Genís Bagés

Foto: 

Ireneu Visa

Genís Bagés: "La música, més que un mitjà de vida, és una manera d’entendre-la"

El músic presenta 'Infinite Scroll', el seu primer EP en solitari en què casa la bateria i l’electrònica
Judit Monclús
,
03/05/2021
Música
El confinament va aturar el món, però no va tallar les ales a la creativitat. El músic de Flix Genís Bagés (Lleida, 1987), establert novament a Lleida, va aprofitar els mesos de pausa que ens va imposar el 2020 per investigar nous ritmes que van fructificar en l’EP ‘Infinite Scroll’, un maridatge entre la bateria, el seu instrument de capçalera, i l’electrònica més experimental.
Tinc la sensació que des de la cultura s’estan fent bé les coses però el fet de considerar-la un bé essencial ha quedat en paper mullat

- A banda del que va comportar en un sentit negatiu, el confinament i l’aturada que va suposar va ser sinònim de tenir temps per a l’experimentació?
L’any passat la pandèmia ens va sorprendre a tots. Cadascú ho va viure a la seva manera, però en el meu cas en particular ho vaig viure bé, almenys els primers mesos. Va ser un punt d’inflexió, de retrobament amb mi mateix, i un temps per poder engegar projectes que feia temps que em rondaven pel cap. La primera fase del confinament, que vaig viure com molta gent en la solitud de casa seva, la vaig fer servir per embarcar-me en un projecte de bateria i electrònica i començar a experimentar.

- D’aquests mesos, en neix ‘Infinite Scroll’, un EP en què apostes per l’electrònica i que ha vist la llum recentment. Per què decideixes que el teu projecte en solitari es decanti cap a l’electrònica?
Jo toco la bateria, que és un instrument bàsicament d’acompanyament i que se sol tocar amb més gent. No és com tocar la guitarra o el piano, que tu sol pots tenir el teu propi discurs. Estem avesats a veure pianistes o guitarristes cantant en solitari, però jo tenia aquest cuquet de poder-me expressar com a artista també amb la bateria, ja que és l’instrument amb què treballo i el que sempre he estudiat. Tenia la necessitat de crear quelcom amb la bateria i això que ens quedéssim tancats va ser el punt d’inflexió que em va portar a experimentar com ho podia fer. Pel que fa al tema de l’electrònica, feia bastant temps que hi pensava i volia explorar nous sons. Vaig trobar la manera de fer-ho a través de certs dispositius que em permetien gravar-me i disparar sons electrònics. En definitiva, de relacionar-me amb la bateria amb aquest coixí de l’electrònica.

- Com deies, a ‘Infinite Scroll’ reivindiques la bateria com un instrument que va més enllà de la funció musical d’acompanyament que tots coneixem...
Sí, al final, tots ens expressem de la manera que més coneixem. L’art té mil maneres d’expressar-se i pel que fa a la música, et pots expressar amb qualsevol instrument. Òbviament, tocar amb gent i compartir-la és una cosa que m’encanta, però em preguntava què podia dir amb la bateria, quin era el món interior que portava a dins. Crec que així ho vaig intentar fer. De fet, ja feia temps que seguia diversos bateries que conjuminaven la bateria i l’electrònica i va ser a través d’ells que em vaig endinsar en aquest món.

- ‘Infinite Scroll’ està produït entre el guitarrista David Soler i el teu germà, el també guitarrista Marcel Bagés. Com ha estat treballar amb ells?
Amb el Marcel, per proximitat familiar, fa molts anys que fem projectes, així com amb el meu altre germà, Joan Bagés, que ell sí que fa molts anys que treballa amb l’electrònica. En Marcel també havia fet coses en el tema de l’electrònica, però jo he sigut l’últim que ha seguit aquesta estela i s’ha posat a investigar-la. I en aquest cas, vaig tenir el gran plaer de treballar amb el Marcel i el David. El passat hivern vam estar diversos mesos treballant conjuntament al seu estudi de Barcelona, intercanviant informació, influències. He pogut aprendre molt i ha sigut un honor que tant el David Soler com el Marcel Bagés formin part d’aquest projecte en la producció.

