Jump to navigation
El podreu veure i sentir a Santa Perpètua de Mogoda avui dissabte, amb la companyia de DJ Singular (Joan Riera) i l’altra veu de la banda, Rodrigo Laviña (ex-membre de Pirat’s Sound Systema). Som un grup bastant desorganitzat pel que fa a les gires. Sempre hem donat una prioritat relativa a la banda, ens l’estimem molt però hem intentat integrar el ritme de la banda a les nostres vides, que estan plenes de coses interessants a les quals no volem renunciar. Sempre hem fet les coses de manera exigent, però mai hem seguit els estàndards de “fer una gira”. Bé, una vegada sí. Entre 2010 i 2011 es van embarcar en un projecte anomenat “Per principis elegants” en què les rimes i els plats d’At Versaris es barrejaven amb el jazz i el groove d’Astrio (aleshores Asstrio), convertint dos trios musicals en un sextet harmònic i irrepetible. Érem molts cervells a coordinar i això ens va obligar a establir una temporalitat, per poder fer tots els concerts i poder gravar un DVD al final de la gira.
Què són aquestes coses que l'intressen i a les quals no vol renunciar? Ara mateix el que em treu més temps és la militància, assegura. La PAH Sabadell és indiscutiblement una de les més actives de Catalunya i una de les que duu a terme accions més contundents. A més, l’imminència de les properes eleccions locals l’han portat a formar part de la Crida per Sabadell, una candidatura unitària on participen la CUP, Entesa per Sabadell i el Moviment Popular de Sabadell, entre altres. Dins dels moviments estratègics que cada municipi viu de cara als propers comicis, aquesta és l’aposta del moviment d’esquerres de Sabadell. I porta molta feina. Hi ha moltes raons pels quals estic parat creativament parlant. La militància és una d’elles. Ara en torno a tenir moltes ganes, torno a sentir que tinc bastantes coses a dir una altra vegada. Últimament he canalitzat les meves opinions a través d’articles o de forma més prosàica, perquè la lírica té limitacions. Tinc por que tot aquest procés de sacseig institucional no ens faci tornar a repetir, fins i tot a aquells que diem que no volem fer-ho, errors que es van cometre fa 30 anys, o que oblidem l’efervescència rupturista que va emanar de moviments com el 15M, i que ens tornem a conformar amb una reforma epidèrmica sense atacar-ne les bases, acceptant que hi ha un 1% que explota l’altre 99.
La seva activitat política no se centra només en l’acció: es decanta també per la reflexió intel·lectual. Forma part del Seminari d’Economia Crítica TAIFA. Aprenc tot el que puc i a més dóno un cop de mà a la gent que està començant a formar-se en l’economia crítica. El ritme de lectura del seminari, que m’obliga a aprofundir en una lectura com a mínim cada trimestre, m’impedeix llegir tota la literatura que voldria. Li demanem que ens recomani un llibre per introduïr-nos en la matèria: 17 contradicciones y el fin del capitalismo (David Harvey. Traficantes de Sueños, 2014).
Si algú pot ser exemple de la màxima “tot és política”, aquest és en Pau Llonch. La seva vocació artística i la seva necessitat de compartir i difondre la seva manera d’entendre el món arriben a tots els racons de la seva vida. També té un costat pedagògic, que explota (en un sentit figurat -i anticapitalista- del terme) a través de tallers de hip-hop per joves, que solen reflexionar sobre temàtiques sensibles com la discriminació racial o de gènere. Els tallers tenen una durada de dudes hores. Primer fem un recorregut històric sobre el tema, parlem de règims polítics que han promogut específicament la discriminació racial, per exemple, però després ens centrem en l’aquí i l’ara. Parlem dels CIEs i altres mecanismes de discriminació que fan que el racisme no sigui un problema del passat, sinó un problema present. A partir d’aquí els xavals creen les seves pròpies lletres. El resultat d’aquest treball, a vegades es pot veure a youtube.
Si bé és cert que el hip hop sempre ha estat vinculat a la reivindicació social, en Pau coneix el panorama excepcionalment bé. Per això, quan li demanem referents musicals amb alt contingut crític, pondera la resposta amb la responsabilitat d’un mestre que busca el millor exemple d’allò que vol dir. No és una pregunta fàcil, comença. Finalment ens regala dues perles: Immortal Technique i Invincible, amb la qual van col·laborar al tema ‘No Fear’, single del darrer EP, homònim, de la banda catalana. És una tia molt estimada a la seva comunitat, a Detroit, on també fa tallers amb joves sobre discriminació i és activista al moviment LGTB, explica en Pau.
Els caps de setmana d’en Pau són de tot menys tranquils. Entre setmana hi ha molts compromisos fixes, i els caps de setmana és quan hi ha actes públics com xerrades o seminaris, i quan aprofito per preparar coses, per treballar a casa. L’escriptor Martí Sales ha traduït una obra en vers per la companyia Íntim Produccions, de Lleida, però m’ha demanat que em miri les rimes, així que aquest diumenge aprofitaré per fer-ho.
Evidentment, també trobarà un moment per passar pel seu bar de capçalera: el Casal Popular Can Capablanca. És el punt de trobada de l’esquerra independentista de Sabadell. Sembla una tonteria, però tenir un espai de confiança on trobar-te amb els companys i parlar distesament fa que surtin molts projectes nous. És molt necessari. A més, s’hi menja de puta mare!
El concert d'At Versaris és dissabte 7 de març a les 23h a CAM Bernades, Santa Perpètua de Mogoda.
