Jump to navigation
- Les bases del concurs demanaven obres ambientades en espais patrimonials de Balaguer amb la temàtica de les danses rituals. Coneixies la tradició de Balaguer?Balaguer ho conec, hi he estat diverses vegades, també com a conferenciant, però no el coneixia prou. Em vaig documentar de la mà d’alguns amics balaguerins que tinc. El que jo sí que conec és l’entorn de la sardana! Vaig triar la sardana perquè això de les danses rituals és un concepte una mica particular. La sardana es balla en cercle i aquesta forma la vaig relacionar amb el rellotge, perquè la sardana és una dansa molt pautada, en què es compta. Vaig transportar els cercles sobre el mapa, així el meu conte explica un petit viatge per Balaguer i el seu entorn seguint el recorregut que fan les busques d’un rellotge. A partir d’aquesta idea va sortir el conte.
- A Ziryab, el protagonista, se li atribueixen les característiques pròpies dels influencers d’avui dia, però en ple segle IX. Què en sabies d’aquesta figura?Jo el coneixia perquè es diu que va ser un llaütista virtuós i que va incorporar alguna corda a l’instrument. És una atribució particular perquè això no se sap del cert, però així és com ha passat Ziryab a la història. En qualsevol cas, així com avui dia funcionem per parcel·les i àrees de coneixement, al segle IX no era així, els humanistes eren ‘de tot’ i, com a tal, Ziryab influïa en tot: en la moda, la gastronomia i també en la música, en què es veu que va ser un grandíssim influent. Fins i tot en el món del flamenc li tenen devoció, diuen que molts dels pals del flamenc vénen del que feia Ziryab. Ara, això de situar-lo tombant per Balaguer… qui sap!
- Has conegut amb més profunditat les influències islàmiques de Balaguer i poblacions veïnes?Sí, al meu conte jo parlo de molts castells i de torres de vigilància, d’aquests poblets que hi ha al voltant de Balaguer, molts d’ells amb vestigis àrabs. Allà n’hi ha de prehistòrics, de romans i també d’àrabs! Han passat moltes civilitzacions per aquí. A mi l’únic que em preocupa d’aquest conte i d’aquest premi és que ara no em deixin entrar a l’Empordà! (riu) Perquè això de situar el naixement de la sardana a Balaguer… Jo m’he dedicat al món de la sardana durant molts i molts anys i sé perfectament que neix a l’Empordà, però bé, qui ho sap del cert?
- Cenyint-nos a la definició, la llegenda compta amb una barreja de fets tant reals, com imaginaris; al conte a més se li suma la intenció de divertir, entretenir o moralitzar. Com et vas plantejar la construcció del conte llegendari 'La dansa de Balaguer'?Era complicat, em vaig llegir les bases del concurs diverses vegades! Les premisses eren que passés a espais històrics de Balaguer i per extensió, la Noguera, i que hi hagués la temàtica de les danses rituals. La sardana és una dansa ritual, i això està clar. No sé si neix o no a l’Empordà, en tot cas els mateixos empordanesos diuen que ve de tradicions més antigues arrelades a les danses gregues. Però les danses ballades amb rotllana, veient la cara dels altres ballarins, són danses rituals, així que la sardana ho és. Pel fet de fer la volta a la plaça Mercadal de Balaguer, de seguida em va venir al cap aquesta imatge. I de ben segur que s’han ballat danses en cercle a Balaguer, altra cosa és que d’allí derivessin en la sardana, això ja m’ho invento jo.
- Coneixes l'etimologia de la sardana?Tradicionalment la sardana ve del joc de paraules ‘tots som pops’ i jo aquí faig un joc i hi poso ‘quants ocells’, espero que m’ho perdonaran els empordanesos… He gaudit fent el conte. El que més m’agrada retratar és la relació de les nostres tradicions amb la natura, arrelades en l’entorn que ens toca viure. Per això hi surten tant els ocells en el conte, són ocells de la zona perquè no podem viure d’esquena allà on som. Jo visc a Sant Pere de Ribes, estic molt lluny de Balaguer, però he volgut posar-me en la situació. Si alguna cosa va passar fa mil anys allà, segur que té alguna cosa a veure amb l’entorn i amb la natura, no va venir d’Internet. El que ens fa viure i connectar amb les coses és el nostre entorn.
