Cristina Mongay
,
07/06/2018
Menjar i beure

De Fez a Lleida, àpats ‘a la marroquina’ al cor de Ponent

Descobrim la proposta gastronòmica d'Al Fassiya, restaurant marroquí de la ciutat de Lleida
Al Fassiya

Foto: 

Surtdecasa Ponent
Menjador principal del restaurant Al Fassiya de Lleida
Italians, japonesos, xinesos, hindú, americans, vegetarians,… a la Terra Ferma hi tenim restaurants per a tots els gustos. Però, i de marroquins? Doncs també! Parlem amb l’Aziz i la Zuleica, propietaris del restaurant Al Fassiya, l’únic restaurant marroquí de la capital de Ponent. Des del 2014 ens ofereixen un viatge gastronòmic al Nord del Marroc, un saborós recorregut de cullera sense pujar a l’avió.

- El vostre restaurant va obrir les portes fa quatre anys, com us vàrem decidir a fer aquest pas?
L’Aziz estava llavors a l’atur i tenia moltes ganes d’engegar un projecte diferent. Coneixíem l’existència d’aquest establiment, però llavors vivia hores baixes a causa de la crisi. I ens vam dir, “I per què no? Per què no el tornem a obrir?”, ja que un restaurant marroquí a Lleida és una proposta culinària única. I així ho vam fer! Amb el restaurant Al Fassiya volem apropar a la gent la gastronomia marroquina, tant als que han viatjat al Marroc –especialment, perquè recordin les vivències viscudes allí– com als que no.

- El restaurant es va obrir al mig de Lleida, molt a prop de l’eix comercial i l’estació de ferrocarrils, al carrer Lluís Roca. Una zona on viuen moltes famílies d’origen magrebí i molt prop d’una de les mesquites de la ciutat.
Sí, nosaltres hi estem molt a gust al barri, tot i que si haguéssim d’escollir carrer, ens agradaria estar més aviat ubicats a Rambla Ferran per estar més de pas per tothom. Malauradament, la proximitat amb al carrer del Nord ha donat mala fama a aquesta zona i la gent que ve a veure’ns ho fa expressament, perquè ens coneixen, i no per casualitat. Tant de bo que les obres de rehabilitació d’aquests carrers que es volen impulsar reactivin la circulació de vianants a la zona, siguin de l’origen que siguin.

- Qui més, qui menys, tothom ha tastat alguna vegada en la seva vida cuscús. Però, creieu que la gent conèixer prou la cuina marroquina?
Sincerament, no es coneix prou! Molta gent quan baixa al Marroc pren molta brasa, ja que allí també se’n fa molta. I potser espera aquest tipus d’oferta gastronòmica a la nostra carta. No obstant, la nostra aposta s’enfoca en la cuina tradicional marroquina. Això sí, una mica suavitzada, ja que la concentració d’espècies de la cuina marroquina és molt potent pel paladar occidental.

Hem de tenir molt present que la dieta catalana i la marroquina, de base mediterrània, són germanes! Pensa que els àrabs aquí hi van estar segles, i compartim molts ingredients, coccions, trucs, etc. Per exemple, el tajín és un plat tradicional que pot recordar als estofats de vedella de la iaia.

- Què és el què hi podem trobar, a la vostra carta?
Fonamentalment, plats tradicionals. Des d’amanides marroquines a tot tipus de tajíns –de verdures, arròs, vedella, pollastre–, cuscús, pans marroquins, dolços típics, etc. Plats que retornen als orígens,  ja que al cap i a la fi també són els més sans i equilibrats. Quan ens porten la carn de la carnisseria, la repassem molt perquè hi hagi el menys greix possible, sobretot  perquè a nosaltres no ens agrada el menjar greixós. D’alguna manera, és com si convidéssim als comensals a dinar o a sopar al menjador de casa nostra (riures)!

- Quin és el vostre plat estrella?
Un de sol és molt complicat d’escollir. Potser caldria fer un top quatre! Les llenties són un dels plats estrella, ja que tenen un lleuger toc picant que enganxa a la gent. També es demana moltíssim la bastela, una fusió de dolç i salat amb pollastre i canyella; el tajín i el cuscús.

- I el vostre preferit?
El tajín, ja que ens recorda molt més a casa!

- Un dels atractius del vostre establiment, a banda de la bona cuina i l’atenció del servei, és la decoració oriental. Especialment, la zona de la teteria.
La zona dels sofàs és la part més tradicional del restaurant. Tu quan vas a una casa marroquina, amb prou feines hi veuràs taules. Es donen prioritat a les grans sales amb sofàs on reunir-se i menjar. La cultura marroquina és molt familiar, com anys enrere era la catalana. I un moment molt especial per compartir plegats és cada àpat i prendre el te amb familiars i amics. És el moment de conversar, de riure, de conèixer,...

- Expliqueu-nos algun secret, com es prepara un bon te ‘a la marroquina’?
El primer secret de tots és agafar un te de qualitat; no és el mateix comprar un paquet de te d’1 €, que un de 2,5€. A continuació cal fer bullir l’aigua, llavors s’ha d’afegir el te, la quantitat dependrà de la fortor que ens agradi i que vulguem aconseguir. De la mateixa manera, el sucre i la menta. I, un cop tenim fets aquests passos, cal prendre el te, al moment. La menta li dóna frescor i mata una mica la teïna. El te es un digestiu que se serveix pujant i baixant la tetera perquè es refredi una mica, i es diu que s’hauria de xarrupar, per fer passar aire a la boca i ajudar que continuï refredant-se una mica.

- La major part de la vostra clientela és lleidatana, per què creieu què passa això? Per què no freqüenten tant el local marroquins i marroquines?
Potser passa perquè molts dels marroquins de Lleida són originaris de pobles d’alta muntanya, que són zones més tancades i, per tant, els costa més sortir de casa. També hi té molt a veure que moltes famílies marroquines tenen diversos fills, i que hi ha nens de tot tipus, i de vegades és difícil d’atendre’ls i fer-los creure quan vas a dinar fora de casa. Els occidentals són més de sortir al carrer, de sortir a fora de casa i de provar coses diferents. La idea fonamental del restaurant és fer una unió entre les dues cultures.

- Parlar de cuina marroquina és gairebé sinònim de parlar d’espècies i llargues coccions. Què és el que no hi pot faltar?
Precisament el foc lent. La gràcia és que el menjar es faci per fora i per dins, que es desfaci a la boca i que tots els ingredients es barregin a la perfecció. Si vols fer un bon tajín, t’hi estaràs ben bé dues o tres hores a la cuina. Aquesta és la clau que la carn quedi súper tendra i que gairebé ni es tingui de mastegar. Pensa que la cuina marroquina és menja amb molt de pa, enlloc d’amb coberts, per aprofitar al màxim la riquesa de totes aquestes coccions.

- Parleu-me de plans de futur: Com veieu el projecte d’aquí quatre anys més?
Ens agradaria ampliar-lo i potser traslladar-nos a una zona més cèntrica, com ara a algun local de la zona Alta de la ciutat.

- Envieu un missatge als nostres lectors i lectores!
Amb el nostre restaurant volem permetre a la gent trencar amb estereotips, i que deixin de veure als àrabs com gent tancada. Les nostres cuines són germanes i s’ha de ser una mica més obert per apreciar-ho i per gaudir totes dues al màxim. Cal donar l’oportunitat de conèixer altres cultures, altres maneres de fer, per aprendre molt més. Ens agradaria que la gent primer provés la cuina marroquina, i després opinés i escollís amb consciència.

Més informació: 

També et pot interessar