Uri (Ponent Roots): 'Ens encanta veure la música com la nostra missió'

Ponent Roots prepara la 5a edició del seu festival de música negra a Lleida, que tindrà lloc de l'11 al 13 de novembre

Cristina Mongay

02/11/2016

Música

Engegar una proposta musical alternativa a l'oferta habitual sembla, d'entrada, una tasca de titans. Òbviament, els diners són una part fonamental per a organitzar qualsevol cita cultural però, a pesar del seu pes, no n'és l'essència. La passió, la motivació, la constància i la il·lusió són alguns dels ingredients que veritablement esdevenen màgics per a que qualsevol fórmula enginyosa resulti un èxit. I aquests components són els que qualsevol que conegui a l'Uri i l'Edu poden detectar en les seves mirades si es parla de música. I més en especial, si la conversa té a veure amb la música negra en la seva amplitud: soul, jazz, disco, funk, reggae, ragtime i un llarguíssim etcètera. Fruit de la seva passió va néixer fa cinc anys a Lleida el Ponent Roots Festival, una proposta diferent i de qualitat que apropa al públic aquests ritmes, possibilitant la connexió de l'actual panoràmica internacional de música negra amb el ric, i mai passat de moda, passat musical. Com va sorgir el projecte? Com viu ara? Com es prepara l'edició d'enguany? Voleu descobrir-ho? Doncs no us perdeu la nostra entrevista: parlem amb Ponent Roots!

· Com va començar la vostra vinculació amb el món de la música?
Uri: Des de sempre ens havia agradat molt la música i, a partir d’ella, va sortit la nostra amistat. Formàvem part de cercles d’amics diferents, però vam anar coincidint en algunes trobades i ‘bolos’. Lleida és petita i qui es mou una mica en el sector musical es coneix.
Eduard: La música en vinil va iniciar la nostra relació, ja que al ser fans d’ella topàvem a tot arreu. I és que, quan ets activista musical, no et pots perdre cap acte!

· D’on neix el nom de la vostra signatura? Com es va triar?
E: La primera vegada que vam punxar junts va ser a FiraTàrrega.
U: I va ser llavors quan vam haver de determinar el nostre nom artístic.
E: L’Uri es va dir ‘Uri Roots’ i jo en el col·lectiu on em movia fins llavors, ‘Ponent One’. Així que va sortir Ponent Roots, ja que estem molt arrelats a la nostra terra.
U: Necessitàvem trobar un nom amb urgència, i ara ja és una marca.

· I la idea de fundar Ponent Roots? Com va aparèixer tot plegat?
U: L’inici de Ponent Roots va ser ben anecdòtic. Em va trucar un promotor de música jamaicana al 2011 dient-me que calia omplir dues dates del seu cartell, i que a veure què podia fer. Vaig decidir trucar a l’Edu i, per una d’aquestes dates (un divendres) vam decidir fer una proposta. Teníem només un mes per tirar-la endavant!
E: Això va coincidir temporalment, més o menys, amb la ‘mort’ del Festinoval, on l’Uri col·laborava. I vam decidir fer la proposta, muntar-la en un temps rècord!
U: Ens vam tirar a la piscina, perquè òbviament no teníem cap ajuda econòmica més enllà de les nostres possibilitats. Però l’objectiu era clar: fer el festival.
E: Molta gent, llavors, encara no ens coneixia, vam haver de crear les xarxes, i el nostre repte va ser omplir el Cotton.
U: Qui no arrisca no pisca! I vam empènyer el festival amb valentia. I la veritat és que va tenir molt bona acollida per part del públic. Lleida és una bona seu per acollir esdeveniments d’aquestes característiques.

