'Erm de la desapareguda', d'Albert Roig

Va ser un dels entrevistats més interessants de l'any 2016. Amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, hem seleccionat aquest poema d'Albert Roig (Tortosa, 1959)  que s'inclou en l'antologia poètica 'La Paraula Encesa' (Viena Edicions), un recull del llegat poètic català, en què apareix aquest poema del tortosí a qui s'atribueix ser "defensor d'una concepció alquímica de la poesia, hereva del simbolisme francès, exposada en assajos com 'El gos del poeta'. Roig escriu des d'una experiència personal inseparable del riu Ebre, que vol allunyar de la poesia urbana convencional no tan sols en els motius temàtics, sinó també en l'hermetisme amb què els versos desfamiliaritzen el seu referent. Aquest poema és de la versió de 'La vestidora i el dol' i evoca la percepció d'un nen".

De la mateixa manera,  la nostra col·laboradora Roser Sebastià disseccionava la poesia de Roig en aquesta ressenya destacant la recuperació d'algunes paraules dialectals i també dels paisatges que ens són més propers.

 

Erm de la desapareguda

Aigües, fressada arbreda
que m'eixoreges. I els horts, on d'or guardes
flaire, dos dels xiprers.

Salzes i pots i núvols, bruta de fulls grocs, rosa.
Real com l'hora. 

Adesa-ho tot així.
Als dits tin-la, com l'aigua i el canyar,
talment nua de fer-se fosc
escoltada. I l'aire que l'escampa.
I la cura del sol podrint-li els ulls.
I els còdols,
l'Erm.

- "Tinc set i onze i sis anys,
res no sé de mi encara,
joia encara embriaga de la terra.
Carrego una gerra tota avespes,
l'estiu sencer, i l'hivern, i els seus cels, tot."

- Albert Roig -