Julián Sañudo

Foto: 

Cedida

Julián Sañudo: "Ha d’agafar més força el producte local que el neoliberalisme aferrissat"

La Federació d’Associacions d’Artesans d’Ofici de Catalunya agrupa les diverses associacions artesanes del territori
Idoia Perich
,
01/09/2021
Arts
El de l’artesania és un món amb una llarga trajectòria a Catalunya. Des de fa prop de vint anys, la Federació d’Associacions d’Artesans d’Ofici de Catalunya (FAAOC), vetlla per unes condicions favorables pel sector. Des dels seus inicis, l’artesania ha viscut contextos i necessitats ben diferents que impliquen el tracte fiscal, per part de les organitzacions i la percepció social de la figura dels que es dediquen a l'artesania. Parlem amb Julián Sañudo (Remedios de Escalada, Argentina, 1976) i Sebastián Vecchio (Ciudad de la Plata, Argentina, 1977) artesans del cuir i membres de l'associació perquè ens expliquin la realitat actual, com perceben els joves el món de l'artesania i els horitzonts que projecta ara que acaben de desenvolupar un nou pla estratègic.
Sebastián Vecchio: Si des de l’administració no se’ns reconeix com a part de la cultura, com podem esperar que la societat ens valori d’una manera diferent?

- Recentment heu desenvolupat un nou pla estratègic
Julián Sañudo: Sí, aquest mateix any i de cara a tres anys vista. Així reestructurem l’organització per definir més la missió i els valors, per unir esforços i representar-nos davant de qualsevol institució. Hem treballat per marcar uns objectius realistes.
Sebastián Vecchio: Aquest pla és primordial, d’aquesta manera tot adquireix un sentit. Trobo especialment molt encertat que aquest pla sigui realista, de res serveix marcar objectius inassolibles.

- Què defineix la figura de l’artesà i què la diferencia de la de l’artista?
Sebastián: La diferència és molt fina. L’artesà té l’ofici, normalment genera producte i pot fer reproduccions de la mateixa peça. Amb tot, d’una manera o altra, gairebé tots els artesans tenim una formació de tipus artístic, però el que generem és un producte en què una gran part està feta a mà. És a dir, entra en joc el coneixement d’una tècnica i la implementació de la seriació del producte.

  • imatge de control 1per1

- Aleshores, els artesans han de tenir una part d’artista?
Sebastián: Sí, totalment. La cosa és que els artistes a l’hora de produir fan peces diferents, en canvi l’artesà quasi sempre fa la mateixa peça, encara que amb diferents estils. Diríem que un artista, posem pel cas Gaudí, pensa i dibuixa una obra. En coneix la tècnica per saber si és factible portar endavant l’obra. Cada una de les peces que necessita per a construir-la l’encarrega a un artesà que, de manera seriada, la reprodueix.
Julián: Jo crec que aquest és un debat no resolt i que, a més, s’interpreta de maneres diferents a cada indret. Hi ha artesans que creen i desenvolupen, altres que només desenvolupen. En qualsevol cas, tots assumeixen que la producció és una part principal del treball manual. Una altra cosa és en quin epígraf ens hem de classificar, que no sempre ens defineix, però això ja és una altra cosa. Les classificacions sempre són limitants.

 

