Foto: 

Rafael López Monné
El baster, és un dels oficis antics representats a Sant Guim de la Plana

Els pessebres vivents, una tradició nadalenca en auge a Ponent

Sant Guim de la Plana i Linyola, dues propostes per viure el Nadal amb la il·lusió d’un infant
Cristina Berengué
,
24/12/2014
Fires i festes
Traslladem-nos per un moment a aquell moment màgic de la infància de quan tocava muntar el pessebre. L’olor d’aquella caixa de cartró on s’amuntegaven les figures, d’on n’anaven sortint els pastors, l’olla i el foc, la cova amb el naixement i el més apreciat de tots: el caganer. Recordem aquelles tardes d’anar a buscar molsa i sorra, per fer els camins i les muntanyes d’aquell paisatge rural que després enfarinàvem sota un cel de paper i estrelles de cartró. Reviure-ho és fàcil si ens endinssem en algun dels pessebres vivents que aquests dies es fan a Ponent. Sudanell, Rocafort de Vallbona, Ardèvol, Linyola i Sant Guim de la Plana en són alguns exemples. Ens fixarem en aquests dos últims, dos exemples de com una tradició relgiosa es transforma en una reivindicació de la memòria col·lectiva que mobilitzen tot un poble.

Sant Guim de la Plana, el poble del pessebre

S’ha guanyat aquest nom, i no ho diem per dir. Fa 32 anys que aquest petit poble de la Segarra organitza un pessebre vivent que no fa res més que fer justícia a uns carrers que demanaven a crits ser vistos, ser respirats, ser admirats. I és que el poble sembla com si haguès estat pensat per acollir un pessebre. Només hi faltaven la música i les figures. I a Sant Guim de la Plana ho han sabut fer, transformar el poble amb un autèntic record inoblidable del Nadal.

Comença la música i s’obren les portes del castell. Així comença el recorregut per 32 escenes, que més que descriure episodis bíblics (només hi ha el Naixement), mostra l’antiga vida a pagès i els oficis perduts de la vida rural de fa ja uns quants anys. L’itinerari porta el visitant per un entramat de passadissos laberíntics, un no sap quan està al carrer o quan està dins una casa. Els límits entre dins i fora es perden, els límits entre realitat i ficció també. És com si, de cop, ens haguèssim fet petits i puguessim viatjar entre les figures del més espectacular pessebre que mai haguèssim pogut somiar en la nostra infància.

  • imatge de control 1per1

És un pessebre pels sentits, un pessebre que es veu, se sent, s’escolta i es respira. Tota l’escenografia és tan acurada que pots sentir l’olor de les cases de poble d’abans, l’olor de l’estable amb els seus animals, sentir l’escalfor d’una llum d’oli que il·lumina càlidament l’hostal, la humitat del safareig, l’olor silvestre de l’herbolari i l’alè d’una de les figures, que de sobte et recorda que són de carn i ossos. Més de 300 persones donen vida a aquest pessebre, posant-se a la pell del ferrer, del cisteller, del pelleter... oficis, la majoria, que han quedat relegats a la memòria dels nostres avis i que aquest pessebre treu a la llum, per recordar-nos com es feia antigament el pa, o el sabó, o l’oli... Algunes escenes són autèntics documents etnogràfics, que parlen de qui érem i qui som. Retrats perfectes del passat que expliquen com era la vida a pagès a través de les eines, els materials, el vestuari, els entorns... Res és gratuït.

S’acaba el recorregut i tens la sensació que t’has perdut coses. La bellesa del tot no et deixa fixar-te en els detalls (mil detalls!) que acompanyen cada escena, cada pas, cada racó. I és aleshores quan sents la necessitat de tornar-hi, per para atenció a cada un d’aquests petits detalls que són els que fan gran aquest pessebre, una cita emblemàtica del Nadal a la Segarra i un bon exemple de com una tradició religiosa i cultural es transforma en una festa reivindicativa de la vida rural, dels oficis perduts i de la Segarra. En definitiva, una reivindicació de la memòria d’una època, d’una manera de viure, de ser i de fer.

Tradició i modernitat

La tradició no està renyida amb la modernitat i això ho saben molt bé a Sant Guim de la Plana. Així, aquest any una de les novetats més interessants és la realització d’una pel·lícula en 3D, obra de la productora catalana Kataclack, una productora que creua les sinèrgies del món del cinema i l’enginyeria. Així, la pel·lícula, d’uns deu minuts, és una experiència immersiva que permet a l’espectador viure la sensació de visitar el pessebre i captar l’essència de totes les escenes dels oficis perduts.

D’altra banda, l’organització del pessebre ha editat un llibre sota el títol ‘Sant Guim, Arrels de futur’, amb textos de Ferran Baile i fotografies de Rafael López-Monné, i pròleg de la periodista mexicana Sonia García.

 

Les dates de representacions del Pessebre són les següents:

Desembre 2014: dies 20, 21, 26, 27, 28

Gener 2015: dies 3, 4, 10, 11

HORARI: Cada dia una sessió a 2/4 de 7 de la tarda.

Al finalitzar l’espectacle hi haurà torrades amb oli i caldo calent per atenuar el fred Segarrenc.

