Dolors Miquel (poeta)

Dolors Miquel (Lleida, 1960) és poeta. Transgressora, crítica i, de vegades, fugissera, ha publicat una vintena de títols entre el que consta 'El guant de plàstic rosa' (Edicions 62, 2017), premi de poesia Ausiàs March de Gandia (2016).

- Com estàs vivint el confinament?
Normalment, ja sóc una persona que passo moltes hores sola. Abans sortia a passejar i tractava amb persones, a part d'animals i arbres. Així que diríem que porto el confinament malament perquè em falta el tacte humà, la presència humana. El fet de poder caminar pels espais, lliure. Ho porto amb aquest rerefons d'apocalipsis que hi ha en tota aquesta història...

- Què fas en el teu dia a dia que no fessis abans?
No escric. Bé, gairebé no escric. Tinc un petit jardí i el cuido més que abans. He après a valorar aquestes coses. Abans veia el jardí més com un decorat que com una realitat i ara hi tinc una altra mirada.

- Què creus que has après d'aquesta època a casa?
He après que es pot viure amb poques coses. Que per estar bé no cal seguir les coses que et diuen que has de fer. A més, de sobte, te n'adones de les persones que realment t'estimes i de les que només els hi tens afecte.

- Com t'imagines la vida després?
Jo crec que hi haurà un canvi terrible que serà de molt mal portar per una societat consumista i superficial com aquesta. Però espero que la naturalesa, els animals i els humans en tant que animals puguem viure d'una manera més ètica i més digna.

- Què és el que més t'ha impressionat aquests dies?
M'han impressionat moltes coses. Però potser el que més, les persones grans que havien passat la guerra i tota una dictadura, i que han mort soles als hospitals. Moltes no han pogut tenir ni una sola mirada humana, o vegetal o animal a sobre d'ells.

- Pots recomanar un llibre, una pel·lícula i un disc?
Pel que fa a discs, per exemple, Rosalía, que és molt animat. De llibres, jo n'agafaria algun de George Simenon i de pel·li, 'Melancholia' de Lars Von Trier.

* Més info: Entrevista Dolors Miquel