Jump to navigation
D'aquest viatge sorgeix la història, o les històries de “Montaldo”. Ja que el muntatge explica, per una banda, la història d'Ignacio Montaldo i d'aquests socialistes utòpics que volien crear un nou món. I per l'altra la del viatge de Collado a Texas per seguir-ne la pista. Dues històries que parteixen de la realitat però que no li són del tot fidels. “Al teatre tot és mentida i a la vida sovint sembla que també”, diu Collado. “La història parteix de la realitat però no se sap mai ben bé què és cert i què no. Tot i que al final no importa gens”, afegeix Collado, que convida al públic a deixar-se portar i a fer servir el pensament lateral. Diu que el seu és “teatre d'efectes secundaris” ja que és el propi espectador el que ha de reflexionar i, en aquest cas,decidir què és veritat i què no.
I és que aquestes ganes de jugar amb l'espectador, de que s'ho passi bé, són marca de la casa dels espectacles de Collado. “Desconfio de la gent que es pren massa seriosament. L'humor pot ser una eina per transmetre idees, que no ideals, i generar interrogants”, explica Collado. Passar-ho bé mentre ens expliquen una història d'un aventurer amb indis, cowboys, elements de road movie i comèdia. Una història en el sentit narratiu més clàssic i que fa que, en el seu pas per La Seca Espai Brossa, hagi enganxat a públics més diversos. Però no es queda amb això, sinó que vol anar més lluny. “Vull apropar-me a la gent, que no s'espanti, però no posar-ho tan fàcil. Sorprendre'ls, trencar convencions i prejudicis”, diu Collado. I això ho fa amb elements del llenguatge teatral però també amb un missatge, que tot i que utilitzi l'humor, va més enllà.
I és que amb “Montaldo” Collado tracta un tema que ha estat present als seus últims muntatges, i que no és poca cosa: la utopia. Tot i que per ell sembla que la utopia més que un tema sigui una actitud, l'optimisme crític amb el que defineix la seva manera de fer teatre. En un moment social en que primen les històries sobre distòpies i catàstrofes crida a la necessitat de ser capaços d'imaginar noves realitats. “És molt important que siguem capaços d'imaginar mons millors. No crec en les utopies, de fet totes han estat fallides, sinó en la capacitat d'imaginar-les. No és un tema en sí, sinó el marc des d'on parlar”, explica Collado.
La història de Montaldo que acaba fugint de l'intent de crear una Icària és, precisament, la d'una utopia fallida i en l'espectacle explica el per què. “Parlo de la dificultat de fer les coses col·lectivament. Que de fet és un tema molt actual. I això passa perquè parlem massa. El llenguatge és una barrera que ha fet que ens oblidem del cos i de les emocions”, explica Collado. I aquí el personatge de Montaldo és paradigmàtic, ja que precisament era mut.
Així doncs, plantegem-nos preguntes, reflexionem però passem-nos-ho bé també. “Ja arribarà el moment de posar-nos seriosos”, diu Collado. Mentrestant sembla més partidari del que diu en un moment de l'obra “pensar menys i ballar més” i fer-ho, potser, a ritme de Pony Bravo, els encarregats de posar la música a Montaldo. Una música que sembla perfecta per explicar l'esperit de l'obra ja que els sevillans combinen a la perfecció diversió, sentit de l'humor, missatge i compromís. Com diu Collado tanta paraula potser no és bona així que si no us ha acabat de quedar clar de quin esperit es nodreix Montaldo poseu un disc de Pony Bravo (tots disponibles de manera gratuïta on-line, per cert) tanqueu els ulls i balleu. Si ho disfruteu, passeu dissabte pel teatre.