Julián Sañudo al seu taller | Foto: Cedida
- Sentiu reconeguda la vostra feina d’artesania com a part de la cultura?
Sebastián: De vegades no es valora que la nostra feina realment és un treball cultural. Moltes vegades ens fan servir per omplir espais, per a dinamitzar celebracions, però no crec que siguem reconeguts com a artistes artesans, ni que ens vegin com que realment formem part de la cultura, que jo crec que és el que som. En moltes fires fàcilment ens podem sentir menystinguts, com si fóssim uns hippies que omplim un espai. Si estiguéssim catalogats com a treballadors culturals hauríem de pagar un IVA d’un 4%, i no pas un 21%. Ni des de l’administració se’ns reconeix com a part de la cultura, llavors com podem esperar que la mateixa societat ens valori d’una manera diferent?
Julián: Aquesta valoració en positiu és el camí en què estem treballant des de la Federació, per donar a conèixer també com l’artesania alimenta la cultura. Els artesans som cultura, som una expressió de la creació i de la idiosincràsia d’un poble. Com diu el Sebastián, d’altra banda hi ha el fet que estem agrupats sota el paraigua del sector primari d’agricultura, pesca i artesania. Sempre hem tingut un tracte diferenciat, però no gaudim dels mateixos règims que ells. Això repercuteix en la visió general de l’artesania per part de la societat. També es veu clar en temes impositius, si un artesà compra una matèria primera, ha de pagar un IVA al 21%, després transformar-la, amb les seves hores de treball, en un altre objecte i per comercialitzar-ho, i ha de tornar a aplicar un 21%. Això no té cap sentit, això no és promocionar la cultura, ni reconèixer com a tal l’artesania. Aquesta és una reivindicació històrica.

- Des dels inicis, heu fet feina per a canviar aquesta apreciació, en noteu el resultat?
Julián: Penso que sí, sóc optimista. Hi ha una apreciació que l’artesania és l’expressió més autèntica d’un producte, el que passa és que no acompanya la situació econòmica, ni els preus són ajustats. Potser això dificulta el fet de consumir artesania, en lloc de comprar productes a grans empreses que rebenten preus. Penso que des de fa uns anys hem anat enrere. Abans, en l’àmbit institucional, hi havia un departament específic que tractava l’artesania, però quan es va reestructurar el govern va passar a ser el Consorci de Comerç, Artesania i Moda, així va quedar tot junt en un sol paquet i crec que ha fet que a cada un se li doni menys atenció. En aquest sentit, des de la Federació no parem de presentar propostes, idees i projectes per fer-nos sentir i tenir presència perquè l'administració ens tingui en compte.

- Quins punts juguen a favor de l’artesania?
Sebastián: Crec que ara un punt a favor ha estat la presència que tenim a les plataformes en línia, i més des del confinament, en què ens hi vam haver de posar de cap. Però bé, els anomenats ‘market place’ també es mengen un percentatge prou gran dels nostres guanys. En qualsevol cas, des d’inicis de la pandèmia ha estat l’alternativa. Des de la FAAOC també tenim al cap poder muntar un mercat en línia que agrupi als associats i és un projecte en què estem treballant.
Julián: És vital fer xarxa i treballar en comú per fer esforços, i aquesta és de partida la filosofia de la FAAOC, més encara amb el context actual que vivim, i es reflecteix en el fet que en cosa d’un any hem sumat cinc associacions d’artesania més que s’han adherit a la Federació. Per nosaltres això suposa un canvi espectacular, com més som més impacte poden tenir les nostres accions. Si d’alguna cosa ens hem adonat durant aquest últim any és que el fet de tirar endavant passa per la col·laboració, i no per fer que l’artesania sobrevisqui, sinó per tal que visqui com li pertoca.

- La unificació d’esforços i el comerç digital són el futur immediat de l’artesania doncs?
Julián: Creiem que aquest ha de ser el futur, i no el de grans produccions deslocalitzades a països remots i amb constants enviaments. Evidentment, són realitats que conviuen, però ha d’agafar més força el producte local que el neoliberalisme aferrissat. Cal treballar-hi molt.
Sebastián: La gent sap que hi ha una història darrera de cada producte i és clar, no és la mateixa la d’un producte artesà que la d’un producte fabricat en sèrie amb unes condicions pròpies de la globalització.

