Terrats en Cultura

Foto: 

Guillem Pacheco
Cesk Freixas al terrat del Castell de la Suda de Lleida

Terrats en Cultura o com expandir les arts escèniques des de les altures

Lleida i Tàrrega estrenen aquest estiu la versió ponentina de la iniciativa sorgida al 2013 a Barcelona
Judit Monclús
,
14/08/2019
Espectacles
El projecte Terrats en Cultura fa sis anys que converteix aquests espais que es troben en la majoria de les cases, en recintes on gaudir d’espectacles innovadors en un entorn privilegiat. Ara la proposta surt de l’àrea metropolitana barcelonina i desembarca a Ponent amb la intenció de sumar més ciutats del territori català de cara a noves edicions, per convertir espais poc convencionals en escenaris propers per donar a conèixer les propostes culturals més diverses a domicili.

Una copa de vi, bona companyia, el crepuscle vespertí i les papallones a l’estómac que volen quan es fa el silenci que dona pas a la irrupció en escena de l’espectacle que estaves esperant. A l’horitzó, antenes de televisió, paisatges de finestres i balcons, roba estesa i geranis que creixen per sobre d’un sisè pis. Aquest és l’escenari que suggereix Terrats en Cultura, una iniciativa que va nèixer a Barcelona al 2013 amb la intenció de donar a conèixer des dels terrats de la capital catalana diferents propostes artístiques -la majoria sense cabuda als circuits convencionals-. Ara, després de sis anys posant en valor la cultura des de les altures, el projecte s’ha expandit fins a les terres de Ponent. "Terrats en Cultura vol reivindicar aquests espais i portar-hi propostes arriscades i diferents, treure les arts escèniques en viu de la gàbia en què es troben, dotar-les d’un nou significat i fer que l’espai i la proposta artística comparteixin el mateix valor", explica Lola Armadàs, membre de l’equip organitzador de Terrats en Cultura, una iniciativa de l’associació Coincidències i que duu a terme un equip molt transversal de nou persones amants de la cultura que treballen de manera voluntària.

Les propostes artístiques, que se succeeixen pels terrats barcelonins anualment de mitjans de maig fins a principis d’octubre, van arribar el passat mes de juny a Lleida i ho faran aquest agost a Tàrrega, a mode de prèvia de la Fira de Teatre al Carrer de la capital de l’Urgell. "A Lleida hi vam presentar una proposta diferent, conscients que cada ciutat té una història, una geografia i unes necessitats diferents. De la mateixa manera que a Barcelona teníem clar que l’espai a reivindicar era el terrat, element representatiu de l’arquitectura mediterrània, a Lleida vam veure que l’horta i la ciutat es troben a tocar però es donen l’esquena. Per això, vam voler establir un diàleg entre aquests dos espais. Vam portar la música i la dansa a la ciutat, i vam traslladar el món del cabaret a l’horta. Ens semblava prou trencador i la resposta del públic va ser molt bona", recorda Armadàs. I ara a Tàrrega, on el mateix ajuntament de la ciutat va ser qui els va proposar de posar-hi els peus, ja s'han esgotat les entrades per als dos concerts. Tant el de la Paula Valls a la Miranda del Parc de Sant Eloi, com el del Pau Vallvé al terrat de Cal Trepat, tot i que encara hi ha la possibilitat d’apuntar-se a una llista d’espera.

Las Glorias Cabareteras actuant a l'horta de Lleida | Foto: Guillem Pacheco

"Com a públic, tens una nova perspectiva per veure la cultura", assenyala Armadàs. De fet, Terrats en Cultura va ser guardonat amb el Premi Butaca a la Millor Iniciativa de Públics 2019. El premi dona fe que la cultura pot passar en qualsevol racó dels nostres pobles i ciutats, que no cal que sigui només en els espais destinats a contenir-la i que, d’aquesta manera, amplia el perfil del públic que hi concorre. "A Terrats en Cultura tenim dos perfils principals d’assistents. Un és un públic molt consumidor d’arts escèniques, que està avesat a anar molt al teatre, per exemple, i que quan se li ofereix una proposta alternativa i diferent, també s’hi apunta. L’altre perfil és el d’un públic que no va al teatre però que una proposta com la nostra l’apropa a aquestes arts", detalla Armadàs. "Volem implicar la ciutadania. La cultura és de tots i convertim l’espectador passiu en espectador actiu. De la mateixa manera, convertim els veïns de les comunitats amb què contactem per portar-hi el Terrats en Cultura en programadors perquè la seva escala acaba sent com una sala d’exhibició".

Com funciona Terrats en Cultura?
"A través de les xarxes fem crides buscant amfitrions de la nostra proposta. Per viure l’experiència no cal sortir de casa, les arts escèniques venen a casa teva i, a canvi, només ho has de compartir amb la resta de la ciutadania", detalla Armadàs. L’aforament és de 60 o 80 persones com a màxim. També explica que l’esdeveniment no s’allarga més enllà de les dues hores. "No volem ser invasius, som conscients que és un espai privat i que cal buscar aquest equilibri. Ho fem en un horari que no molesta el veïnat, amb la intenció de crear comunitat i bon rotllo, i sempre amb la proposta artística adequada a l’espai que l’acull".

Juan Carlos Lérida actuant al terrat del Teatre de la Llotja de Lleida | Foto: Guillem Pacheco

Tot i que el cas de les iniciatives lleidatanes ha estat una excepció, normalment el públic troba a la pàgina web de Terrats en Cultura els espectacles previstos, l’horari en què es realitzaran i el barri on s’ubica el terrat des d’on es podran gaudir. "Només sap l’adreça concreta i altra informació rellevant la gent que ha comprat l’entrada i no li diem fins 48 hores abans de l’espectacle", comenta Armadàs. Llavors, comença el ritual: el públic arriba al terrat en qüestió, pot prendre una beguda i disposa de cert marge de temps perquè interaccioni amb l’espai i amb la resta d’assistents. A l’hora indicada, comença l’espectacle. "El fem coincidir amb la posta de sol, per això els horaris del mes de maig no són els mateixos que al juliol. El sol és el nostre tècnic de llum, que canvia a mesura que avança l’espectacle. Això, una sala no t’ho pot donar per molta tècnica que hi hagi", subratlla Armadàs. Quan acaba l’espectacle i abans de marxar, el públic disposa de mitja hora aproximada per, si ho vol, poder parlar amb l’artista, amb qui ha compartit el mateix escenari: el terrat.

"Perspectives de futur? Doncs fer territori perquè no tot ha de passar a Barcelona. El nostre projecte ja va néixer amb la intenció de fugir del centre de la ciutat i fer que passin coses en un terrat de, per exemple, Nou Barris on, si no fos per la nostra proposta, potser la gent no hi aniria. De la mateixa manera que fem aquesta reivindicació a la capital catalana, també la fem a fora", assenyala Armadàs. Amb Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida i Tàrrega, la intenció és la de sumar alguna ciutat més als Terrats en Cultura de cara al 2020. "La nostra proposta vol que la cultura estigui a l’abast de tothom d’una manera assequible, i fer que les propostes innovadores i diferents puguin trobar també el seu lloc en altres indrets del territori català".
 

Més informació: 

A

També et pot interessar