- Com anomenaves, hi ha un tercer germà a la família que també es dedica a la música, en Joan Bagés. Tot i que amb projectes diferents, com enteneu la música? Ho feu de la mateixa manera?
Tots ens apropem a la música de manera diferent, tal com som a nivell de personalitats, cadascú amb les seves diferències. El que passa és que el punt que ens uneix és aquesta necessitat vital d’expressar-nos i de crear amb l’art. La veritat és que la música, més que un mitjà de vida, és una manera d’entendre-la. Intentem donar el màxim de nosaltres perquè la música i el fet de compartir-la estigui per sobre de tot. A base d’hores d’aprenentatge, de compartir i de treballar, crec que tots hem intentat arribar a diversos punts perquè tot i que tenim interessos que es poden trobar, també en tenim de diferents. Per a nosaltres, l’únic important és crear.

 

Genís Bagés en una imatge promocional | Foto: Ireneu Visa
- Tornant a ‘Infinite Scroll’, el fil que lliga les quatre peces que en formen part és el de les relacions a través de les xarxes socials i del que comporten, sobretot emocionalment. Suposo que, pel moment en què es va gestar, era inevitable que fos així...
La veritat és que va anar tot bastant acompanyat perquè va ser un punt en què ens vam trobar bastant sols i aïllats a les nostres cases, però que alhora teníem molta necessitat de comunicar-nos i d’estar junts. Hi havia un moment en què el mòbil i les xarxes socials era el nostre punt de trobada. Ho vaig lligar amb això però la veritat és que sempre m’ha interessat molt aquest component addictiu de les xarxes i de com ens relacionem amb elles i a través d’elles. Trobo que és molt interessant i l’EP gira molt al voltant d’aquest tema, ni que sigui com a punt de reflexió. Per exemple, una de les peces és 'Dopamine Rush', el segregador de dopamina. Com sabem, tots els likes que tenim a Instagram, per exemple, són com una petita injecció de dopamina. És el mateix que ens passa quan fumem o prenem qualsevol mena de droga, està estudiat. En aquesta peça hi ha un petit speech de l’orador Simon Sinek sobre aquest tema. Rítmicament, ho lligo bastant perquè té aquest element cíclic d’addicció i que fa que entris en un bucle. Ens pot passar, com a mi em passa amb la música, amb el telèfon mòbil, que perds la noció del temps trastejant-lo. Al meu cap, tot això tenia un sentit per fer-ne un tema...

- El discurs de Sinek a ‘Dopamine Rush’ però a ‘I Love You’, fins i tot hi apareix Frank Sinatra...
Exacte! Hi ha molts samplejats que vaig introduir gràcies a l’ajuda d’en Marcel i en David perquè era un tema que m’interessava molt. De fet, qui busqui més referències no hi trobarà només Frank Sinatra, hi ha un moment en què també hi sona la Núria Feliu, C. Tangana, El Niño de Elche, etc. Agafar sons i treballar-los ha estat el que hem fet molt durant la producció perquè el tema dels samplers m’interessa molt.

- Per presentar aquesta peça, ‘I Love You’, parlaves de l’amor líquid, que a la vegada també està vinculat amb les relacions que s’estableixen a través de les xarxes i que alguns cops acaben sent fugaces, superficials i amb poc compromís...
És la manera que hem trobat de relacionar-nos en aquest món en què sembla que tot és molt inestable. La pandèmia no ha fet més que reforçar aquesta idea que tot s’agafa per un fil i tot el tema de les xarxes està relacionat en què de vegades l’aparença és més important que l’interior. Som quasi com els nostres propis anuncis. Tot i que de vegades costa, si comences a rascar una mica, veus millor què hi ha rere aquestes persones, però tot dóna una sensació de liquiditat, de fragilitat del nostre món que en qualsevol moment es pot desmuntar.

