Agustí Coscollola i Jordi Vila: l’abans i l’ara de la festa del Brut i la Bruta de Torà

Parlem amb dos dels organitzadors d’aquest carnaval, el primer de Ponent, que se celebra el 6 i 7 de febrer

Surtdecasa Ponent

02/02/2015

Fires i festes

El Brut i la Bruta de Torà: una mateixa festa, dues visions. L’Agustí va estar al capdavant de la festa durant gairebé 20 anys. Pel Jordi Vila és el seu quart any a la comissió organitzadora. Els dos comparteixen filosofia i el que és més important: la il·lusió per mantenir viu un dels carnavals més antics de Ponent. I és que, segons diversa documentació antiga, al 1750 ja se celebrava a Torà la festa de La Llordera, una dansa d’origen pagà que era ballada per dos donzells (el Bonic i la Bonica) i una altra parella formada pel Brut i la Bruta, que feien mofa i empaitaven la quitxalla mentre el jovent s’encarregava de passar casa per casa a demanar menjar. Amb l’Agustí i el Jordi, dues de les cares de l’abans i l’ara del Brut i la Bruta, ens endinsem a aquesta festa, que va ser recuperada l’any 1990 i que reivindica la tradició amb grans dosis de modernitat.

Brut i Bruta, Festa de la Llordera, Carnaval, Carnestoltes... com li hem de dir al Carnaval de Torà?

Agustí: Es va començar anomenant la Festa de la Llordera, perquè al customari català hi sortia i ens agradava agafar aquest nom que marxava una mica del tema carnaval. La Festa de la Llordera és la base de la festa de Carnaval a Torà. La història explica que el jovent s’ajuntava el Dijous Gras per passar per les cases per recollir menjar i vianda que després, a la nit, es menjaven en un gran sopar. Tot això es va decidir recuperar als anys 90, ja que s’havia quedat aturat al 36, amb la Guerra Civil. Amb els anys, vam començar a fer gegants, perquè Torà no tenia gegants. Primer vam fer el Brut i més endavant els altres: la Bruta, el Bonic i la Bonica. Més tard, les noves generacions han fet gegantons, el Sargentet, el Constantí i el Brutet.

La Bruta i el Brut, la Bonia i el Bonic, el Brutet, el Sargentet i el Constantí.

Tots els gegants són persones reals del poble.

A: Si, ho vam fer així perquè volíem personalitzar el nostre carnaval i immortalitzar persones del poble que s’han implicat en la festa des del principi.
Jordi: Sobretot en el cas del Brut i la Bruta, el Bonic i la Bonica, són les persones que des del principi van representar aquests personatges durant la festa.

Quan es recupera la festa, també es recupera la dansa que havia deixat de ballar-se feia anys...

A: Si, el primer any es fa el Ball Pla, una adaptació d’aquesta dansa antiga. Després es va dedicar més a recuperar la festa, amb les figures del Brut i la Bruta, el Bonic i la Bonica, etc.

Amb els gegants, i els nous gegantons que han sorgit els darrers anys, el que s’intenta és apropar la festa al públic més petit?

J: El que veiem és que el jovent de Torà ha estat una mica mort els últims anys. Amb l’entrada de gent jove a la junta del Carnaval, volíem moure una mica la gent jove i també els infants, per tal que de petits s’involucrin a la festa i la facin crèixer. Volíem atansar-nos al públic infantil, i amb els gegantons és una manera de fer-los partíceps, perquè els poden portar i viure la festa des de dins.

La gent jove se la sent seva la festa?

J: Jo crec que cada cop més. El que és més difícil és col·laborar en l’organització de la festa, per això confiem en potenciar la festa per al públic infantil, perquè són el planter del futur. A més, la nostra aposta passa per potenciar la part tradicional del carnaval, perquè és l’origen i la base del Brut i la Bruta.

Quin és el funcionament de la festa?

