Jump to navigation
El carrer Cobalt és el centre neuràlgic del Districte Cultural de L’Hospitalet, al voltant s’hi apleguen unes 25 hectàrees d’espais rehabilitats de l’antiga zona industrial de la ciutat. Des de la seva obertura l’any 2014, aquest espai ha passat d’acollir 209 agents culturals a tenir-ne 500 en l’actualitat, segons explicava el Diari Ara. Les disciplines que s’hi cultiven van des de les arts visuals, que inclou pintura, escultura i ceràmica, entre altres, fins a disseny o música, passant també per la performance o l’audiovisual. L’exposició ‘Our garden needs its flowers’, que es pot veure fins al 18 de juliol al Centre d’Art Tecla Sala, vol precisament mostrar la diversitat i essència del Districte.
Després de l’èxode del Poblenou Comissariada per David Armengol, director artístic de La Capella, i per Albert Mercadé, director de la Fundació Arranz-Bravo i un dels impulsors del Districte (actualment ja no hi desenvolupa cap rol tècnic), aquesta exposició al Centre d’Art Tecla Sala de L’Hospitalet ha seleccionat una cinquantena d’artistes del pol creatiu, així com a músics i a 10 dissenyadors, per posar de manifest el potencial que acull el Districte. La majoria d’artistes, segons explica el comissari Albert Mercadé, tenen entre 25 i 35 anys i “molts escapen del Poblenou”. El comissari explica que el projecte urbanístic del 22@ va fer pujar molt els preus del barri, on ja s’hi havien instal·lat un gran nombre d’estudis d’art i de disseny, en el que s’anomena Poblenou Urban District. Davant del procés de gentrificació que va patir el Poblenou i de la falta d’oferta pública de residències d’art a Barcelona, Mercadé relata com els primers artistes van anar arribant a L’Hospitalet. “L’Ajuntament ho va potenciar, de manera que van anar venint cada any més persones”, afegeix.
El títol de la mostra del Centre d’Art Tecla Sala fa referència a “l’ecosistema cultural que volem crear”, diu el comissari, en què molts registres artístics poden conviure i alimentar-se els uns dels altres. La frase ‘Our garden needs its flowers’ l’han extret del primer i únic àlbum dels músics Jes Sah Bi i Peter One, de Costa d’Ivori, que era un tribut a la música folk americana fusionada amb sonoritats autòctones. Tal com s’explica en els panells informatius de l’exposició, aquest disc va tenir molt èxit, ja que suposava una lectura oberta i plural del país i de les fronteres.
Vetllar l’art com si fos un jardí “Per fer cultura, has de cuidar-la. Perquè surtin flors, has de cuidar el teu jardí”, afirma Mercadé. Això, diu, implica a tothom: des de l’administració, que ho ha de fer a través d’ajudes, subvencions i projectes de territori, com per la banda dels artistes, que també han de tenir la mirada oberta a col·laborar conjuntament. “El 2021 hem après que la cultura vol aportar a la societat, vol connectar amb la gent”, comenta.
Al Districte són moltes les disciplines que s’hi reuneixen, per això la mostra ‘Our garden needs its flowers’ és una lectura que facilita al públic entendre quins tipus d’art cultiven els seus membres. A les primeres sales trobem muntatges de veterans de l’art contemporani català: el referent en art conceptual Antoni Muntadas, que exposa l’obra ‘Paraules, paraules’, sobre el desgast de paraules com “democràcia”, o l’expert en vídeo i performance Jordi Colomer, que presenta una comparació entre els suburbis de diferents ciutats del món, ‘Anarchitekton’.
Les sales successives, comenta el comissari, "giren al voltant d’idees com el magnetisme, utopia i distopia, la deconstrucció, el compromís, la respiració o la dicotomia entre naturalesa i artifici. En la sala dedicada al compromís, i seguint el fil d’obres com la de Muntadas, s’hi mostra, per exemple, el fotoreportatge de Guillaume Darribau sobre els immigrants afectats pels desnonaments al barri del Besòs de Barcelona durant la crisi del 2010. A l’espai que reuneix obres al voltant de la deconstrucció, Andrea Lería fa gala de ‘Relicario’, una instal·lació fotogràfica i textual que revisa documents del passat i subratlla la memòria perduda entre la seva àvia i ella, i ‘Taula de treball’ d’Isabel Servera atorga a la taula de treball de l’artista una autonomia pròpia, ja que després de ser utilitzada com a suport, deixa les restes de la feina feta durant un any.
En un format més performàtic, es pot veure la gravació de Quico Estivill ‘Ab Intra’, en què l’artista s’endinsa en les coves de l’Espluga de Francolí totalment nu i les recorre mentre enregistra el so que fan el seu cos i la seva respiració. També en aquest format, Arnau Blanch mostra l’atmosfera visual dels límits del seu poble, Vilobí d’Onyar, per desfer la visió idíl·lica que es projecta. Raúl Páez, per la seva banda, és l’únic artista de l’exposició nascut a la ciutat de L’Hospitalet. Com a final de la mostra, el Districte Cultural de L’Hospitalet també ha volgut dedicar una exposició a Xavier Grau, que va morir el 2020. A ‘La pintura que borbolla’ es va un homenatge a l’obra d’aquest pintor que va ser un dels representants destacats de l’art espanyol dels vuitanta i que també treballava en un estudi del Districte.
Balanç de la creació “Aquest projecte neix des d’una voluntat metropolitana, no neix des de la competència amb Barcelona. Hi ha un desig de complementar la falta d’un pol cultural que defensi la cultura de base”, afirma el comissari. Malgrat que molts professionals estan satisfets amb la creació d’aquest espai de creació, hi ha veïns i veïnes de la zona que han pronunciat algunes crítiques cap al projecte, ja que segons explicava El Públic, va haver-hi queixes sobre la poca participació que es va oferir en el procés de desenvolupament de l’espai. També es van queixar del fet que era una aposta de “zonificació de l’art”, és a dir, que es concentrava l’art en un lloc molt concret de la ciutat en lloc de repartir-se per diferents punts, i que podria comportar un procés de gentrificació que fes augmentar els preus de l’habitatge, com ja va passar al barri del Poblenou de Barcelona o a altres ciutats europees.
Des d’una opinió personal, Mercadé creu que no es donarà aquest procés de gentrificació arran del Districte Cultural de L’Hospitalet. “Hi ha precedents en el món de la cultura: els efectes d’alguns barris culturals del món ha estat la pujada de preus i que els veïns de tota la vida marxin. Això aquí no ha passat perquè es poden adoptar mesures. Quan vam començar teníem sobre la taula les coses que no havíem de fer”, diu el comissari de l’exposició.
Web Districte Cultural de L’Hospitalet Web Cultura L'Hospitalet
Twitter Albert Mercadé