 

Més informació: www.pessebre.org

 

 

Pessebre Vivent de Linyola: tot a punt per a la 16ena edició

El cap de setmana previ al Nadal els voltants de l'Esglèsia de Linyola es transformen per donar vida al Pessebre Vivent. Des de fa mesos treballen per traslladar-nos durant les festes a un pessebre molt particular. Participatiu, solidari, digital i reivindicatiu. Aquests són alguns dels adjectius que poden definir aquest Pessebre que amb 16 anys de vida s'ha consolidat com un dels més concorreguts de les terres de Lleida.

La sorpresa s'ha convertit en una marca d'identitat del Pessebre de Linyola i si l'any passat van organitzar una sessió VIP diürna amb cares conegudes com els linyolencs Bojan Krkic o l'actriu Andrea Trepat entre altres, enguany la representació del dia 28 de desembre també atraurà la curiositat de molts amb el que han anomenat “El Pessebre dels Disbarats”, fent més divertit el Dia dels Sants Innocents. L'Àlex Mases és un dels impulsors. “Amb El Pessebre dels Disbarats hem volgut llençar dos missatges: d'una banda hi ha una crítica social, fent un símil entre el passatge bíblic de la matança de criatures innocents que va orquestrar el rei Herodes amb l'objectiu d'eliminar el Messies i les víctimes del sistema que avui són les persones que pateixen pobresa energètica, infantil i de qualsevol tipus”. El Pessebre dels Disbarats tindrà també una vessant lúdica i es demanarà als visitants que identifiquin 10 objectes moderns amagats a les diferents escenes. L'agudesa visual tindrà premi perquè entre els participants se sortejaran dos dinars a restaurants de la localitat. “Hem volgut crear un joc interactiu amb la vessant més divertida del Dia dels Sants Innocents i volem que la gent estigui atenta”.

Aquests dies al Pessebre treballen durament per a tenir-ho tot enllestit per a les representacions que comencen el dia de Sant Esteve. Enguany es faran durant 7 dies i com si es tractés d'un rellotge, aquí la maquinària no s'atura. En total es mobilitza a unes 300 persones entre figurants, intendència, modistes, decoradors d'escenes i altres tasques. I es que cada any es canvien passatges a l'exterior del recorregut i s'han de construïr jardineres, recuperar objectes o refer instal·lacions. “Dediquem més de 2500 hores al muntatge del Pessebre durant els mesos previs i quan no estem construïnt-lo ens documentem per conèixer més detalls sobre els oficis antics que hi representem. Tenim la sort de poder comptar amb la història viva que són les persones grans i que ens ajuden a que aquestes tradicions no caiguin en l'oblit. Mirem de casar la tradició amb la part més estètica també.”

Així doncs, les activitats del Pessebre van més enllà del propi Nadal i de cara a l'abril tenen previst organitzar un curs de “construcció en tàpia” que impartiran un arquitecte i un geòleg i que servirà per canviar tot el recorregut interior amb la col·laboració dels participants. “L'altra activitat que repetirem serà un curs d'interpretació de la mà de l'actriu local Andrea Trepat, però hem decidit posposar-lo per problemes d'agenda, ja que té compromisos laborals en aquesta època”.

La part digital, mediàtica i comunicativa del Pessebre Vivent de Linyola té un pes destacat. “Entenem que ha de ser així si volem arribar a un públic ampli”. A la web es repeteix l'experiència de poder votar un candidat o candidata per a que cremi a les calderes de'n Pere Boter, sempre són personatges “estimats”. L'any passat teniem bullint a l'olla a l'Alícia Sánchez Camacho.

Tot i que aquest any no s'ha celebrat el càsting de caganers tenim previst recuperar-lo l'any vinent amb l'app per a mòvils que vam llençar l'any passat per a realitzar el procès de votacions. “Esperem que enguany ens surti algun voluntari” - ens diu l'Àlex volent animar a tothom. “Penseu que els que s'ofereixin en aquesta edició, de cara al càsting de l'any vinent, estaran vistos amb més bons ulls pel jurat” - ens diu fent broma.

Una altra de les coses que si que es repetiran serà la representació diürna que apuntàvem abans. “La llum del dia permet veure detalls que queden amagats en la penombra amb el joc de llums que es crea”. I es que una de les coses que sorprèn més al visitant quan ve a Linyola és la quantitat d'objectes que hi ha a escena, més de 10.000, que fan que la màgia es respiri només travessant la porta.

L'únic adjectiu que queda per repassar és que el pessebre és solidari. En aquesta edició l'organització ha volgut col·laborar un cop més amb la Campanya de Recollida de Joguines de la Creu Roja del Pla d'Urgell. Si hi aneu amb una joguina nova us regalaran una entrada.

Així doncs, ja ho sabeu, si voleu viure una experiència bonica en família, aquest Nadal no us el podeu perdre.

Guia pràctica per visitar el Pessebre Vivent de Linyola.

1. Podeu reservar l'entrada per a una sessió fins a les 12:00h del mateix dia.
2. Si voleu ser solidaris no us oblideu portar una joguina nova per col·laborar amb la campanya de la Creu Roja del Pla d'Urgell. Els Pessebre us obsequiarà amb una entrada.
3. Porteu roba d'abric. Recordeu que tot i que és molt acollidor, el Pessebre és a l'aire lliure.
4. Si us animeu a fer de caganer podeu posar-vos en contacte amb l'organització per a figurar en algun dels passis.
5. Gaudiu grans i petits de l'ambientació i la riquesa del Pessebre de Linyola.

 

Més informació a www.pessebrelinyola.cat 

A

També et pot interessar