· Finalment, l’any 2012, decidiu organitzar el Festival Ponent Roots. Per què es va dedicar a la música negra?
E: El dilluns després del primer projecte vam pensar que seria bo convertir-lo en un festival, i que durés més d’un dia. I és així com, amants de la música negra, vam apostar perquè fos dedicat a aquest ventall. Així, en les edicions podria sonar des del soul a la música jamaicana, el jazz, la música disco, etc. Això ens va fer córrer el risc que el públic canviés d’opinió en funció de l’estil, però els resultats sempre ens han sorprès gratament.
U: D’alguna manera han associat Ponent Roots a una proposta de qualitat. I això els ha empès a comprar una entrada, o anar a un esdeveniment nostre, sense saber moltes vegades a qui escoltarien, confiant en la qualitat de les nostres seleccions musicals.
E: També ens fa molta il·lusió que gent que ja no surt tant a la nit lleidatana ens digui que reserva en exclusiva cangur quan saben que fem alguna proposta, igual que si fos l’Aplec del Cargol.

Un dels concerts del 4rt Festival Ponent Roots

· Suposo que ha de satisfer molt arribar a la cinquena edició d’aquest festival, ja que suposa la consolidació del vostre projecte. Què ens espera enguany al Festival Ponent Roots?
E: Un dels plats forts a escoltar serà el Greg Lee, dels Hepcat, i el Jesse Wagner, dels Aggrolites. Cantaran cançons dels dos grups, un experiment únic a Europa. A la nit del divendres, la nit gran del Festival, també es podrà escoltar The Kinky Coocoo’s i, vinguts d’Itàlia, The Uppertones. Portarem també el col·lectiu de selectors musicals de Castelló Mash Masters, que combinen tot tipus de sons negres. El dissabte tindrà lloc el vermut al Beat, amb el concert de jazz de la Marta Trujillo, que farà versions pròpies de jazz i de reggae, i Dr. Melon.
U: Ens fa il·lusió incorporar enguany l’exposició del Carlos Catarecha. Es tracta de fotografies que l’asturià ha fet al llarg del festival JazzTardor de Lleida d’altres edicions.
E: La nit del dissabte canviarà d’escenari, es trasllada a l’Slàvia, on hi actuarà la Fundación Tony Manero i punxarà el col·lectiu Agrocaribbean. I diumenge a la tarda reprenem la programació, tornem al Cotton i deixem la pista lliure pels nens i nenes.
U: La idea era obrir als petits un lloc prohibit per ells, i que s’ho passin genial amb música i jocs en directe.
E: És una tarda molt divertida, per a totes les edats. Comptarem amb la companyia de Bellpuig Tombs Creatius, que repeteix amb nosaltres cada any, i que apropa els jocs d’enginy als petits. I punxarà el DJ lleidatà Bernat Manzano.

· A banda del Festival, al llarg d’aquests anys heu organitzat moltes altres iniciatives musicals que tenen l’objectiu de dinamitzar els escenaris de Lleida, per exemple, en el marc de la Festa Major. És fàcil fer-se camí a l'hora de programar alternatives musicals a Ponent?
U: Vam apostar per no dependre de subvencions per tirar endavant el festival. És cert que comptem amb molts locals que ens ajuden, són els nostres mecenes o micromecenes. I, entre les seves aportacions i la venda d’entrades, l’objectiu és cobrir les despeses del Festival. Així ja estem contents!
E: Nosaltres hem decidit mantenir el preu de l’entrada del concert de divendres. És el mateix que en el primer festival! Que no sigui per motius econòmics que no es pogui venir i gaudir. I, a banda, algunes activitats del festival són gratuïtes!
U: Hem de tenir present que aquest mateix festival, a Barcelona o altres ciutats, valdria el doble. I volem que la gent se’l senti seu. Aquest és el festival al que ens agradaria assistir com a públic!
E: De totes maneres, sí que és cert que l’esperit de Ponent Roots es va estenent, ja que tenim un escenari a les Festes de Lleida, tant de maig com de tardor, i organitzem moltes coses conjuntament amb locals com la cafeteria Slàvia de les Borges o el Cafè Beat de Lleida. I arribar a la 5a edició ens confirma la fidelitat del públic de Lleida.

