Jump to navigation
No és estrany que marques independents, dissenyadors petits i tallers propers estiguin prenent un protagonisme segurament impensable fa deu anys. Potser perquè abans no sabíem (o no sabíem tant) qui fabricava els nostres pantalons, per quants diners i en quines condicions. Ara, però, malgrat vulguem fer orelles sordes, és inevitable assabentar-nos de com van les coses. Per combatre certes injustícies apareixen alternatives per entendre la moda a través d'una mirada clara i diàfana. A Terrassa, co-capital del Vallès Occidental i una de les ciutats amb una tradició tèxtil més arrelada, ha començat una nova revolució nascuda del caliu del Fashion Revolution Day, cada 24 d'abril. Un dia que pretén recordar les víctimes de la tragèdia ocorreguda el 2013 a Bangladesh on van morir 1133 treballadors i treballadores del tèxtil a causa del desplomament de l’edific. A partir d'aquesta tragèdia un grup de terrassenques reobren un debat d'una manera constructiva. El seu projecte no només és una denúncia més a aquests temes que ja coneixem de sobres, sinó una eina (de moment digital) per a tot aquell que busqui espais, comerços, dissenyadors o peces de roba ètica i sostenible. A través de la web, l'interessat sabrà per on ha de moure's i a quines portes ha de trucar. Quantes vegades hem acabat a la multinacional de torn perquè, simplement, no sabíem on anar? Quants llocs diuen fabricar la roba al país però coneixem de primera mà que no és així? Ens falta temps, paciència i recursos. La Revolució tèxtil ens ho posa fàcil: un projecte digital on s'anirà mostrant un mapatge situant al plànol de la ciutat tots aquells llocs que permetin trobar peces de vestir produïdes des de casa de manera ètica i ecològica, establiments de roba de segona mà, modistes, xarxes d’intercanvi i indrets on es pot aprendre a confeccionar la pròpia roba. A la web també hi podrem trobar altres aspectes relacionats amb el tema: entrevistes, articles, vídeos o notícies interessants.
Els egarencs i egarenques provenen d'un passat tèxtil que no poden obviar. Besavis, àvies, oncles i coneguts havien treballat a la fàbrica i avui dia la ciutat és plena de xemeneies, edificis i commemoracions que ho recorden. El monument a la ciutat dedicat a la Dona Treballadora, en forma d'una llarga trena, ens transporta a aquella època en la qual les treballadores havien de recollir-se ben fort el cabell perquè no se'ls hi enrandés amb les màquines. Ho expliquen els guies dels museus i sembla que sigui cosa de bojos o una història pertanyent només a un passat totalment remot. Malauradament, però, allò que ens protegeix el cos del fred i la calor amaga una vida miserable per a molts i moltes. La Revolució tèxtil s'ha posat en marxa i sota el lema 'estic girada' ens convida a donar-li una volta a la nostra samarreta, llegir l'etiqueta i comprovar (potser per primer cop) d'on ve el que portem posat. El més important és poder reflexionar-hi després. Realment la nostra moral hi encaixa? Comprar certes marques no és només consumir trossos de tela, és també dir al món que acceptes i congregues amb les seves idees.
Així doncs, si vosaltres també esteu farts de seguir la corrent i ja heu posat de cap per avall tots els vestits i pantalons de l'armari, només us queda afegir-vos a la revolució. Un nou món de betes, fils, textures i modistes us espera.
