Jump to navigation
- Com viu avui dia un artesà?Com pot. La globalització ha fet mal a l'artesania. Importar objectes de l'estranger ens ha obligat a reinventar-nos. Hem d'apostar pel disseny, l'exclusivitat i les peces úniques.- Viviu sota l'estigma de ser una professió fidel al passat. Fugiu de la tecnologia?Jo sóc partidari d'utilitzar els avantatges de la tecnologia per facilitar els processos. Fa 100 anys els sabaters ja utilitzaven les màquines de cosir per fer sabates, i ningú deia que no eren artesans. Hi ha confusions que vénen del desconeixement! Els pocs oficis que conserven el mateix sistema ara que fa 200 anys, són els cistellers o els que fan cabassos de pauma.- Com ha canviat la vostra percepció de les rutines laborals?Assumir la crisi ens ha costat molt. Has de treballar més hores per guanyar el mateix que abans.- Què és per tu ser artesà?Un artesà és aquella persona que està present en tot el procés d'elaboració d'un article. Té la idea, la plasma al paper, l'executa i fa els acabats. És diferent quan un article es fa de forma manual, però s'utilitza una cadena de muntatge, és a dir, quan cada persona només s'encarrega d'una part del procés.- Una de les preguntes més recurrents en la Història de l'Art. Quina diferència hi ha entre un artista i un artesà?És difícil contestar-ho. Jo crec que hi ha artesans que són artistes, perquè veus com la seva obra evoluciona al llarg del temps. Veus com experimenten i evolucionen. En canvi, d'altres continuen produint les mateixes peces que fa 20 anys. També hi ha persones que tenen grans idees però no són capaces d'executar-les i necessiten altres persones per portar-les a la pràctica. Aquests serien els artistes que no són artesans.- Per què elegeixes el cuir?No em ve de família, però sempre m'havien agradat els treballs manuals. Sabia que m'acabaria dedicant a algun ofici vinculat amb l'artesania. El meu primer contacte amb el cuir va ser als 14 anys, de la mà del guarnicioner Mariano Castreño Castreño, que era un sergent de l’exèrcit de terra, a Calatayud, on vaig fer les tècniques bàsiques de la guarnicioneria. Dels 51 anys que tinc, en porto més de 35 treballant el cuir.- Com definiries el material?És gratificant donar una funcionalitat a la pell dels animals. Lluny de les queixes d'algunes ecologistes, crec que utilitzar la pell dels animals que es maten per menjar, és una forma d'evitar que aquest rebuig l'hagi d'absorbir la natura.- Si haguessis de descriure el cuir d'una manera simbòlica com ho faries?És la matèria primera per fer objectes molt personals, que acaben forman part de l'univers més íntim de les persones. Que serveixen per adornar el seu cos o per vestir-se. M'encanta veure persones pel carrer amb els meus cinturons o les meves sandàlies. He arribat a veure articles meus a més de 500 km de casa, i això, representa una satisfacció enorme! Això no passa amb articles de ceràmica o de fusta, que serveixen més per decorar espais.- Quins avantatges té ser artesà i viure a les Terres de l'Ebre?Si hagués viscut a Salou fent cinturons i bosses de mà ja me n'haguera sortit, i m'hagués acomodat. A les Terres de l'Ebre, he hagut de buscar altres sortides. Experimentar. I és així com desenvolupes l'ofici.
- Cap on creus que evolucionarà l'ofici?Potser el futur està lligat a la fabricació d’articles relacionats amb la reconstrucció històrica, així com amb la realització de fundes per a instruments tradicionals.- Quin és l'atractiu del Pinellart?Que cada any aplega un gremi diferent. Enguany hi haurà picapedrers de tota Catalunya, i crec que serà l'única fira que els aplegarà. El visitant agraeix que vagin canviant les temàtiques, així no té mai la sensació que està en la mateixa fira que l'any anterior.
FItxa d'agenda
