Naufragi

Es troba sola, nua i de bocaterrossa sobre un llit desordenat en una habitació amb un petit balcó en un segon pis del carrer Còrsega. Fa més dues hores que a fora la ciutat és frenètica. Obre els ulls i respira de cop amb la boca oberta com un bussejador sortint de l’aigua. Tus tabac de forma involuntària un parell de vegades. Es protegeix els ulls de la llum del matí amb una de les mans. A l’altra mà té els cabells llargs enredats. Els llavis estan secs i freds com un mosaic de fang. La llengua aspra i morada amb denominació d'origen del Montsant. Les galtes plenes d’esquerdes salades per les llàgrimes. Els llençols s’han convertit en la sorra blanca d’una platja d’una illa deserta després d’un naufragi violent i inesperat provocat per quatre nits de tormentes molt intenses. Es manté immòbil durant una bona estona sentint el pes del cap i les cames mortes. Pot notar, en aquesta postura, com es trenca el silenci del seu cos amb cada batec del cor i com el múscul colpeja el matalàs amb un puny d’embrió sota el pit esquerre. A cada pols, com si fos un far al final de terra ferma, entre la obscuritat que fan la sang, la pèrdua i els pensaments més profunds, envia un senyal de llum urgent al cervell: ei, que aquí encara hi ha vida, desperta!