Jump to navigation
Sol en escena, també improvisa càntics i els comenta després: un espectacle còmic tot i que les idees no tenen perquè ser còmiques en elles mateixes. És, sense dubte, un abanderat del posthumor que cada setmana està al Teatre Goya de Barcelona amb un espectacle que ja han vist més de 20.000 espectadors. Hem volgut investigar sobre els orígens i fils conductors de l'espectacle.
- L'edició d'enguany del Strobe se centra en l'absurd i la incongruència. Com definiries aquests dos conceptes?Crec que hauria de buscar-los al diccionari, perquè la meva definició d'aquests termes és vaga i general, a l'altura de la que donaria la majoria de la gent. Veig que posa que, entre altres coses, l'absurd és allò que no té sentit i l'incongruent ve a ser allò il·lògic. En tot cas, podria pensar-se que m'atreu rescatar o comunicar cert "sentit fantasmal" que emana de l'absurd i l'incongruent.
- Has trencat amb l'humor tradicional. Com definiries la teva proposta?Mai vaig voler trencar amb l'humor tradicional, o almenys no vaig partir d'aquesta premissa. Em vaig formar en Belles Arts i allí vaig començar a anotar els moments en què veia, escoltava o pensava alguna forma que m'atragués recordar i comunicar a un altre tal qual se'm va presentar. Amb forma em refereixo a una disposició dels cossos, una ocurrència o una associació d'idees.
- T'has inspirat en algun espectacle o és un projecte que neix d'una espontaneïtat i un atreviment total?No m'he inspirat en cap espectacle en concret. Suposo que m'he servit de determinades tradicions, així per damunt, però no tinc un referent claríssim. Podria dir-te que m'agradaven els diaris de Kafka i les novel·les de Thomas Bernhard. També que certes actituds de l'art contemporani m'inspiraven... Les propostes artístiques estan fetes de molts fluxos, i molts d'ells ni tan sols pertanyen al camp de la cultura.
- Llavors, en quins temes concrets creus que t'inspires i com els lligues entre ells?Bé, més que temes són afectes, coses que m'entusiasmen en el plànol formal, i no són coses genèriques tipus "la mort", "l'aigua", "la bogeria", sinó concrecions formades per diversos elements... Són formes en el sentit que hem comentat abans. Alguna cosa com “Aquesta nit he somiat que algú em citava els seus referents pictòrics i entre ells incloïa el fet de travessar el cristall d'una finestra i la persiana tancada amb el cos, travessar aquestes dues coses d'un salt com a assoliment-referent pictòric”. Aquesta cadena no és un tema en el sentit convencional, però és inspirador, em dóna per escriure aquest text i potser per dibuixar al noi travessant-ho tot.
- Tens alguns fetitxes com el gat Mochete que serveixen de fils conductors... Podries posar alguns exemples?(Riu) És una llàstima quan això passa. El del gat Mochete va sorgir en la cançó improvisada del principi d'un show, un dels pocs que hi ha gravats, i en algun anunci del Facebook, i ara sembla que a mi m'encantés aquesta figura, quan de fet he deixat d'utilitzar-la fa molt temps i potser ni recordaria la seva existència. El públic t'associa a aquesta partícula insignificant com és el gat Mochete, és inevitable. Ho tinc merescut. I no és més que una invenció passatgera, com tot el que faig... Suposo que funciona com una espècie de marca que t'assigna la multitud, com el de Crist Dolent, que era un fragment més i s'ha convertit en una espècie de bandera.
- Creus que el públic et segueix? Què és el que els provoca més riure? Com gestiones el desconcert de la gent?Hi ha de tot, gent que riu indiscriminadament, vés a saber de què... els motius d'un riure són insondables. També hi ha gent que no ho considera humor i ho valora més aviat com una espècie d'arabesc del pensament, gent que somriu una mica i et dóna el seu vistiplau, o gent que valora allò que els fa més vergonya; però en tots aquests casos es dóna una connexió, i en tots és positiva. Vol dir que alguna cosa passa entre nosaltres.
- Com es converteix un artista en humorista?No ho sé, en tot cas intento desmarcar-me de l'atribut "humorista", no tant perquè ho sigui o no, sinó perquè no penso el que faig des d'aquí. És cert que tot el que faig està impregnat de certa comicitat, hi ha una broma constant. L'humor és el mitjà, el fi és estètica.
'Ultrashow' de Miguel Noguera Divendres 16 d'octubre, 20h Ateneu Candela - Terrassa Taquilla inversa amb reserva - Entrades anticipades a la llibreria Synusia (Ateneu Candela)
