Jump to navigation
Segons expliquen les integrants de Dones Amb Força, la Xarxa de Dones Cosidores va sorgir després que alguns col·lectius de costura viatgessin al Marroc el 2019. Va ser aleshores quan van arribar a la conclusió que podien unir forces per crear un teixit per promocionar la seva feina i poder guanyar diners a partir de la venda de productes fets per elles mateixes. Durant la pandèmia no van vendre res, però van cosir fins a 13.000 mascaretes que van repartir entre professionals essencials de Nou Barris i de l’Ajuntament de Barcelona. “Va ser brutal, ho vam fer perquè volíem ajudar. Vam agafar fils i teles que teníem i en vam començar a fer per repartir a centres”, afirma la Martha. També van confeccionar unes armilles per a les treballadores de la Xarxa de Suport de Verdum.
Els diversos col·lectius que configuren la xarxa són molt diversos, ja que estan formats tant per dones que cusen des de fa temps com per altres que tot just han començat a aprendre els primers passos. La Milhouda, per exemple, no sabia res de costura i s’ha anat formant els darrers mesos: sap enfilar l’agulla de la màquina, canviar la canilla... Ara explica que el seu repte és aprendre a cosir a màquina formes amb corbes. La Martha, per altra banda, ja té alguns coneixements més, de manera que poden complementar-se i repartir-se la feina.
Amb la unió de totes les membres, ara han posat a la venda bosses per guardar el pa, coixins aromàtics amb mill i camamilla a l’interior i un necesser de viatge, fet amb restes de teles que una empresa els regala. Cada grup dissenya i ven els seus productes, que es poden veure al catàleg de la Xarxa i que es poden comprar en fires, i accepten encàrrecs personalitzats. Per exemple, Dones amb Força en va rebre un per a cosir peces de roba per a la cavalcada de Reis de Sant Martí.
Cosir com a cura mútua L’objectiu de la Xarxa de Dones Cosidores, però, no és només vendre productes, sinó que té molts altres beneficis com el de l’autocura i el vincle amb les altres integrants. “És un mètode de relaxació com a dones. A vegades venim de treballar o d’estar a casa, que també és estressant. Aquí passem un temps de qualitat i de vida per a nosaltres, per a canviar la mentalitat. Som una família”, expressa la Martha, una de les creadores de la Xarxa. La Mahjouba relata quan, durant el confinament, no es podien trobar presencialment, però feien videotrucades per tal de “cuidar-nos les unes a les altres”.
“Quan cuso els pensaments dolents se’n van i només queden els bons. Cosir em fa sentir bé”, expressa la Milhouda, que recorda que la seva àvia feia vestits amb una màquina a pedal. La Martha també té familiars que cosien i és un dels motius pels quals es va animar a seguir amb aquesta tradició mil·lenària: “Veia la meva germana cosir, però jo no en sabia. Ara m’agrada transformar roba, tallar i provar. Faig coses per mi o per la meva néta, és donar-li vida a la roba, un nou ús”, afirma. L’Aisha coincideix que de petita veia les dones cosir i pensava que li agradaria provar-ho, de la mateixa manera que li passava a la Mahjouba, que es va sumar de més gran a aprendre a cosir. Les membres de Dones amb Força afirmen que actualment les joves cusen més que abans i que s’ha posat de moda. Elles, però, ho fan com una “teràpia”, diu la Milhouda.
El proper pas en la trajectòria de la Xarxa de Dones Cosidores de Barcelona és comprar màquines a partir dels beneficis que aconsegueixin dels productes venuts, una meta que estan a punt d’aconseguir. També somien, a mesura que aprenen a cosir més i millor, a poder dissenyar-se més endavant els seus propis vestits i gel·labes.
Instagram Xarxa Dones Cosidores de Barcelona YouTube Xarxa Dones Cosidores de Barcelona