Jump to navigation
IVAvui la primavera se m'ha fet tota mevacom una criatura: dóna més que no rep.Ha pres a mà les regnes del meu cor, i l'estrep,i desnua amb pols ferm la tristor que s'agleva.Cerco un tast de vi nou. Caço qualsevol ham-rebost esbatanat a la fruita i al re...Plouen fulles d'olor, i el bon temps que em diu: té!M'enduc, com un veler, sol i lluna al velam.I a casa no m'esperes, amor, per fer-te'n do.Les hores s'afileren, mals hostes del convit,i l'enyor de mans balbes adoba la saó.Un no sé què s'esblaça en cascades sobre el llit,i, en no trobar l'eixida per portes ni balcons,esbarria pel sostre teraranys de petons!