Francesc Esteve: "Creiem que aquest diàleg entre artistes de diferents països promou l'esperit creatiu local"

Riu d’Art és un punt de trobada d’artistes internacionals a Riba-roja d’Ebre

Surtdecasa Ebre

18/06/2018

Arts

“L'art és una forma d'expressió, de veure i percebre el món, l'entorn. Em vaig inspirar en la bellesa i autenticitat del poble, els seus paisatges, les seves muntanyes, el seu riu majestuós, els seus colors, la seva gent acollidora, les seves històries antigues d'embarcacions remuntades riu amunt pels avantpassats, els seus històrics forns d’oli de ginebre per fer pocions curatives…”, explica l'artista visual britànica Anna Georghiou, que en la primera edició de Riu d’Art va plasmar aquesta inspiració en un mural en la façana de l'antic escorxador municipal. Per a la fotògrafa finlandesa Riikka Neste, Riu d’Art va ser “una gran oportunitat de contactar i treballar amb artistes d'altres països, compartint idees, en una experiència terriblement inspiradora”. Xile, Filipines, l’Índia, Anglaterra, Kènia, Mèxic, Taiwan, Romania, Estats Units, Vietnam, Iran, Suècia, Singapur, Àustria, Rússia, Moldàvia, Suïssa, Espanya i de la resta de Catalunya. Artistes de fins a 18 països d’arreu del món s’han presentat aquest any al concurs Riu d’Art, la trobada d’artistes nacionals i internacionals de Riba-roja d’Ebre. Han estat 9 els seleccionats que, entre el 18 i el 30 de juny, realitzaran les seves intervencions artístiques en espais municipals. Seran dues setmanes en les quals conviuran amb altres artistes i amb la mateixa gent del poble, en un intercanvi cultural internacional que vol crear xarxa i continuar desenvolupant projectes entre joves artistes autòctons i d’altres nacionalitats. Hem parlat amb Francesc Esteve, un dels impulsors de la iniciativa.

"Volem que es creï comunitat, que es creï un vincle, també amb la gent del mateix poble. Com els artistes estan treballant la seva obra a l'aire lliure, la gent del poble els va veient pels carrers i es crea una relació de complicitat"

- Amb quin plantejament va nèixer el projecte?
Amb la voluntat de transformar el nucli antic de Riba-roja. Volíem intentar fer una galeria d'art a l'aire lliure i, a la vegada, donar visibilitat als artistes joves i poder oferir un espai de creació.

- A Riba-roja d'Ebre fa anys que existeix una comunitat al voltant de la Zona Líquida. Què és?
Un espai de coworking com els que hi ha a les grans ciutats de tot el món, però amb la particularitat d'estar en un entorn rural, i amb una filosofia: reunir-se, treballar, innovar, aprendre i connectar, sempre en comunitat i fent xarxa. És en el si d’aquesta comunitat activa que el 2016 neix com a prova pilot el concurs Riu d‘Art, en un context en què també s’estan treballant experiències innovadores de co-living com una alternativa real a la degradació del nucli antic i el despoblament que pateixen les zones rurals arreu del país.

- Per què opteu per l'art com a mecanisme de transformació urbanística?
Durant molts anys a Riba-roja, el nucli antic era sinònim de degradació. La gent no s'arreglava les cases, i amb el temps, s'anava deteriorant. La idea era buscar-li un revulsiu. I així va començar tot. En aquesta edició, que és la tercera, ja hem anat sortint del nucli antic. I, poc a poc, s'han afegit altres iniciatives veïnals, com dotar de plantes els carrers del nucli antic. Riu d'Art ha estat un incentiu de cara als mateixos veïns. Molts dels espais han deixat de ser una part degradada, per convertir-se en un espai visitable.

- Aquesta convcatòria té un fort component internacional. Heu rebut gairebé una trentena de propostes de països com Xile, Filipines, l’Índia, Anglaterra, Kènia, Mèxic, Taiwan, Romania, Estats Units, Vietnam, Iran, Suècia, Singapur, Àustria, Rússia, Moldàvia, Suïssa... Volieu tenir en compte també els artistes locals?
És una convocatòria oberta a tots els artistes d'aquí i de fora. Aquí disposem d'una Aula d'Art d'on han sorgit artistes de renom com Albert Bonet, Ferran Orta, Roser Gai o Adrià Cid, que han estat guardonats amb premis com el d'Art Jove. Creiem que aquest diàleg entre artistes de diferents països promou l'esperit creatiu local.

- Quina seria la particularitat d'aquest festival?
El punt diferenciador de Riba-roja respecte a altres pobles que fan art al carrer és que nosaltres no només fem obres murals, sinó que introduïm el tema de l'escultura i la performance. La primera edició, la del 2016, va ser una prova pilot però va tenir molt bona acollida. Van venir artistes anglesos pero també locals. Una de les obres que més va agradar va ser un cavall fet amb elements metàl·lics de reciclatge. Aquest any 2018 també hi ha propostes que a priori ens semblen molt estimulants, com una artista que farà una escultura amb pedra autòctona de Riba-roja.

- Què és el que més inspira les persones que vénen de fora?
Que és un espai meravellós, verge. El lloc els ha servit per inspirar-se. És cert que envien les seves propostes abans de conèixer el lloc en primera persona, però quan hi arriben, i veuen el riu i l'espai natural, molts cops canvien la perspectiva.

- Què és el que més valoren els artistes d'aquesta trobada?
Segons comenten, aquest intercanvi cultural en un entorn rural. Sobretot valoren la capacitat de l'art per comprometre's, debatre, discutir sobre allò que ens enfronta.

- Què podries destacar de les propostes d'enguany?
Hem tingut un total de 25 propostes internacionals, més 7 o 8 nacionals. Voldria destacar respecte altres anys la seva qualitat artística. Ens ha costat seleccionar-les! Sobretot hem valorat que tinguin alguna relació amb la història del poble. Els que tenien més sensibilitat en aquest aspecte. Per exemple, la Carys Wilson (Regne Unit) ens ha fet una proposta on vol barrejar la natura -ens ha demanat un espai amb plantes- amb la seva obra i dibuixar elements de fruita autòctona. Una artista xilena, Romina Cristi, ha preparat un mural que és un monticle en pedres autòctones, elaborat amb pedra seca i pots de vidre on dintre de cada pot de vindre vol posar un petit tresor de gent de Riba-roja. I per això, farà un taller amb les persones del territori. Una noia de Singapur, Marian Lu, ens farà un arbre de la vida amb retalls de la història de Riba-roja i vol fer participar a gent del poble dibuixant petits detalls de l'arbre.

- Suposo que els artistes durant aquestes dues setmanes comparteixen casa...
Sí, busquem que hi hagi aquesta connexió amb els artistes locals. Volem que es creï comunitat, que es creï un vincle, també amb la gent del mateix poble. La gent ha respost molt bé. Com els artistes estan treballant la seva obra a l'aire lliure, la gent del poble els va veient pels carrers i es crea una relació de complicitat. De fet, alguns artistes han anat a sopar a casa de veïns i tot!