Jump to navigation
Provinents d'altres professions però amb molta música a dins per compartir, es van conèixer, ara fa deu anys, els membres de D'Callaos. Per la banda han passat varis músics que ja no en formen part, han actuat per tota la Península, per Europa i internacionalment. Són referents del que s'ha denominat com a flamenc modern i les seves lletres són un reflex del seu món, una mica del de tots, de les passions més comunes i el viure senzill. Amb un sentiment que els hi és propi i un timbre característic, volten amunt i avall portant la seva música a un públic que, des de fa anys, els hi és especialment fidel. Els podem veure a grans sales de concert, però normalment els trobarem a locals petits, en ambients més íntims. Apassionats i valorant les parts més bones, conviuen pràcticament com una família. Aquest cap de setmana tornen al Faktoria de Terrassa per presentar el seu darrer treball, 'Oír tu voz', i per celebrar, amb més tendresa que pompositat, que són aquí, que són deu anys, i que encara queda molt camí per recórrer. Avui en Dani ens n'explica els detalls.
- Ara que es compleixen deu anys del grup, quin balanç professional en feu?Ho vivim com una època molt bonica, amb moments difícils, però molt xula. Som una família que viatja molt i sempre surten cosetes entre nosaltres. Econòmicament, sobretot els darrers temps, el tema està complicat, però el balanç és positiu.
- Independentment de temes professionals, com ha canviat la relació entre vosaltres?Això va a èpoques. Hi ha temporades que fas més pinya, altres que es viu amb més 'desgana'. Ara estem passant un moment molt serè. És el resultat del temps i l'edat.
- En aquest últim disc heu fet un gir musical una mica més rockeru. Per què ara?Principalment perquè, dels que érem abans, n'hem quedat quatre: baix, bateria, veu i guitarra elèctrica. La guitarra elèctrica cobreix el ventall harmònic que necessita el grup i composant amb la formació que tenim el resultat tira una mica més cap al rock. Ha passat de forma natural, no ha estat res premeditat. I malgrat que el flamenc sempre hi és present -la veu de la Maribel és inconfusible-, som una banda que picotegem de molts estils diferents.
- Podries dir-me tres temes que representin el que era D'Callaos fa deu anys, fa cinc anys i els que és ara?Podria posar un tema de cada disc. 'Dame la vida', una rumbita de la maqueta, 'Hasta que salga el sol', amb més mestissatge, 'Busco', un tema molt flamenc però on començava a anticipar-se l'elèctrica, 'El viajero' i 'Oír tu voz', un tema de l'últim disc molt més rockero.
- Com viviu la rebuda del públic? Us sentiu de maneres molt diferents segons on aneu a tocar?A cada lloc és diferent. A Galícia, per exemple, sempre ens han acollit amb molta força. A Alemanya, el tracte és més fred, però molt agraït i respectuós. A Egipte va ser una bogeria: gent que no ens coneixia i que estava vivint entregant-se al màxim. En realitat depèn. A Terrassa sí que passa que es toca amb molt de carinyu. Mires al teu voltant i els coneixes a tots. El públic de D'Callaos és molt fidel, acabem tenint a certa gent a cada poble on anem.
Dani Felices. Foto Berta Espinós
- Vosaltres vau decidir, des de sempre, regalar la vostra música per internet. Amb perspectiva, ha funcionat com una bona inversió?Quan nosaltres vam començar amb aquest sistema, era un altre moment, la xarxa no estava tan saturada. Després de deu anys, pensant-ho fredament, te n'adones que si regales quelcom i no li dones un valor econòmic, la gent tampoc li dóna la importància que es mereix.
- Ja fa temps que és pràcticament impossible viure dels discs que es fan. Els bolos continuen funcionant com abans?Pinxassos n'hi ha sempre, però és cert que, regalant la teva música per internet, arribes a molta gent que després et segueix als concerts. El públic que et coneix continua pagant per anar-te a veure, però quan anem a fora, a llocs on no ens coneixen tan, t'adones que la gent ja no s'arrisca per anar de concert. Van pel carrer i veuen que en un bar estan tocant i no entren si s'ha de pagar. Abans això sí que passava. Sorties de festa, veies un concert, pagaves i entraves per provar.
- Com a compositor, d'on agafes la inspiració? Han canviat les teves fonts?No tinc forma ni procediment concret, sóc anàrquic en aquest sentit. La inspiració ve de camins molt diferents. Fa anys em posava a composar quan em venia de gust, ara cada cop s'ha anat convertint més en un ofici. Com qui va a la l'oficina, jo m'aixeco al matí i m'hi poso, perquè toca. 'Que la inspiración te pille trabajando'.
Dani Felices. Foto: Berta Espinós
- I els referents?L'essència de la banda segueix bevent de Triana. Potser hi ha grups que ens han influenciat sempre que ja no escoltem tan, però els portes amb tu. En aquest últim disc m'ha donat més per Juan Perro. Un és una esponja i agafa una mica de tot arreu. Jo sóc molt de cantautors, com Depedro, per exemple.
- Com celebrareu aquests deu anys dissabte al Faktoria?Serà molt bonic perquè tots els músics que han format part en algun moment de D'Callaos pujaran a l'escenari després de molts anys. Farem un repàs de tots els discos, incorporant alguns temes nous perquè, a més, aquest últim disc, encara no l'hem presentat a Terrassa.
D'Callaos, dedicant-hi moltes hores i esforç, i amb un potent equip darrera, ha aconseguit quelcom molt difícil avui dia: viure de la música i, des de fa vuit anys, d'un sol projecte. En algun moment han vacil·lat, hi ha hagut dubtes i complicacions, però tenen present el terra que trepitgen i saben adaptar-se al que pugui venir, malgrat el futur sigui incert. Una cosa és clara: la seguretat de la seva música i la personalitat de la seva veu. I ja ho diuen ells: 'cuanto más pincha la rosa, más lindo es el jardín'.
