Jump to navigation
Aquest any 2014 l'ESCAC ha complert els 20 anys. Joves promeses, noves polítiques d'ensenyament, projectes de producció i, sobretot, molt de cinema. Abans que s'enceti el nou any, hem volgut acostar-nos-hi per fer-ne una valoració més subjectiva, a través de la mirada de sis dels seus protagonistes, creadors que n'han estat alumnes o professors i que ara, després del seu pas per l'escola i amb perspectiva, ens n'han donat la seva visió i experiència. Un tràveling col·lectiu a l'ESCAC, un breu flahsback sota aquests ulls:
Sergi Pérez, director de cine
Director de 'El camí més llarg per tornar a casa', en Sergi Pérez va ser alumne i és ara professor de l'ESCAC. La seva pel·lícula, present al Festival de Cine de Sevilla i estrenada al Festival Internacional de Cinema de Tarragona, s'ha convertit en una atrevida declaració d'intencions en forma d'òpera prima que pot causar de tot menys indiferència. Recorda l'experiència a l'escola com una de les millors que ha tingut. Admet ser un fervent defensor de l'acadèmia (d'aquesta, almenys). Tot i així l'ESCAC és una escola que només gent amb cert nivell econòmic pot permetre's. "Sí, però el perfil d'alumne ha canviat. Les beques pròpies de l'escola s'han duplicat i penso que, si es vol de veritat, es troben altres camins: treballant els caps de setmana, demanant un crèdit... A L'ECAM, per exemple, entraves amb una especialitat. Aquí, en canvi, durant el primer cicle, ho toques tot. Pots descobrir el que realment vols fer des d'un principi i, després, posar-ho en pràctica". Si haguessis d'escollir un professor o una assignatura amb què et quedaries? "Segurament amb en Kike Maíllo o en Lluís Segura". Ara que ja tens el teu primer llargmetratge, creus que existeix un segell ESCAC? "Hi ha tantes maneres i estils com creadors o alumnes. Potser sí que existeix una línia editorial pel que fa a la tècnica, però res més". Als qui volen entrar a l'escola ell els hi aconsella arribar-hi amb una potent inquietud pel cinema i tenir la ment oberta per veure coses noves. Fidel amant de Haneke i Lars Von Trier, a nosaltres, ens recomana 'Melancolia'.
Hammudi Al-Rahmoun Font, director de cine
Com en Sergi, en Hammudi també ha estat alumne i professor. 'Otel·lo', el seu primer llargmetratge, nominada als premis gaudí, va deixar bocabadats a molts espectadors. Una crua i despietada lliçó de cinema de qualitat a low cost: sense actors professionals, cap tipus d'esquer comercial ni grans desplegaments escenogràfics. En Hammudi va començar estudiant ADE i l'ESCAC va representar un dels canvis més potents en l'experiència vital del cineasta. "Jo passava cada dia per davant de l'escola. El que estava fent aleshores no m'acabava de convèncer. Vaig entrar, vaig demanar de fer les proves i em van seleccionar" Si hagués de quedar-se amb un professor opta per en Lluís Segura i, de l'escola, principalment s'endú l'equip de treball que ha aconseguit formar: professionals i ex-alumens com ell, tècnics de so, fotografia i muntatge. Ha canviat molt el tipus d'alumne d'anys anteriors al que has viscut com a professor? "L'essència és la mateixa, però ara arriben amb un gran nivell audiovisual. Qui més qui menys ja ha penjat alguna cosa a la xarxa. Nosaltres érem més innocents en aquest aspecte". Què li diries a algú que volgués entrar a l'ESCAC? “Que gaudeixi sense pressions ni expectatives. Només així es pot descobrir el més bonic del cinema". Ens recomana 'León, el profesional', consells cinèfils de sèrie.
Juanjo Caballero, professor a ESCAC
En Juanjo és un veterà, una bèstia cinematogràficament parlant. Va viure el naixement de l'escola i hi ha passat bona part de la seva vida com a professor. La seva trajectòria com a docent va estretament lligada a l'ESCAC per on hi ha vist passar vàries generacions. Han canviat molt al llarg del temps? "Les generacions són diferents perquè també ho són els referents. És evident que he viscut un canvi natural en la cinefília". Com a professor amb experiència al centre, et consideres defensor de l'acadèmia alhora de crear directors de cine? "No crec que l'escola propicii més o millors directors. N'hi ha d'autodidactes que són iguals o més bons, però si que penso que l'ESCAC, al nostre país, va potenciar la renovació productiva d'un teixit creatiu i va englobar una nou conjunt d'artistes producte d'un canvi cinematogràfic regeneracional". Què creus que li cal tenir en compte a algú que vol entrar a l'escola? "Que el talent cal conrear-lo i que fer cinema és una carrera de fons que, sobretot, demana ser perseverant."
