Meritxell Gené

Foto: 

Cedida

La cantautora Meritxell Gené posa veu i música a un nou poema de Màrius Torres

‘Viure en un aire ardent’, un poema inèdit recollit a la tesi doctoral de la Margarida Prats
Cristina Mongay
,
30/10/2017
Música
Parlar (i escoltar) dels temes de la Meritxell Gené és fer-ho de la delicadesa i d’una sensibilitat difícil de comparar. És deixar-se endur pel so vibrant de les cordes de la seva guitarra, les tecles del seu acordió o per la veu, suau i alhora forta, transmissora d’un missatge contundent i compromès amb el país.

La vida i l’obra del poeta lleidatà Màrius Torres deixà una impremta ben profunda en la cantautora, i això explica la seva constància en musicar moltes de les seves poesies al llarg de la seva consolidada carrera artística.

El passat 27 d'octubre, Gené ens sorprenia amb una primícia dolcíssima i inesperada: presentava ‘Viure en un aire ardent’, un tema basat en un poema inèdit recollit en la tesi doctoral de la professora Margarida Prats, Doctora en Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona.



"Viure en un aire ardent on passen ombres mortes, 
on un baf de bestiesa omple tots els alens, 
on venen, barrejats, de temples sense portes, 
els crits de les blasfèmies i el perfum de l'encens.

I el fàstic de sentir insolentment la brama 
de paraules sagrades en els llavis dels cucs. 
De tenir el cor blaït per un amor en flama 
i de callar-lo, en mig de bacanals d'eunucs!

Tan gran era el pecat de la nostra esperança? 
Llibertat, clam obscur i etern dels homes muts, 
et seguim, orgullós exèrcit de vençuts

amb una rosa al puny de cada llança. 
Perquè fou bell combatre amb l'esperit massa alt 
I perdre's, un instant, per un somni immortal."

Podeu escoltar-lo (i gaudir-lo) aquí​



[Gravat l'octubre del 2017 als Estudis 'El Zulo' (Almacelles) per Txabi Ábrego]
[Disseny gràfic coberta: Pau Llop (131gd)]

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1

Més informació: 

A

També et pot interessar