- I ja per parlar de totes les peces, ‘Follow Me’ és la peça més diferent de totes...
[riu] Amb 'Follow Me' vam tenir molts dubtes de si ficar-la o no, però estic molt content que al final hagi entrat a l’EP perquè és la part més boja. És una broma. És una cançó més festiva perquè m’agrada aquesta contraposició entre pensament i intel·lectualitat amb la part més visceral. És bàsicament una història de seguiment i, fins i tot, podríem dir que amb doble sentit perquè hi pot haver una lectura amagada sobre les drogues i l’addicció.

- L’EP és un joc experimental amb samplers i loops, rap i beatbox, etc. Si dèiem que les relacions i les xarxes socials són l’eix temàtic, què es converteix en l’eix musical d’‘Infinite Scroll’?
L’eix musical de tot l’EP és la manera d’expressar-se amb la bateria, com es relaciona amb l’electrònica i amb el llançament de samplers, loops, regravacions, etc. Tot el dispositiu de la bateria està lligat a un looper, una màquina que permet gravar a sobre del que toco i crear ritmes infinits, és a dir, aquest 'Infinite Scroll'. I l’infinite scroll bàsicament és la interfície que fa que llisquis infinitament el dit per la pantalla del mòbil i que sempre t’aparegui informació nova. Això ho lligava amb el tema del loop, que m’ha permès crear un món al qual entres a través d’una espècie de mantra cíclic.

- Com ha estat la presentació en públic d’‘Infinite Scroll’?
He tingut la sort de poder-lo presentar al festival Musiquem! de Lleida a finals de l’any passat i a Flix el passat mes de gener, que va servir per mostrar-lo i rebre el feedback del públic. Ara la idea és seguir treballant el directe amb calma per poder seguir presentant el treball de cara a la tardor. Tal com està la situació, de moment, no em poso pressa. Vull que tot el que he treballat per a l’EP quedi ben reflectit al directe.

- Et mostres optimista amb la situació de la cultura després de l’any viscut i de tot el que ha comportat?
Amb l’altre projecte en el qual estic implicat, que és el grup Renaldo & Clara, tot i que amb comptagotes, hem tingut l’oportunitat de fer alguns concerts i la sensació que he tingut és de molta seguretat. Ara han fet la prova al Palau Sant Jordi amb el concert de Love of Lesbian, però nosaltres ja vam participar en la prova que es va fer al desembre a la sala Apolo de Barcelona amb 500 persones. Va anar molt bé i tinc la sensació que des de la cultura s’estan fent bé les coses, però el fet de considerar-la un bé essencial ha quedat en paper mullat. Sóc optimista, però estic a l’expectativa de si ens deixen tirar endavant per mostrar que la cultura és segura sempre que se segueixin els protocols necessaris. Espero que, a poc a poc, ens anem recuperant. Serà un any difícil, segur.

- Serà necessària una reinvenció per part de tots els implicats que arribi per quedar-se?
Més que reinvenció, hem constatat que necessitem més que mai aquests punts de trobada i de comunió amb el públic. Hem d’estar units i aprofitar quan es pugui per anar a actes culturals, ja sigui un concert, una obra de teatre, un espectacle de dansa, sent conscients que el que estem veient és únic i t’aporta.

- I l’electrònica, es quedarà en la creació musical de Genís Bagés?
Sí, la veritat és que sí. Això és de les poques coses clares que tinc a la vida. Aquest projecte ha vingut per quedar-se, però fent camí a poc a poc i anant aprenent perquè és un món enorme. Jo bàsicament m’he dedicat a la pràctica de la bateria, d’acompanyament de grups, i ara tot just estic donant les meves primeres passes amb l’electrònica, però tinc clar que a finals d’any vull tornar a gravar.

Més informació: 

Web Genís Bagés
Soundcloud Genís Bagés

Twitter Genís Bagés
Instagram Genís Bagés

A

També et pot interessar