Laura García, directora del curt 'Alex'
La Laura viu la plena efervescència de la presel·lecció del seu curtmetratge 'Alex' als Premis Gaudí. Són moments inquiets, aquests dies, on ja pot sentir algunes de les bones conseqüències de la seva feina a la qual va decidir dedicar-se formant-se a l'ESCAC. Com valores el teu pas per l'escola ara que ja has acabat? “L'ESCAC és potser la millor escola de cine del país. Acadèmicament és una sort poder accedir-hi. Encara és millor haver conegut gent amb les mateixes inquietuds i poder-hi fer pinya". Un professor? "En Sergi Pérez, amb les pràctiques de tercer. És on m'ho vaig passar més bé perquè a l'ESCAC el que predomina més és la possibilitat abundant de poder fer moltes pràctiques". Creus, doncs, que l'escola és indispensable? "Et dóna oportunitats, et facilita situacions, és com una drecera a un lloc que, si un ho desitja de veritat i és el seu somni, pot arribar d'altres maneres. Amb o sense escola, per fer bon cinema, has de despuntar". Respecte al teu curt, quina ha estat la relació amb l'ESCAC? "'Era el meu projecte de final de carrera, per tant l'escola em va guiar. El contacte amb la productora és constant, també per recomanacions de feines". A algú que vol aprendre cine, què li dius? "Que en vegi molt, que és com més s'aprèn".
Eloy Calvo, dibuixant d'storyboard
L'Eloy es va especialitzar en direcció però ràpidament es va col·locar al mercat laboral en treballs d'storyboard perquè a més de director de cine és un gran dibuixant. Té ganes, però, de poder expressar-se com a cineasta i és conscient que es mou en un món difícil i competitiu. Com recordes els anys a l'escola? "Tot i que ja m'agradava el cine, l'ESCAC va ser el gran moment per veure el món des de dins, amb la possibilitat real de poder-ne fer, deixar de ser només un espectador". No tothom pot arribar-hi, això és una realitat. "Sí, l'ESCAC té uns filtres econòmics que són els que són, però existeixen altres vies. També és veritat que si acabes fent cine sense diners o sense escola, les teves històries sempre explicaran altres coses. Tot té el seu punt d'interès". Digue'ns algun professor que t'hagi marcat. "En Jaume Macià amb les classes de guió i el seminari de l'Enrique Urbizu". Creus que l'ESCAC o altres escoles de cine són el camí per arribar a esdevenir cineastes i tècnics més bons? "Penso que l'escola planta la llavor perquè tu t'interessis per un seguit de coses, però és un mateix qui crea la seva personalitat cinematogràfica".
Anna Rajadell, tècnic de so
Ella és tècnic de so. Jove i encara amb molt de camí per recórrer, l'Anna Rajadell ja ha treballat a 'El arbol sin sombra' de Xavier Miralles o a 'Los Inocentes' dirigida per dotze directors diferents, Carlos Alonso o Laura García entre ells. Quan li preguntem per l'escola el que més anomena són les pràctiques i en Jordi Russinyol, professor de so directe, el que més li agrada, perquè li permet aprendre en ple rodatge. Sap que, a vegades, una escola amb productora pròpia condiciona els films i que la línia editorial pot no agradar a tothom, però a ella, la tècnica ESCAC l'ha convençut de ple. Què és el que més t'ha aportat d'haver anat a l'escola? "L'ESCAC m'ha obert moltes portes, m'ha permés conèixer gent i fer contactes. Ara mateix estic ficada en nous projectes que potser no hagués conegut de cap altra manera". Què li dius a algú que vol estudiar ara? "Que es fiqui en rodatges dels del principi i que lluny d'encasellar-se en ser director o muntador, busqui amb calma quin és realment el seu lloc en el món del cine".