- L’estructura d’una composició, sigui literària o musical, és clau, i el jurat va destacar-ne precisament aquest valor. El teu bagatge musical i periodístic hi ha té a veure?I tant! El primer en què vaig pensar va ser en el rellotge, el vaig dibuixar en els meus esbossos del conte i hi treballava sobre el mapa, així en feia l’estructura. Després el que em va condicionar molt va ser la llargada del text, que les bases també apunten a un màxim. El meu conte original era el doble de llarg, però em va anar molt bé reduir-lo per acotar-lo sobre aquesta estructura. De vegades les normes creen una constricció, però en aquest cas em van permetre concretar molt, així el resultat és de lectura més àgil. L’original era més farragós i perdia ritme.
- És la primera vegada que participes al Premi Ziryab-Ciutat de Balaguer?Sí, jo no sabia que existia aquest certamen. Me’n va parlar el meu germà, que és compositor i que pensava participar en l’apartat de composició, perquè els premis tenen dos apartats. Però ell al final no s’hi va presentar per qüestió de terminis. Jo vaig poder presentar-m’hi i content, i sabent que l’he guanyat, encantat!
- A la darrera conversa amb Surtdecasa, parlant del teu llibre 'El pianista cec' vas comentar que el fet d’haver escrit novel·la t’havia engrescat a seguir escrivint ficció, però ara volies fer-ho en un altre àmbit, un altre entorn i un altre temps. Es pot dir que aquesta ha estat una oportunitat en un format més reduït.Sí. Bé, una cosa és escriure contes, com aquest, en què t’hi estàs uns quants dies donant-hi voltes i ajustant-ho, i una altra és escriure una novel·la, que és un projecte de mesos, potser anys. Jo després d’escriure 'El pianista cec' estava molt engrescat, però cal dedicar-hi molt temps i jo no sóc d’aquells escriptors que escriuen cada dia unes quantes hores, sinó que escric normalment durant els períodes de vacances, llavors sí que hi passo moltes hores al dia, però se’m fa difícil poder-ho fer si no és durant l’estiu o les vacances de Nadal.
- Has publicat obres ben diverses. Assaig, novel·la, llibres divulgatius, sidokus… Pots anticipar-nos en què estàs treballant ara?Estic ficat en una novel·la, calculo que més o menys vaig per la meitat, però encara no sé com acaba. Tinc una estructura, però de vegades els personatges et marquen el camí. No és d’àmbit musical, he sortit de la meva zona de confort. Potser em clavo una patacada, però vull provar altres coses. És una història familiar que comença al segle XIX i acaba al segle XXI. És un projecte a llarg termini i m’ho estic passant molt bé escrivint-la.
- Com a divulgador musical que ets, creus que som una societat amb coneixements sobre música o coixegem?De coneixements musicals en tenim molts, però no els tenim endreçats, ni sabem posar-hi nom, i gràcies a això, jo tinc feina! (riu). La música li agrada a tothom, i hi ha gent que en sap moltíssim, però potser no coneix la part tècnica o no sap el motiu pel qual li agrada allò que escolta. Això passa amb les obres d’art. A mi m’encanta anar als museus a veure pintures, però no hi entenc un borrall. Per gaudir-ne no em cal saber-ne, però si hi ha algú que me les explica, llavors començo a intel·lectualitzar-ho una mica més. Amb la música és el mateix, la primera sensació en escoltar-la és una cosa molt personal, interna i emocional, però en intelectual·litzar-la una mica, es comprèn millor, pots descobrir-hi coses que ni t’havies plantejat i bé, això faig jo, explico aquestes obres artístiques. Justament l’art existeix per això, perquè diu coses que no es poden dir amb paraules.
Web Paeria de Balaguer Facebook Paeria de Balaguer Instagram David Puertas
