Cristina Mongay
,
13/04/2018
Família

Els Amics de la Popa, quan allò natural lluita per normalitzar-se

Aquest projecte vol contribuir en veure normal l’alletament de les mares als seus fills i filles en espais públics
Amics de la Popa

Foto: 

Surtdecasa Ponent
La Sònia Capdevila, la Cristina Barana i la Maria Jounou són tres llevadores de professió que han engegat l’associació Amics de la Popa. Es tracta d’un projecte nascut al gener d’enguany per protegir la maternitat i la criança, i vol contribuir en veure normal l’alletament de les mares als seus fills i filles en espais públics.
"Els nostres objectius són fonamentalment dos: que cada vegada més gent doni pit, i que s’allargui el temps de lactància"

Parlem amb la Cristina Barana, llevadora del CAP de l’Eixample de Lleida.

- En què us heu inspirat per fer-ho?
Les tres som llevadores de professió, i ens apassiona el tema de la lactància. Vam indagar i vam veure que en països d’Europa es tiraven endavant propostes per normalitzar, i donar visibilitat, a la lactància materna en llocs públics. Per exemple, s’incorporaren maniquins donant el pit als aparadors, o se col·locava en llocs de molta afluència de gent un pit enorme de plàstic. I se’ns va encendre la bombeta: alguna cosa havíem que fer.

- Quan i per què naix Amics de la Popa?
El Nadal va fer un any, precisament, que vam començar a gestar el projecte. Vam adaptar una mica aquestes idees amb la voluntat de normalitzar l’alletament matern aquí, a Catalunya. Vam haver de redactar un projecte, vam buscar recursos econòmics i el suport de les institucions públiques i privades. Finalment, el dia 19 de gener d’enguany vam sortir al carrer com ‘Amics de la Popa’ i la veritat és que ha tingut molt bona rebuda.

- Són molts els tabús que arrossega la societat per condicionar el normal alletament dels infants!
Sí, n’hi ha molts. Fins i tot, s’ha arribat al punt de cridar l’atenció a mares que alletaven els seus fills a centres comercials!

- És força absurd perquè primer, alletar és quelcom natural, i segon, en la societat actual no té gaire sentit aquests tabús quan estem tots farts i tips de veure situacions més explícites arreu dels mitjans.
I la gravetat de l’assumpte és que, quan una dona dóna el pit, no veus res, si no és que et fiques damunt de la mare! I què li importa a la gent que ensenyi! Si anem a la platja i molta gent fa topless. És més, s’hauria d’agrair molt la decisió de les mares que decideixen donar al pit, perquè amb aquest gest no només es reforça la salut de la mare i del fill, sinó que és una qüestió de salut pública.

- Explica’ns alguns dels beneficis de l’allitament matern.
La lactància materna suposa menys malalties infantils. A més a més, aquest infant serà més feliç, amb la qual cosa en l’edat adulta tindrà més bones relacions; tindrem nens menys agressius, i per tant, adolescents amb menys problemes. L’alletament preveu l’obesitat infantil, enforteix l’autoestima, etc. Apareixen contínuament estudis que reafirmen que cada any que dónes pit al teu fill, es reforça la seva salut i la teva –des de prevenció de càncer de pit, càncer d’ovaris, etc.– Donar el pit és ‘lo’ millor, però comporta un esforç per part de les mares que cal reconèixer. De fet, les entitats sanitàries s’hi ha bolcat, igual que el Parlament, que va aprovar un decret el 2017 instant a totes les autoritats sanitàries a crear programes per a fomentar l’alimentació materna.

- Fins quan cal, o fins quant es recomanable, l’alletament matern?
Els nostres objectius són fonamentalment dos: que cada vegada més gent doni pit, i que s’allargui el temps de lactància. Potser veure un nadó, d’un o dos mesos, prenent el pit està més ben vist, però un nen o una nena de quatre anys, ens sorprèn i tendim a jutjar a la mare i al fill o filla. I òbviament, aquesta crítica a la lleugera es fa sense conèixer els beneficis de l’alletament! L’OMS i l’UNICEF recomanen donar el pit sis mesos de manera exclusiva, i fins als dos anys, com a mínim, amb alimentació complementària. I a partir dels dos anys, fins que la mare i el nadó ho desitgin. Històricament se situava l’edat de finalització de l’alletament matern entre els set i els vuit anys.

