt participatives per poder anar en la mateixa línia que ens demana la Zona 9. Això és molt viu, sempre poden sorgir noves demandes.
Web La Descomunal Web Festival Enre9
