‘Transfusió’, d’Anna Gual

Celebrem el Dia Mundial de la Poesia al Penedès amb els versos de la poeta vilafranquina

Goretti Martínez

21/03/2016

Llibres

A finals de juny vam mantenir una conversa amb la poeta Anna Gual arran de la publicació del seu darrer poemari ‘Símbol 47’. Aprofundir en com construeix els versos, els temes que li preocupen i la seva manera de viure i entendre la poesia, ens va fer adonar que teníem al davant una de les veus més interessants del moment.

En aquella entrevista us explicàvem que només mirar-la i intercanviar les primeres paraules, l’Anna ens semblava una teixidora. “Teixeix amb la conversa com ho fa amb les paraules que integren els seus versos. Teixeix per embolcallar. Però no és un embolcall plàcid, sinó un que t’atrapa. Al principi és suau, fred i lleuger i, immediatament després, bull i pesa. Les paraules, ben cosides per l’Anna, ens parlen sobre temes tan universals com l’amor o la pròpia existència humana des del dubte permanent i la distància”.

Per commemorar el Dia Mundial de la Poesia hem triat un dels poemes de ‘Símbol 47’. Es titula Transfusió i parla de l’ofici d’escriure, del paper de les paraules i de la construcció del coneixement. O més aviat del desconeixement al qual estem abocats i ens aboquen les paraules quan fan evident que, tot i haver construït quelcom, el que queda per construir és inabastable.

Transfusió
'Símbol 47' (LaBreu Edicions, Barcelona 2015)

Imagina unes mans perforades
on en lloc de sang hi cauen paraules.

Per tant l’escriptor
és un trau
que evoca mots.
Un pou que escup llenguatge.

I les paraules
són també forat i fan forat.

L’escriptura com a construcció del buit.

Com el cingle que m’escriu
mentre em precipito.

Anna Gual va publicar el seu primer llibre, ‘Implosions’, l’any 2008, amb només 22 anys. Des del 2006 escrivia al blog No caic, em tiro, a través del qual va ser descoberta per l’editorial LaBreu Edicions. També ha publicat el llibre d’artista ‘Passa-m’hi els dits’ (Àtem Books, 2012), acompanyat per les il·lustracions de l’artista austríaca Bianca Tschaikner. L’any 2013 va guanyar el Premi de poesia mediterrània Pare Colom amb el llibre ‘L’ésser solar’ (Lleonard Muntaner, 2013), llibre finalista del Premio Nacional de poesía joven Miguel Hernández 2014. Amb la voluntat de seguir esbrinant quins són els límits del llenguatge, Gual va publicar l’any passat el seu tercer poemari, ‘Símbol 47’ (LaBreu Edicions, 2015).

La poeta vilafranquina escriu poesia sense complexes, tot buscant la complicitat del seu lector. Els seus versos són impacte (estan pensats per ser dits) i deixen ressaca. Sovint constaten la nostra insignificància i la de les nostres preocupacions. Un exemple, el mateix que ens va posar ella mateixa: “Un consell: / no us blindeu / la carn als astres, / car és més seva / que tot allò / que dius / que és teu”.