Jump to navigation
Elixir és poesia, és màgia, és redescobrir carrers, jardins, versos i poetes. Un festival encapçalat per la Rosa Boladeras, la Patricia Fornés, en Pau Gómez, la Cristina Sánchez i l'Aina Romagosa, juntament amb el Centre d'Arts Escèniques de Terrassa. Poca cosa sabem del que passarà divendres. Tan sols quatre pinzellades amb la llum i el color precisos per deixar-nos a tots encisats, a l'expectativa. Convocatòria al Teatre Principal, recorregut per alguns dels racons més emblemàtics de Terrassa, poetes d'arreu i un sopar de cloenda amb més d'un premi i alguna sorpresa. Poc més es pot desvetllar, però nosaltres, almenys, hem volgut conèixer el cap de setmana de la Rosa: un trajecte intens, poc planer i molt trepidant, com el de qualsevol alquimista.
Divendres al matí et lleves i comença tot. 'En situacions normals, m'aixecaria a les 05:30 del matí per anar a TV3, però ja fa molt temps que vaig demanar festa perquè a les 10 hem de començar a mirar que tot funcioni. Les llums, l'escenografia, els equips de so... I l'Elixir matinal, que aquest any organitza la Pati. Com que no m'hauré de llevar tan d'hora com de costum, podré portar els meus fills a l'escola'. La Rosa ens ha rebut tornant de TV3, dels estudis dels Matins i mentre es prepara el dinar i parla amb nosaltres, enllesteix quatre coses abans d'anar a buscar els nens a l'escola. Aquestes dies, entre el festival, la televisió i la vida familiar deu ser difícil combinar-ho tot... 'Sí, però normalment hi ha ajuda. Divendres segurament haurà de recollir-los la meva mare perquè amb l'equip de l'Elixir anem a dinar plegats'. També amb els poetes? 'No, ells arriben a partir de les sis de la tarda i els hi fem un berenar. Els hi ensenyaré els llocs on els toca recitar i els hi comentaré una mica les pautes i l'ordre que han de seguir'. Quin serà el teu paper durant la celebració? 'L'altre dia pensava que tot plegat sembla una mena de Tadeusz Kantor, un director de teatre que sortia a l'escenari mentre els actors interpretaven i els hi anava donant instruccions a cau d'orella. Amb l'ajuda d'en Guim Garcia Balasch, anem guiant a la gent, però en realitat tot és molt natural'.
Rosa Boladeras a casa seva. Terrassa. Foto: Surtdecasa
Després d'una dia tan mogut, una copa amb els companys, no? 'Primer tocarà desmuntar. Quan acabem de sopar, haurem de tornar taules i cadires, guardar les coses, recollir... Després sí, sortirem a celebrar-ho'. L'endemà relax? 'Suposo que agafarem la furgoneta i marxarem a Rellinars, com fem molt sovint. Ara intento fer-hi un hort i un galliner. Sortim a passejar, juguem amb els nens i recollim herbes. Al vespre, però, tocarà estudiar perquè dilluns hauré de ser als estudis de La Riera.'
S'acosta l'hora de marxar, els fills l'esperen a la sortida de l'escola. Abans, però, li demanem unes quantes recomanacions. Un poeta: l'Ida Vitale o la Wisława Szymborska. Un poemari: 'Catacumba umbilical' de Xarim Aresté. I un lloc un menjar: El Llumí, de Terrassa. Ens acomiadem, cadascú pel seu cantó. Es tanca la porta i segueixen les obligacions i els encàrrecs, però una harmonia, quasi com un xiuxiueig, marca un ritme misteriós. És el compte enrere: 3, 2, 1... ELIXIR!
