Jump to navigation
Amposta és una de les primeres ciutats de l'Estat que compta amb un centre especialitzat - Paleotraining Delta - en promoure aquesta “filosofia de vida” basada en recuperar els hàbits d'aquest període històric de fa més de 2 milions d'anys. Què feien les persones al paleolític? Dormir moltes hores, caminar i córrer per caçar i buscar aliment; intercanviar moments lúdics amb altres persones - el que avui denominaríem jocs -, prendre el sol tots els dies, gaudir de la natura i alimentar-se amb les plantes i els animals que tenien a l'abast. Res d'estrés, res de productes manufacturats, res de vida sedentària. I això és el que proclama aquesta tendència contemporània que fixa en l'alimentació i l'exercici físic els dos eixos bàsics que poden permetre el canvi. “Genèticament hem variat molt poc des de l'homosapiens”, diu Dani Pegueroles, un dels impulsors del centre, que va quedar captivat per aquesta forma d'exercici físic després de buscar possibles alternatives a la manera tradicional d'entendre la gimnàstica.Va ser a través de l'esport que es va endinsar en aquestes pràctiques que no es limiten només a l'entrenament del cos, sinó que van més enllà i impliquen també l'alimentació i redescobrir els espais naturals. "Estem fets per dormir, menjar i reproduir-nos", explica l'artífex d'aquesta nova corrent a les Terres de l'Ebre. L'objectiu final d'aquesta forma d'entendre la vida: tenir més energia, sentir-nos sans i, com a conseqüència, tenir un millor estat d'ànim. “Hem notat canvis radicals en les persones que han començat a viure la vida segons els criteris paleo. Sobretot estan més alegres i vitals”, diu Pegueroles. Segons aquest corrent, l'ésser humà estaria millor adaptat genèticament per digerir els aliments amb els que la nostra espècie ha estat en contacte des de fa milions d'anys (llavors, fruites, verdures, carn, peix, marisc, tubercles, ous, fruits secs...) i, possiblement, pitjor preparada per tot el que va venir després: cereals, làctics, llegums i, sobretot, qualsevol producte processat o industrial (aliments precuinats, rebosteria...). "També ensenyen que s'ha de fer exercici en dejú", diu Pegueroles, "no és natural fer exercici amb la panxa plena", afegeix.Pel que fa l'exercici físic, la qüestió és reproduir els moviments que feien les persones fa dos milions d'anys. “Les rutines de la vida moderna ens porten a agafar males postures i anar perdent mobilitat, fem moviments analítics i ens oblidem de saltar, reptar o escalar”, diu Pegueroles, que ensenya un programa d'activitats destinades a reproduir algunes de les accions d'aquesta època com, per exemple, aixecar troncs, trepar tanques o saltar obstacles. De fet, a la sala principal del centre tenen gespa artificial, sacs i troncs, per simular aquests retorn als espais naturals.
L'entorn de les Terres de l'EbrePerò la simulació no és del tot artificial, el centre també promou la realització d'activitats a l'aire lliure. “Aquí tenim un entorn envejable, sempre que podem fem sortides a la muntanya o a la platja”, diu Pegueroles. “Ens agrada entrenar a la natura, però no cal que ho fem sempre. Del que es tracta és que adaptem les sales a aquest tipus de moviments”, conclou.
Tot just per aquest mes de febrer, aquest projecte pioner - que va nàixer a Canàries de les reflexions d'un conjunt de esportistes, fisioterapeutes, biòlegs i metges - compleix un any a les Terres de l'Ebre, on s'ha arrelat molt bé i cada cop compta amb més adeptes que no només volen mantenir-se en forma, sinó que volen recobrar la "potència" dels nostres avantpassats.
