Lucía Alemany: "Si no prenem riscos estarem fent sempre productes en sèrie"

El llargmetratge 'La inocencia', enregistrat al Baix Maestrat, s'acaba d'estrenar als cinemes

Roser Regolf

14/01/2020

Arts

Lis és una adolescent que somia en convertir-se en artista de circ i sortir del poble on viu. La vida al carrer on tot se sap, una relació en secret i un embaràs posen final a un estiu idíl·lic, fent topar la protagonista amb la realitat. 'La inocencia' és l'òpera prima de Lucía Alemany (Traiguera, 1985), una història amb rastres autobiogràfics que arriba a la gran pantalla després de múltiples nominacions als Premis Gaudí i als Goya. Amb motiu de l'estrena, que es podrà veure als cinemes a partir del 10 de gener, hem parlat amb la directora.

"Només pel fet que a la pel·lícula es parli de l'avortament amb total naturalitat ja ajuda al fet que l'espectador reflexioni sobre si encara és un tabú o no"

- T'estrenes per la porta gran amb una pel·lícula que tracta de les relacions familiars difícils i de viure en un poble petit.
En realitat la pel·lícula és petita, però hem tingut la sort que ha agradat i va creixent cada dia perquè a la gent li està agradant. Ara mateix sento que estic al lloc on vull estar. Pel que fa a la trama, no hi havia l'objectiu de parlar d'una cosa en concret, sinó crear un conjunt de sensacions al voltant del que viu una adolescent: que és el que sent quan s'està buscant però no té el suport familiar, la falta d'intimitat del poble... No volia reflexionar al voltant d'un tema en concret, sinó caminar amb l'adolescent i posar-me en la seva pell.

- Poses llum també sobre l'avortament en l'adolescència. Segueix sent un tabú?
Només pel fet que a la pel·lícula es parli de l'avortament amb total naturalitat ja ajuda al fet que l'espectador reflexioni sobre si encara és un tabú o no. Perquè més que un tabú social o des dels mitjans ho és en l'àmbit personal, perquè les persones que ho passen no ho expliquen perquè, a banda de ser un aspecte íntim, pot portar arrapat un sentiment de culpa o de càstig una mica incòmode. I pel que fa a les adolescents és una cosa que s'amaga, llavors no es pot fer una reflexió sanadora del tema. Per això penso que només que aparegui el tema a 'La inocencia' i es parli sobre això ja fa que es normalitzi i que cada cop sigui menys tabú.

- D'altra banda, 'La inocencia' s'ha gravat amb actors no professionals.
Hi ha una combinació d'actors professionals i amateurs. El fet de treballar amb actors no professionals ja ho havia practicat a l'ESCAC, per això va ser una decisió conscient. La idea era que per trobar el realisme m'interessava que l'actor fos el mateix personatge i no que hi hagués algú extern que l'interpretés, és a dir, que el cambrer del poble fos ell mateix i no haver de posar un actor interpretant un paper. Treballar d'aquesta manera em motiva, per això va ser una de les meves prioritats.

- Què t'empeny a estudiar cinema?
M'interesso pel cinema quan me n'adono que tinc una imaginació desbordada que he de canalitzar d'alguna manera. Vaig començar fent comunicació audiovisual, tot i que ja m'havia mirat l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), però hi havia una prova d'accés que aquell moment em va semblar impossible d'aprovar. Un cop acabada la carrera ja vaig posar tots els esforços per entrar a l'ESCAC, que és on havia volgut anar des del primer dia.

- Com naix 'La inocencia'?
Estava treballant de meritòria de producció a 'El olivo' i un dia, mentre conduïa cap a Vinaròs, tenia el productor dintre del cotxe i vaig intentar fer una espècie de "pitching" explicant que en realitat volia dedicar-me a la direcció i no a la producció... i va anar bé. Li vaig ensenyar el curt i es va interessar a produir una peli meva, el que tampoc m'assegurava que fos així si no hi havia un bon guió. Però vam començar a treballar-lo i va ser llavors quan van aparèixer altres valors de producció com el fet de gravar al meu poble, perquè hi ha tot un primer acte que passa a les festes del poble, i això els va enganxar.

- I en aquell guió decideixes explicar part de la teva experiència. Què hi ha de Lucía en el personatge de Lis?
Que sóc la seva creadora, però un cop el personatge pren la seva pròpia forma i desenvolupa la seva ànima ja és independent. És com un fill, no pots seguir veient-te a tu mateix en el teu fill, ha de tenir la seva pròpia personalitat. Però m'ha agradat descobrir i poder donar veu a altres persones que han passat per situacions complicades durant l'adolescència i posar llum sobre algun tema, com pot ser l'avortament, com comentàvem.

- El poble va significar una presó en la teva adolescència?
Quan tens aquest tipus de caràcter tan inquiet i inconformista arriba un punt que el poble es queda massa menut. I per un altre cantó, la falta d'intimitat també acaba sent un aspecte dur, però tot depèn de com es miri. Quan canvies la mirada, tot allò del teu voltant també canvia. Suposo que en una ciutat molt gran també pot ser difícil que et passi tot el contrari.

- Com es va viure el rodatge a Traiguera?
Molt divertit, com una festa o una activitat més. Tothom estava molt content i participatiu.

- No va ser un rodatge convencional.
No va ser un rodatge convencional perquè buscàvem aquests trets dels actors no professionals, de la improvisació... Va ser un rodatge una mica ideat que jo ja havia practicat en el meu curtmetratge.

- Parla'm de la improvisació al cinema.
En el cinema tot és possible. Si no prenem riscos estem fent sempre productes en sèrie. No volia estar tallada amb el mateix patró que la majoria.

- Fa uns anys ja mostres un tastet de Traiguera amb el curt '14 anys i un dia'. Ja es pot veure allí alguna cosa del llargmetratge?
Jo ja sabia que volia dirigir, per tant, tenia molt clar que dels curts no viuria. El meu curtmetratge havia de ser una carta de presentació de les meves capacitats, per això el que volia demostrar no era que podia fer una pel·lícula súper estètica, sinó que era capaç de dirigir als actors per contar històries profundes i bastant humanes. Volia mostrar una mica com sóc jo i treballar en el realisme dels actors, no explicar fets que no coneixia.

- De la mateixa manera, passar d'un curtmetratge a una pel·lícula suposa un salt considerable. Què has après?
D'alguna manera ho he après tot, perquè quan una cosa és nova l'estàs aprenent constantment. Vam estar tres anys fent el guió i cinc setmanes gravant. S'ha de saber que tot és un procés d'aprenentatge i que l'error forma part de procés. I hi ha vegades que s'aprèn i d'altres que es desaprèn i està bé respectar-ho.

- L'esforç ha estat reconegut a molts festivals com els Goya o els Gaudí. T'ho esperaves?
No sé si m'ho esperava, però havia posat tot el meu esforç perquè així fos. I estic molt contenta.

- Amb només una pel·lícula has creat un estil força personal. Vols seguir explicant històries humanes i locals?
No, no vull atrapar-me en un estil. Prefereixo seguir investigant i descobrint coses noves.

- Tens algun altre projecte en marxa?
Més al cap que entre mans, però sí, hem de seguir treballant.