Anna Vilamú Bosch
,
18/02/2019
Activa't

Pol Massoni: "A nosaltres ens interessa entendre la ciutat com a projecte de construcció col·lectiva"

Lacol és una cooperativa d'arquitectes del barri de Sants, responsable del projecte La Borda, premi Ciutat de Barcelona 2018
Lacol

Foto: 

Cedida
Socis de Lacol
Lacol és una cooperativa d'arquitectes que treballen des del barri de Sants de Barcelona. Entenent l'arquitectura com a eina de transformació social i d'intervenció crítica amb l'entorn proper, pensant que la participació activa de la gent que habita la ciutat és la manera de transformar-la positivament. Un dels seus projectes més coneguts és La Borda, una cooperativa d'habitatge situada al barri de Sants. Per conèixer-la i saber en general una mica més sobre Lacol, hem parlat amb un dels seus socis, el Pol Massoni (1985, Sant Boi de Llobregat).
"Quan neix Lacol hi ha una crítica al model urbanístic de Barcelona i a com s'ha desenvolupat la ciutat. S'ha construït una ciutat marca més que una ciutat "vivible""

- Com neix Lacol i la seva manera d'entendre l'arquitectura?
Neix com a grup d'estudiants a la Universitat, fent camí junts. En el context de la mateixa facultat, ens formem com a grup, per mancomunar recursos, desenvolupar projectes i acompanyar-nos. En el moment d'acabar la carrera, sobretot fruit del projecte de final de carrera, ens adonem que tenim una forma d'entendre el món i l'arquitectura realment semblant, i que compartim inquietuds. I aquest és el moment en què tot es comença a consolidar. Coincidint amb la crisi econòmica, del sector de l'arquitectura  i la construcció, i amb la nostra mudança al barri de Sants, de seguida vam començar a conèixer un teixit associatiu i cooperatiu que ens va servir de mirall per veure que una altra forma de pensar l'arquitectura és possible.

- I com aneu a parar al barri de Sants? Elegiu aquest barri pel seu teixit?
Doncs la veritat és que caiem a Sants de forma aleatòria. Abans havíem estat a Poble Sec, i Sants és barri però també és estació; així que com que algunes de les persones que formem el projecte no som de Barcelona o no hi vivíem, la ubicació ens resultava més còmoda per les possibles connexions de transport públic. Tot i això, de seguida ens vam adonar que va ser un encert més enllà de les comunicacions de transport, perquè va ser on vam entrar en contacte amb persones i moviments veïnals molt potents. Ens involucrem al projecte de Can Batlló, col·laborem amb la Ciutat Invisible i, a poc a poc, anem veient l'impacte real que té. Impacte sobre el territori, les persones, l'economia social i el cooperativisme. És per això que ens constituïm com a cooperativa.

- Què vol dir ser una cooperativa d'arquitectes?
En el cas de l'arquitectura, el model cooperatiu trenca amb l'esquema clàssic de despatx d'arquitectes; la forma més comuna de treballar en aquest sector tant aquí com arreu del món. En aquest model, sempre hi ha una persona que és qui mana, qui firma els projectes i un grup de gent que treballa per ella desenvolupant-los o executant-ne una bona part. El nostre model, en canvi, és horitzontal i autogestionat per les persones que hi treballem. De manera que totes tenim la mateixa potestat i responsabilitat, fet que fa que també es puguin desenvolupar les inquietuds personals de cadascú; facilitant l'especialització amb el que més i interessa a cada persona: sociologia urbana, serralleria, estructures, urbanisme, il·lustració... Perquè com a estudiants havíem treballat en un despatx d'arquitectura més tradicional i no ens sentíem còmodes amb aquest personalisme que agafa la figura de l'arquitecte, a qui se li té una espècie de veneració. A nosaltres ens interessa ser propers a les persones i entendre la ciutat com a projecte de construcció col·lectiva. I tenim claríssim que totes les tasques són imprescindibles per tirar endavant projectes i obres: per això, també cuidem la relació amb les persones que treballen d'operàries i altres tècnics.