· L’esperit de Ponent Roots vol trencar les barreres intergeneracionals. D’aquí és d’on sorgí Ponent Roots Xics. Què ens expliqueu a propòsit?
U: Des del primer festival vam decidir incorporar una activitat familiar.
E: És una iniciativa que no ens fa patir, perquè any rere any ha tingut molt èxit. Molts pares ens han preguntat perquè no l’organitzem més sovint perquè no saben què fer els diumenges a la tarda amb els nens a Lleida.
U: Els nens i nenes gaudeixen a ‘tope’, i segur que arriben a l’escola el dilluns amb ‘ressaca’, després d’haver gaudit tantíssim de la música, l’ambient, els jocs i el bon rotllo.

Ponent Roots durant la nostra entrevista

· Quines activitats creieu que fan falta experimentar, a petits i grans, per contagiar-se de l’essència de Ponent Roots? És necessari ampliar el nostre ventall de gustos musicals?
U: El món de la música ha evolucionat molt des que érem petits. Abans t’intercanviaves cintes, quedaves amb els amics per escoltar-les, les gravaves i intercanviaves.
E: Fins i tot t’aprenies la música de memòria! Ara això ha canviat.
U: La música ja es té físicament, és diferent.
E: Ens entristeix anar a un concert amb qualitat a l’escenari i veure la pista buida. Els temps canvien. Però no es tracta d’un problema de diners sinó de tenir inquietuds musicals.

· Quins projectes musicals s’obren davant Ponent Roots?
U: Aviat, quan haguem conclòs la 5a edició, segur que ja treballarem per la 6a. Ens agrada tenir lligat el cartell abans de l’estiu, i ens agrada combinar grups consolidats amb noves promeses d’arreu.
E: De totes maneres, des de fa dos anys, hem incorporat també un altre element a Ponent Roots. Com a bons col·leccionistes de vinil que som, ens agrada presentar a l’abril un vinil especial i d'edició limitada. Ara ja estem gestant el tercer i, de moment, no podem revelar-ne el contingut fins al dia de la presentació.
U: Estem oberts a noves propostes, inclòs per fer conjuntament amb altres col·lectius. Tot sigui per vetllar per la bona música!

· Com valoreu l’estat de la cultura i de la música a Ponent actualment?
E: No som imparcials, nosaltres tenim la malaltia de la música i els vinils!
U: Tenim molts ‘bolos’ i, per tant, d’alguna manera això vol dir que hi ha un públic interessat a Ponent. I la proposta és molt interessant.
E: Per exemple, el Festival de Jazz o Mud són dues grans propostes de Lleida, de qualitat.
U: Hi ha grups musicals ‘made in’ Ponent emergents amb molta projecció, com ara els Koers, i totalment consolidats, com Pixie Dixie, uns clàssics de Ponent.
E: La panoràmica és variada, tot i que hi hagi més o menys oportunitats. Per tant, la frase de ‘a Lleida no es fa res’ no té cap sentit! Nosaltres la parodiem bastant. És fàcil dir-la, dir-la sense sortir de casa. Cal sortir fora i descobrir.

· I per últim, podent adreçar unes paraules al públic de Ponent i de tot el país, què els diríeu?
E: Al públic que ens coneix volem donar-los les gràcies per la seva resposta i suport. I al que no, que ens donin una oportunitat.
U: La gent fins i tot ens ha dit que Ponent Roots és una droga, perquè la proves i t’enganxes. Tothom vol repetir.
E: Cal que la gent no es tanqui amb el que únicament sona a la ràdio, cal que provi, ja que poques vegades pagarà una entrada i obtindrà una decepció.
U: Nosaltres ens ho prenen amb humor, i ens encanta veure la música no com una competició, sinó com la nostra missió.

Ponent Roots Xics de l'edició passada