- La llet ‘artificial’, en tot cas, ha de ser un pla B per a les persones que no poden alletar, o davant de circumstàncies complicades.
Efectivament!

- Imagino que sent llevadores, són moltes les confidències que us han confessat als CAPS on treballeu. I algunes d’aquestes s’adrecen a l’alletament. Quins són els llocs més insòlits on us consta que s’han produït alletaments materns a causa del tabú social?
Jo sóc mare, i tinc una nena de quatre anys que encara popa. I, molt afortunadament, mai m’he trobat amb una situació incòmoda. Però és veritat que a la consulta de vegades ens expliquen experiències molt poc considerades davant de les mares i els fills. Per exemple, quan vas a un centre comercial hi ha les sales de lactància, on hi ha els canviadors dels nadons, i estan a tocar les serveis femenins. La situació és aquesta: els bebès defequen molt sovint, no es buiden prou aquests canviadors, i tu t’has d’asseure allí a una butaca a donar el pit. Amb tota la pudor! Quin adult dinaria o soparia amb olor de pixum? Cal reivindicar alletar arreu, no a un racó exclusiu.

- Heu creat una xarxa d’espais d’alletament, que compta, entre espais públics i privats, amb 240 entitats. Quin tarannà tenen?
Són magnífics! Estan molt sensibles amb el tema i, fins i tot en diversos casos, han facilitat l’entrada de les mares preparant-los-hi una butaca especial, o convidant-les a prendre un té gratuïtament. Molts locals al·lucinen quan els expliquem el projecte, i no entén que ens puguin dir que no, o que sent mare et convidin a amargar-te quan dones el pit. Hi ha tant entitats públiques com privades: des de Centres d’Atenció Primària a Ajuntaments, Centres cívics, biblioteques, cafeteries, restaurants, centres dietètics, joieries, perruqueries, botigues de roba, etc.


Les impulsores del projecte 'Amics de la Popa', la Sònia Capdevila, la Cristina Barana i la Maria Jounou

- On els podem trobar i com en podem gaudir?
Afortunadament, hi ha entitats d’arreu de Catalunya que formen part del projecte –per exemple, Dona Santpau - Servei de Ginecologia i Obstetrícia Hospital de Sant Pau–. La qual cosa ens ha sorprès molt, perquè el projecte ha nascut de Terres ponentines i la difusió, i el seguit de presentacions, de moment només les havíem fet aquí. Suposo que l’èxit de l’associació es deu a que realment era una necessitat a crits.

- Tots aquests espais comptem amb una etiqueta identificativa. Per què el nom ‘Amics de la Popa’?
El nom va sortir de les nostres converses de manera molt natural. Vam escollir la paraula lleidatana ‘popa’ perquè ens és totalment familiar i, a més a més, sent llevadores, estem tot el dia amb la popa a la boca (riures). Sí que és veritat que hi ha gent que ens ha preguntat què és la ‘popa’, però en definitiva en el nostre vocabulari utilitzem paraules de tots els idiomes, no hi ha més complicació...! I ‘amics’ perquè ens volíem referenciar als ‘Espais amics de la popa’. Però com quedava molt llarg a l’enganxina, finalment vam escurçar per ‘Amics de la popa’.

- Quina perspectiva de futur té l’associació?
Volem seguir fent gran la xarxa, que tothom s’hi senti recollit i recolzat, i seguir normalitzant un acte tan natural que es porta fent des de fa milers d’anys. Som mamífers, i la nostra alimentació sempre ha sigut així a excepció dels darrers 60 anys.

- Envia un missatge als nostres lectors i lectores!
En el congrés de l’any passat de lactància, al qual hi vam assistir, van citar una frase que ens va captivar a totes tres: Si la lactància materna arribes a nivells universals, es podrien evitar les morts de 820.000 nens i nenes menors de cinc anys, i les morts de 20.000 dones d’arreu del món. I aquest gran salt és produeix per donar popa, què és gratuït, natural i, en gran mesura, possible.

Més informació: 

També et pot interessar