J: El Carnaval arrenca divendres al matí, amb el Carnestoltes infantil, amb els infants de l’escola. Dissabte al matí també fem un espectacle infantil, amb la intenció d’anar creixent i acabar fent un carnestoltes infantil. La festa, però, comença dissabte amb el pregó, on se satiritza sobre persones i fets ocorreguts a Torà durant l’any. Després del pregó, té lloc el ball del Bonic i la Bonica, i el Brut i la Bruta, seguint els documents històrics que recullen aquesta dansa. Aquest és l’acte principal de la festa, que després dóna pas a la tradicional rua de carnaval.

El Xavier Mas i la Marta Sunyer són els encarregats de donar vida al Bonic i la Bonica d'aquest any.

Parlem del pregó... els que no hi han estat mai han de saber que el sarcasme està a l’ordre del dia i que no se salva ningú...

A: Si... Es tracta de fer crítica irònica d’afers que tenen a veure amb el poble o amb gent del poble, d’una forma descarada però sense perdre les formes. Hi ha gent que s’ho agafa una mica malament, però jo crec que amb els anys tothom ho ha anat assumint. Els primers anys vam tenir més problemes, recordo una vegada que una de les persones que es va sentir aludida al pregó, ens va amenaçar de tallar la llum del poliesportiu, on a la nit havíem de fer el ball de carnaval. Finalment tot va quedar en una anècdota i fins i tot, aquesta persona, va venir a fer un parell de cubates a la nit...

J: . A veure, sempre hi ha opinions i diferents punts de vista, però jo crec que el pregó ha de ser descarat, sempre que no es perdin les bones maneres. Jo crec que la gent és un dels actes que més espera i s’ha fet molta pedagogia, la gent s’hi ha anat acostumant. Rep una mica tothom, però sobretot, la majoria de crítiques recauen a l’Ajuntament.

A: Si, l’ajuntament és qui rep més. De fet, els estatuts de l’Associació del Brut i la Bruta ja diuen que no pots ser membre de l’Ajuntament per formar part de l’associació.

Tota una declaració d'intencions...ens podeu donar pistes del Brut i la Bruta d’aquest any?

J: Ens agrada mantenir-ho en secret fins l’últim moment. Però podem dir que aquest any ens vestim de gala, per això la decoració dels carrers serà vermell i daurat. És tot el que puc dir!

Com ha evolucionat la festa del Brut i la Bruta amb els anys?

A: La festa manté molt l’esperit amb el qual va nèixer, però el que ha canviat més és la manera de difondre-la. Les noves tecnologies fan que arribis molt més lluny, abans, quan jo estava a la junta, potser ho pensàvem tot amb una visió més local, perquè era difícil arribar més lluny. Tot ho fèiem molt manual, a l’estil casolà... Canvia la manera de fer les coses, però el plantejament es manté.

J: La base és la mateixa, tot gira entorn la tarda de dissabte, amb la base tradicional de la festa. Jo crec que la part tradicional no es pot tocar, però si que es pot anar innovant sense perdre l’essència.

Què és, per a vosaltres, la festa del Brut i la Bruta?

A: Per a mi és una cosa molt meva, que la sento molt. L’he vist néixer i créixer des del principi i no pots evitar sentir-la teva quan veus els gegants, el ball, la gent que hi participa... És molt satisfactori veure que la festa continúa. Jo sempre recordo que el millor moment de la festa, quan estava a la junta, era el diumenge a la tarda, quan recollíem. Era el moment per parlar i fer balanç, i recordar anècdotes dels dos dies anteriors...

J: Des de petit sempre he tingut molt present el carnaval, sempre anava darrere els gegants. Sempre he viscut molt la festa però ara encara més, ara la visc des de dins. He conegut la història, la part tradicional de la festa, i penso que és molt important mantenir-la i fer que la gent la conegui. Jo acabo la festa i l’endemà ja estic pensant què podem fer l’any següent.