Cristina Mongay
,
10/01/2019
Música

Jordi Roig (Love of Lesbian): "La música és cultura, i la cultura és el futur del país"

Parlem amb el guitarra i teclat de la banda indie Love of Lesbian
Love of lesbian

Foto: 

Cedida
Love of Lesbian pujà per primera vegada en un escenari com a banda a la tardor de 1997. Ara, amb vint anys d'experiència musical i vital a l'escena, ho faran al Teatre de la Llotja de Lleida de la mà de l'espectacle 'Miralls i Miratges', ni una obra teatral ni un concert. Parlem amb el seu guitarra i teclat, Jordi Roig.
'M & M’ és un concert d’aquelles cançons dels nostres àlbums que habitualment no s’interpreten per falta de temps

 - Aquest gener tornareu a actuar davant el públic ponentí fent el salt a l'escenari del Teatre de la Llotja de Lleida, amb l'espectacle 'Miralls i Miratges'.
Efectivament! Es tracta d’una proposta musical teatralitzada nascuda l’any 2014 sota direcció Blai Rodríguez i Guillem Albà. La veritat és que no té res a veure amb el que fan la majoria de bandes que, quan actuen en un teatre, acostumen només a abaixar el volum. Aquesta situació la volíem evitar i volíem oferir al públic quelcom diferent i especial!

- Com s'hauria de definir l’espectacle ‘M & M’?
Doncs es tractaria d’un concert teatralitzat, tot i que no és ben bé una obra de teatre tradicional, amb un inici i un final rígids. Es tracta de la unió d’un conjunt de temes del nostre repertori a partir de la seva temàtica, amb un principi més fosc i que va es desenvolupant cap a racons més clars. D’alguna manera ‘M & M’ és un concert dels temes de l’antiga cara B dels discs, és a dir, d’aquelles cançons dels nostres àlbums que habitualment no s’interpreten en els concerts per falta de temps.

- Com és l’experiència de què us dirigeixin sobre l’escen0i?
Doncs he de confessar que discussions sempre n’hi ha (riures), sobretot per com col·locar-nos a l'escenari donat que en els concerts sempre improvisem més i sorgeix el nostre ser més espontani. No obstant això, aviat vam aprendre a confiar amb l’equip de direcció, i per aquest motiu hem repetit amb ells aquest 2018. L’experiència és molt divertida, més del que pot semblar en estar subjectes a la rigidesa d’un guió. La veritat és que tenim molt bon feeling.

- Què us aporta el públic amb un projecte d'aquestes característiques, que no ho faci en un concert habitual?
La veritat és que se’ns brinda un altre tipus de contacte. Com deia, no es tracta d’un concert habitual, sinó d’un altre format del qual ara mateix en portem realitzades 12 actuacions. ‘M & M’ sorgeix de nou just al finalitzar la gira de ‘El gran truco final’, l’any passat, ja que ens havíem de plantejar què fer per celebrar els nostres vint anys sobre els escenaris. I la veritat és que estem molt còmodes sobre l’escenari, tant que gairebé hem enganxat directament aquesta segona gira a l’anterior. En aquesta ocasió, però, per a ‘M & M’ hem afegit els temes de ‘El poeta Halley’ i ‘El gran truco final’, i interpretem a l’escenari cançons que no han sonat en directe. Per tant, és una aposta molt més íntima per part de la banda.

- Com es materialitza aquest concert teatralitzat?
Entren en escenari, amb nosaltres, les ombres xineses, els titelles i altres disciplines escèniques. Tot plegat posen nom als personatges de les nostres històries, més enllà de l’amor i les temàtiques inspirades en la vida quotidiana. La veritat és que vam donar total llibertat a la direcció a l’hora de triar el repertori, i el resultat final és molt divertit i sorprenent per al públic.

- La música és un miratge on refugiar-se, o un reflex clar de la societat que vivim?
Crec que, com a banda, hem arribat a la gent prenent la música com un reflex directe de societat. Tant de les coses més quotidianes com les que van més enllà de quotidianitat però que parlen de les experiències on la gent es pot sentir identificada.

- En un moment donat, a principis dels 2000 i en el context del vostre quart disc 'Maniobras de escapismo' (2005), us vau adonar que al públic li encanta cantar les cançons. Per aquest motiu, vau canviar de l'anglès al castellà.
Escriure música en castellà demana una mica més d’exigència que fer-ho en anglès, ja que pràcticament algunes de les lletres que en surten són més properes a la literatura que a la mateixa música. En alguns casos ens hem sentit defraudats en traduir cançons en anglès, ja que realment el missatge que transmetien, més enllà de sonar bé, no era més que sensacions i banalitats. I vam decidir fer el canvi d’idioma, un canvi molt important, però que facilita molt la comprensió i l’apropament al públic.

- A ‘Miralls i Miratges’ feu un repàs de les cançons més emotives de la vostra banda. Un repertori per dur fresc a la Llotja, per gaudir 100%?
La veritat és que es pot venir a la Llotja sense haver ‘estudiat’ els temes (riures), per tal de sorprendre’s del tot. Però ‘En busca del mago’, de ‘El poeta Halley’, volíem que entrés en aquesta gira sí o sí; i també temes d’àlbums anteriors com ‘Cuestiones de família’ i ‘Nada’, el qual només s’ha tocat en aquesta gira. Pràcticament no toquem cap dels nostres singles, i així realment permet al públic seure, estar atent i gaudir de l’espectacle

- I per últim, envia un missatge als lectors i lectores de Surtdecasa!
Recomano als lectors de Surtdecasa que no deixin mai d’anar als concerts, a veure música en directe. A un dels primers concerts que vam fer a Lleida, vam comptar amb la sort que ens vegessin actuar deu persones, i amb el pas del temps aquesta xifra ha augmentat fins a 5.000 persones. És molt important veure bandes en directe, tant si es coneixen com si no. La música és cultura, i la cultura és el futur del país. I òbviament, recomano a tothom que vingui a veure ‘Miralls i Miratges’, tant si ens ha vist en directe com si no!

Love of lesbian
Dissabte 26 de gener, 21h
Lleida

Més informació: 

També et pot interessar