Jump to navigation
- Comencem pel principi. Com neix Renaldo & Clara?Més o menys neix al moment en què vaig acabar l'Institut i vaig començar a anar a la Universitat. Era un moment en què tenia algunes cançons fetes i en seguia component; i vaig començar a veure que tenien una forma entre elles, que d'allà en podia néixer un projecte nou. Anteriorment a això, jo havia tocat en altres grups, amb amics, però era una cosa menys personal per mi. Així que cap al 2008 vaig començar a reunir unes quantes cançons que creia que podien constituir un projecte i vaig contactar amb diversos amics músics, alguns que ja coneixia, alguns que vaig anar coneixent llavors per tal de formar la banda fins a treure el primer EP l'any 2009.
- La música ha estat quelcom en paral·lel a la teva vida o t'hi has focalitzat d'una forma molt conscient?Sempre m'ha acompanyat. D'adolescent vaig estudiar guitarra, però no molt seriosament. Tot i això, és des de llavors que vaig descobrir que la música m'encantava i em va començar a acompanyar. Quan vaig començar a provar de fer cançons vaig veure que era molt divertit i que m'agradava. D'aquesta forma natural van començar a sortir les cançons de les quals et parlava fa un moment.
- I d'aquí a la idea de professionalització dins el sector musical; és quelcom que ha aparegut o és quelcom que heu buscat a través de persistència i voluntat?Ha anat sorgint, la veritat. Som un grup que va anar traient referències, primer dos EP i després discos. I a partir d'aquí hem anat fent feina; no d'una forma molt constant, és a dir, hi ha grups que amb el període de temps amb què nosaltres hem tret els tres discs, cada dos o tres anys un, n'han tret molts més! Però sí que és cert que sempre hem anat fent coses i que sobretot hem anat seguint i fluint a mesura que ens hem anat trobant les circumstàncies. Tot ha passat d'una manera molt natural
- I com ha estat el procés de creació d'aquest disc en concret?Doncs quan vam acabar l'anterior 'Els afores', ens venia de gust plantejar les següents cançons cap a una sonoritat més contundent, més electrònic, menys intimista potser. Jo sempre he pensat que Renaldo & Clara és un grup de pop. Encara que hi hagi hagut èpoques que hem fet concerts més acústics o sonorament es podia classificar més cap al folk, però sí que en l'essència les cançons sempre han estat molt pop. Perquè al final el pop per mi significa una cançó normalment curta on la melodia té un paper molt important. Llavors és això, ens venia de gust tirar cap a sonoritats més fresques i més contundents.
- Així durant la creació dels temes ja tenies molt present quin so volies aconseguir.Sí. El procés va ser sempre buscant molt el so ja des de l'inici de fer la cançó. A l'hora de compondre, les feia pensant en com volíem que sonessin, ja enfocades en la producció, més que no pas fer una cançó amb la guitarra i buscant arranjaments bonics. En aquest disc les maquetava a l'ordinador i les ensenyava a la resta del grup i anaven creixent i agafant forma.
- Mentre us escoltava vaig notar aquests canvis que dius sonorament d'un disc respecte a l'anterior. Com percebeu vosaltres el vostre propi recorregut?Ha estat una evolució intencionada en el sentit d'experimentació, de ganes de provar coses noves i de no voler-nos repetir. Jugar buscant sons que no havies fet anar mai, com a repte creatiu i com a part fins i tot d'entreteniment. Som les mateixes persones buscant nous camins. De fet, el nou disc és gravat, produït i mesclat pel Víctor Ayuso que és un membre del mateix grup, tal com també vam fer en el disc anterior. El fet de ser molt autònoms i independents en aquest sentit, fa que senti que som nosaltres mateixos però evolucionats. No noto un trencament entre el que havíem fet anteriorment i el que estem fent ara.
- Fins i tot en cada cançó hi ha molts canvis de so, no?Sí. És un disc curt però on passen moltes coses. Això està molt pensat, hem volgut que en una mateixa cançó hi hagi una part d'una manera i que després vingui la tornada i es faci gran. Tot està molt cuidat, fins a l'últim detall; la melodia, quins sons utilitzàvem, la bateria, els sintetitzadors o la lletra.
- Amb relació a la lletra, sento que el que si que travessa els tres discs és un llenguatge senzill però que no parla de coses simples.Han canviat les coses que es diuen però no la manera de dir-les. I això crec que té molt a veure amb la manera com jo em sento còmoda d'escriure. Al principi de tot, crec que una de les coses que et cohibeix més és quan comences a cantar davant de la gent. És aquesta sensació com d'esdevenir transparent, de despullar-te d'alguna manera. És molt exagerat perquè dius coses que has pensat tu prèviament i té aquest punt de mostrar-te. Llavors a la que vas trobant la manera de dir les coses que et sents còmoda, vas creant el teu estil a l'hora de tocar. A mi en aquest sentit, m'agrada molt utilitzar paraules o expressions que utilitzo al dia a dia. Buscar una manera d'explicar les coses molt fidel a com ho penso. En aquest últim disc per exemple, hi ha moltes rimes. Ja n'hi havia a l'anterior però en aquest encara més. Al cap i a la fi és música i pots aprofitar com sonen les paraules, les lletres, i jugar sonorament. També sumat al meu accent de Lleida, per mi és una suma de sinceritat a l'hora de cantar.
- I per acabar, on i quan us podrem veure pròximament presentant el disc?Doncs de moment per la situació sociosanitària que estem vivint és tot molt incert. El dia 7 de novembre tocarem a la Bastida, a Igualada.
Instagram Renaldo i Clara Spotify Renaldo i Clara Vídeoclip de l'Amor fa calor, el single del nou disc