Membres de Lacol

- Aquesta visió contrasta amb la de l'arquitectura que ha construït Barcelona. On aviat serà impossible viure.
Sí. Quan neix Lacol hi ha una crítica al model urbanístic de Barcelona i a com s'ha desenvolupat la ciutat. S'ha construït una ciutat marca més que una ciutat "vivible". Per això, entenem que des de la nostra parcel·la de treball, a través d'un projecte cooperatiu i d'economia social, cal que aportem elements crítics i que qüestionin la ciutat. De fet, l'arquitectura a principis de segle passat va tenir - i actualment creiem que pot tornar a tenir - un rol protagonista per aquesta transformació de la ciutat, i per això creiem que com a arquitectes cal prendre partit i escollir quins projectes volem fer i quins no. Sobretot quins no volem fer. En definitiva, fer que l'arquitectura no sigui una eina especulativa ni apolítica.

- En temes d'habitatge fa poquet heu rebut un premi Ciutat de Barcelona per la Borda, una porta que s'obre per tal de poder habitar la ciutat. Com ha estat el procés de pensar-la i fer-la realitat?
La Borda és un projecte que defineix la trajectòria vital de Lacol. Neix l'any 2012 en les reivindicacions que sorgeixen des de Can Batlló, a través de la participació d'alguns dels socis de Lacol i de la gent del barri i d'altres projectes cooperatius. Tot neix per intentar desenvolupar una alternativa al model d'accés a l'habitatge des del model cooperatiu. Arquitectònicament es pretenia concretar aspectes per poder viure amb el menor impacte ambiental possible, responent a les necessitats de les persones, del context.... És per això que, a diferència de la majoria de projectes, les persones que havien d'habitar l'edifici des del principi es van implicar en com seria. Prenent decisions i expressant les seves necessitats. Aquest fet fa que de seguida se'l sentin seu. Per nosaltres va ser molt il·lusionant formar part de tot aquest procés perquè, per primera vegada, es van poder fer coses que no s'havien pogut fer en altres projectes d'habitatge; cobrir el pati amb un hivernacle, construir-lo pràcticament tot amb fusta...

- I com es van decidir les usuàries que habitarien La Borda?
El grup de persones que habiten l'espai neix de forma espontània de la gent que coneix el projecte i que té ganes de formar-ne part. Entre el 2013 i el 2014, una vegada vam tenir la seguretat que existia un solar on construir el projecte, es van incorporar noves persones, ja que la possibilitat de construir habitatges va passar de ser 15 a ser 30. Sempre tenint en compte que totes complissin amb els requisits d'habitatge protegit.

- I el solar?
El solar ens el va cedir a la cooperativa La Borda, el govern anterior de l'ajuntament. Ho van fer amb un dret a superfície de 75 anys, cosa que significa que, passat aquest temps, tornarà a ser de l'administració pública - juntament amb l'edifici en bon estat -. Això ens interessava perquè pensem que és una manera de donar la possibilitat que es provi d'edificar un projecte pilot però fent que el solar sigui i segueixi sent sempre públic. A Barcelona hi ha poc sól i habitatge públic cooperatiu i menys que romangui.

- I si jo volgués viure a La Borda, com ho podria fer?
Avui dia hi ha una llista d'espera. Diverses sòcies col·laboradores estan expectants amb la idea de poder accedir algun dia a l'edifici. Com que la llista és molt gran, fa dos anys vam pensar d'iniciar un nou projecte cooperatiu i va néixer Sotrac, també pensat per ser al barri de Sants. Perquè ens agradaria que La Borda no fos un bolet, sinó que el model es pogués reproduir amb noves persones, noves necessitats i nous projectes; que facin que proliferi el model cooperatiu.

- Com es planteja el futur?
Doncs actualment estem desenvolupant diversos projectes cooperatius d'habitatge; i per això justament amb la Ciutat Invisible i altres actors de l'economia social de Catalunya vam fundar La Dinamo, des d'on tenim ganes de mirar de crear nous projectes. En aquesta línia també estem treballant avui dia amb la cooperativa Sostre Cívic a Poblenou per la creació de 20 habitatges. A més a més, també a Sants estem en plenes obres de la Comunal, un espai cooperatiu de 1000m2 on Lacol es mudarà juntament amb nou projectes cooperatius més, per crear una cooperativa de segon grau; l'edifici volem que tinguin compte temes d'eficiència energètica i bioclimàtica.

Més informació: 

També et pot interessar