,
14/02/2017
Art urbà

Estimada Vivian

M’he pres la llicència d’escriure’t, tot i que no em coneixes i ja no estàs viva. Però t’haig d’explicar el que ha passat. Un noi anomenat John Maloof va comprar en una subhasta els centenars de carrets i negatius que vas amagar al traster. Els va revelar, va al·lucinar amb tot el material, va investigar sobre tu i ha fet un documental explicant qui ets. Des de llavors, el teu nom, la teva vida i els instants que vas aturar amb la càmera, són coneguts arreu del món. T’has convertit en una fotògrafa molt valorada. Em pregunto si és el que volies.

Tothom admira el teu afany per retratar Chicago, les persones del carrer i els selfies, marca de la casa. Has esdevingut la precursora de l’autofoto. M’agradaria explicar-te què és Instagram i com la gent comparteix els selfies avui en dia. Crec que et resultaria tan interessant i absurd com la teva col·lecció de tiquets de tren. 

El meu amic Marcel em va recomenar veure el documental. Des d’aleshores, t’he cercat en llibres i a Internet, que és com un gran traster digital. Fa uns mesos, vaig tenir l’oportunitat d’anar a una exposició teva a Barcelona. Em vaig aturar amb calma davant de cada imatge intentant descobrir alguna cosa més sobre tu. De sobte, em va sorprendre una fotografia on es veia la teva ombra sobre un camp de flors. No m’ho podia creure. Dies enrere havia fet exactament la mateixa foto. La mateixa idea. L’ombra i les flors de colors, les teves grogues, les meves blanques.

Durant un instant em vaig sentir despullada enmig de la sala. Van desaparèixer l’espai, el temps i la mort que ens separen. I et vaig entendre. I em vaig comprendre. Entre rareses, misteri, tristesa, dubtes, tiquets, barrets i errors, a dins sempre ens floreix un grapat d’esperança.  

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Elena Asensio (Barcelona, 1981) és llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i postgrau en Producció i Gestió Cultural. La seva vocació ha estat el món de la comunicació. S'hi dedica des de fa més de 15 anys. Primer en agències de publicitat i actualment en l'àmbit públic. Ha participat com a guionista i locutora de diferents programes de ràdio (El Prat Ràdio) i en la creació de diverses propostes escenogràfiques. 

25/02/2018
Camina per la ciutat acompanyada dels seus pensaments. El mes de juny està a punt d’arribar i els carrers es posen les xancles. Gira el cap a banda i banda per veure si troba alguna drecera que l’allunyi de turistes i d’urbanites nerviosos.
27/11/2017
Ella baixava el passeig de Gràcia. Era un d’aquells dies en que ja notava que l’estiu s’acabava i que en breu hauria d’estendre una pila de mitjons i comprar fruita de nit, tot i ser les set de la tarda.
16/10/2017
He sentit a dir que estem enmig d’una revolució de la que encara en sabem ben poc.
26/09/2017
Una de les millors coses que m’han passat aquest estiu és veure la pel·lícula Estiu 1993, de Carla Simón. Aquest film hauria d’aparèixer en totes les llistes de les cent coses que cal fer a la vida abans de morir.
02/05/2017
Tot apuntava que seria un d’aquells matins mandrosos per sortir a passejar lentament pel barri de Gràcia esquivant algun turista cansat d’arrossegar les maletes. Va pensar que faria un cafè al sol i que llegiria el diari amb calma.
28/03/2017
El món d’en Gabri deu pesar uns 250 grams. Se l’ha fet ell tot solet, amb les seves pròpies mans, buscant la idea del que som, del què ens preguntem que som i del què podríem arribar a ser.