 

Sebastián Vecchio al seu taller | Foto: Cedida
- Teniu un espai dedicat als oficis artesans i un altre al talent jove. L’artesania també es reinventa?
Julián: Volem potenciar als joves artesans. Els joves no s’identifiquen amb l’artesania, sinó en la creació o en el disseny. Volem que entenguin que això també és artesania! La FAAOC s’ha esforçat molt per donar cabuda a aquests joves que no es troben en la disciplina clàssica de l’artesà, perquè potser utilitzen moltes tecnologies digitals o altres eines que no són les habituals de l’ofici, però alhora creiem que tenen un espai dins de la FAAOC i el seu reconeixement. El 40% dels artesans es troben entre la franja dels quanranta i els cinquanta-cinc anys. Menors dels quaranta anys n’hi ha pocs, un 13%. El relleu generacional hi ha de ser. Amb aquesta nova visió i una formació adequada.

- Com es forma un artesà?
Julián: Aquest també és un dels punts febles en el món de l’artesania. Hi ha mescles de disciplines que poden donar molta riquesa, però que no estan plasmades en cap temari. A fets pràctics, els artesans venim de formacions molt i molt variables.
Sebastián: Hi ha molta formació no reglada, a l’hora de la veritat cada artesà té una formació, un recorregut i uns coneixements diferents, però de vegades costa anar trobant aquest camí d’allò que un vol aprendre i fer. 

- Abans parlàvem de què era l’artesania, però hi ha fires en què es veu molta barreja. Com us afecta això?
Sebastián:
Malament, és clar. Sembla que sota l’etiqueta de l’artesania tot valgui per dinamitzar un acte o una festa municipal. Hi ha fires amb paràmetres molt diferents, però segons qui organitzi la fira et pots trobar de tot. D’altra banda, també hi ha el fet que no tothom té el concepte d’artesania ben definit.
Julián: Hi ha moltes fires secotorials i específiques a les quals la FAAOC dóna suport. Altres que organitzen les mateixes associacions d’artesans en què queda molt clar qui hi té cabuda i qui no, però també hi ha la gran massa d’esdeveniments que s’organitzen des dels ajuntaments amb l’objectiu de dinamitzar un espai turístic o un esdeveniment, per exemple i llavors passa això. I també hi ha empreses d’esdeveniments que es dediquen a organitzar fires i el que busquen és el màxim nombre de parades, siguin artesanes o no, perquè l’objectiu és econòmic. Cal tenir en compte això a l’hora d’assistir a una fira per saber què hi trobaràs. Per aquest motiu una de les pretensions de la FAAOC és la d’organitzar un esdeveniment propi, amb els artesans de Catalunya, perquè avui en dia no comptem amb aquest punt de trobada d’exposició i venda.

- Oferiu serveis empresarials als artesans i creadors, en què consisteixen?
Julián:
Els oferim en col·laboració amb un grup de professionals que assessoren i fan consultories en temes molt bàsics, especialment econòmics. De vegades amb petites orientacions et poden ajudar molt a créixer i a organitzar-te com a empresa. Molts venim del món creatiu, i no tenim interioritzat que a la que comences a produir i comercialitzar, ja ets una empresa i t’has d’organitzar. Un assessorament en aquest sentit és molt útil.

- Què ha de saber qui vulgui endinsar-se en el món de l’artesania?
Sebastián:
Que cal posar-hi molt d’amor! És un estil de vida i si no l’estimes, abandonaràs. S’ha de tenir passió i constància, si no, no cal posar-s’hi.

- La pandèmia ha suposat una sacsejada també en aquest sector. Ho viviu com un abans i un després?
Julián:
Ho hem viscut com si hagués caigut una bomba a casa i, de fet, encara estem escombrant i posant en ordre. Hi ha hagut una afectació molt profunda. Les fires van ser dels primers esdeveniments que es van desprogramar i les nostres són economies petites, que en moltes ocasions van al dia a dia i amb marges petits. Va ser un xoc, però vam haver de despertar a la força, si volíem aguantar. Hem treballat per adaptar-nos a la nova realitat, ara encara falta que els ànims de la gent canviïn. Notem en el públic que encara costa arrencar, però tenim clar que hem de seguir endavant i estar molt ben posicionats per tal que, quan algú ens busqui, ens trobi.

A

També et pot interessar