,
28/08/2020
Art urbà

Naufragi

Es troba sola, nua i de bocaterrossa sobre un llit desordenat en una habitació amb un petit balcó en un segon pis del carrer Còrsega. Fa més dues hores que a fora la ciutat és frenètica. Obre els ulls i respira de cop amb la boca oberta com un bussejador sortint de l’aigua. Tus tabac de forma involuntària un parell de vegades. Es protegeix els ulls de la llum del matí amb una de les mans. A l’altra mà té els cabells llargs enredats. Els llavis estan secs i freds com un mosaic de fang. La llengua aspra i morada amb denominació d'origen del Montsant. Les galtes plenes d’esquerdes salades per les llàgrimes. Els llençols s’han convertit en la sorra blanca d’una platja d’una illa deserta després d’un naufragi violent i inesperat provocat per quatre nits de tormentes molt intenses. Es manté immòbil durant una bona estona sentint el pes del cap i les cames mortes. Pot notar, en aquesta postura, com es trenca el silenci del seu cos amb cada batec del cor i com el múscul colpeja el matalàs amb un puny d’embrió sota el pit esquerre. A cada pols, com si fos un far al final de terra ferma, entre la obscuritat que fan la sang, la pèrdua i els pensaments més profunds, envia un senyal de llum urgent al cervell: ei, que aquí encara hi ha vida, desperta!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Elena Asensio (Barcelona, 1981) és llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i postgrau en Producció i Gestió Cultural. La seva vocació ha estat el món de la comunicació. S'hi dedica des de fa més de 15 anys. Primer en agències de publicitat i actualment en l'àmbit públic. Ha participat com a guionista i locutora de diferents programes de ràdio (El Prat Ràdio) i en la creació de diverses propostes escenogràfiques. 

25/02/2018
Camina per la ciutat acompanyada dels seus pensaments. El mes de juny està a punt d’arribar i els carrers es posen les xancles. Gira el cap a banda i banda per veure si troba alguna drecera que l’allunyi de turistes i d’urbanites nerviosos.
27/11/2017
Ella baixava el passeig de Gràcia. Era un d’aquells dies en que ja notava que l’estiu s’acabava i que en breu hauria d’estendre una pila de mitjons i comprar fruita de nit, tot i ser les set de la tarda.
16/10/2017
He sentit a dir que estem enmig d’una revolució de la que encara en sabem ben poc.
26/09/2017
Una de les millors coses que m’han passat aquest estiu és veure la pel·lícula Estiu 1993, de Carla Simón. Aquest film hauria d’aparèixer en totes les llistes de les cent coses que cal fer a la vida abans de morir.
02/05/2017
Tot apuntava que seria un d’aquells matins mandrosos per sortir a passejar lentament pel barri de Gràcia esquivant algun turista cansat d’arrossegar les maletes. Va pensar que faria un cafè al sol i que llegiria el diari amb calma.
28/03/2017
El món d’en Gabri deu pesar uns 250 grams. Se l’ha fet ell tot solet, amb les seves pròpies mans, buscant la idea del que som, del què ens preguntem que som i del què podríem arribar a ser.