Caçadora de masies

Foto: 

Cedida
Marta Lloret en una de les masies que documenta

Caçadora de masies: "Quan les masies es deterioren perdem un fil de la història"

Marta Lloret va obrir fa dos anys un compte d'Instagram on documenta masies de tot el territori català
Helena Martín
,
18/03/2021
Entorn
Una masia és una entrada al passat: hi pots veure el dia a dia de les persones que hi vivien, les maneres de fer i fins i tot, alguns fets històrics que hi van succeir. Però per saber identificar tota aquesta història, calen uns ulls experts. Els de la Marta Lloret, també anomenada "Caçadora de masies", documenten des de fa dos anys les masies catalanes, que ara tenen una finestra a la població a través dels comptes d'Instagram i de Twitter que gestiona. Amb aquesta iniciativa l'especialista vol reivindicar el patrimoni rural que suposen les masies, cada dia més abandonades i oblidades per l'administració.
Alguns propietaris prefereixen veure les masies caure i que siguin seves que vendre-les

- D'on neix el teu interès per documentar les masies?
Quan vaig acabar la carrera vaig començar una beca per mantenir masies a la Garrotxa. Vaig començar aquesta feina i ja de seguida vaig veure que m'agrada molt i que volia dedicar-me a això. Per mi veure una masia és conèixer com la gent vivia abans i em dóna molta informació sobre els nostres avantpassats.

- Com és el procés de descoberta de la masia un cop hi arribes?
El que miro d'una masia són els vestigis que queden de l'edificació antiga, que em permeten donar-li una cronologia. Per exemple, a través de les portes, que sé de quina època són, i a través d'elements constructius que em permeten datar-la. Amb aquesta informació, pel costat professional la documento i habitualment en fem una fitxa per un inventari, depenent de l'encàrrec que tingui. Per altra banda, el que penjo a les xarxes, que ho faig per afició, són fotografies amb informació molt bàsica.

  • imatge de control 1per1

 

Marta Lloret a l'entrada d'una masia | Foto: Cedida
- Segons la teva experiència visitant masies pel territori català, quin diries que és l'estat general en què es troben?
En un estat molt dolent. N'hi ha moltíssimes que estan caient o que ja han caigut. De les que estan dempeus, n'hi ha moltes que els propietaris estan batallant per mantenir-les així. No hi ha ajuts econòmics i hi ha moltes traves administratives per restaurar-les, molts permisos...

- Hi ha alguna zona de Catalunya on hagis percebut que estan millor conservades?
Sí! A les zones on l'agricultura hi és més present solen estar més habitades. Hi ha parts d'interior on hi ha un despoblament molt important i en aquest lloc n'hi ha moltíssimes que estan caient. Els camps es cultiven, però les cases s'han abandonat, és a dir, s'han comprat les terres d'aquestes cases i les cases han quedat en un forat.

 

Masia al Vallès Oriental | Foto: Instagram Caçadora de masies
- Què perdem com a societat quan permetem que les masies es deteriorin tant?
Perdem un fil de la història. Allà hi va viure una gent, s'hi van produir uns fets històrics, hi havia una manera de fer... De fet, és molta part de la nostra identitat. Podem saber com vivien, el dia a dia dels pagesos, les dificultats que tenien, com se les enginyaven per trobar solucions que els facilitessin la vida... Per exemple, com se les havien empescat per fer arribar l'aigua del torrent davant de casa, on hi havia el safareig, i aquesta aigua anava a un viver i d'aquest viver tornava al riu. Em meravella la senzillesa d'això i a la vegada l'eficiència i el costat ecològic que suposa aquest sistema. A més, aquestes cases van ser escenaris de fets històrics que van passar! Per això trobo tan interessant poder entrar a una casa i veure detalls que commouen.

- A què es deu tot aquest deteriorament que expliques?
És difícil. Cada casa té un motiu diferent, però al final, si des de l'administració es valoressin, s'hagués evitat la pèrdua de moltes cases. Moltes vegades és perquè no hi havia relleu de l'activitat, perquè no han rebut el suport que necessitaven, perquè s'han construït carreteres al voltant... Al final, és que no es valora aquest patrimoni. També hi ha molta diferència entre masies en entorns més poblats i zones aïllades. Les de zones aïllades tenen el problema de la falta de comunicació, però el problema de totes les altres acostuma a ser la pressió urbanística. N'hi ha moltes que estan davant d'un polígon perquè les seves terres s'han comprat o que han quedat absorbides per nuclis urbans. A Barcelona mateix està ple de masies i les que no ha comprat l'Ajuntament les han enderrocat perquè feien nosa.

- Això ja no apareix als mitjans de comunicació...
No, perquè no se'ls dóna valor. Es donen a conèixer a través d'iniciatives populars o plataformes que salven masies, però no és suficient, les acaben tirant igualment. Pel que fa a les masies més aïllades, estan desemparades en la gran majoria. És la família que la té en propietat qui té la responsabilitat de mantenir-la. Moltes persones se les estimen molt perquè són el llegat dels seus avantpassats i fan esforços titànics per mantenir les masies. De la mateixa manera que pots heretar diners, ells hereten aquest patrimoni. Un patrimoni que no els parla dels seus avantpassats propers, sinó que moltes vegades els parla dels avantpassats de l'època medieval!

 

Masia al Bages | Foto: Instagram Caçadora de masies
- Tot i això, existeixen algunes iniciatives que estan aflorant, sobretot després de la pandèmia, que pretenen repoblar cases de l'àmbit rural que han estat abandonades. Què en penses?
És molt necessari i positiu, però el problema és que abandonat no hi ha res, tot té propietari. Alguns propietaris les posen al mercat amb preus desorbitats i hi ha molta gent que té ganes d'anar a viure a una masia, però no pot pagar-ho. En els casos de Repoblem i Masies x Viure, es troben amb la dificultat que hi ha interessats per anar-hi, però no hi ha llocs on anar perquè no s'han posat al mercat. Alguns propietaris prefereixen veure-les caure i que siguin seves que vendre-les, i aquí hi ha un problema gros.

- Les masies estan destinades a l'extinció o hi ha manera de revertir aquest procés d'abandonament?
Vull pensar que l'esperança és l'últim que s'ha de perdre. La situació és molt complicada i calen canvis legislatius molt importants. Hi hauria d'haver una llei o una agència que empari aquest patrimoni i que doni sortida a tots els problemes que l'envolten. Si entre tots ho volem, és possible.

Més informació: 

A

També et pot interessar