Jump to navigation
- En quines àrees d’acció treballa La Destil·leria?Ens hem anat redefinint en funció de la viabilitat i la resposta. Com a punts clau hi ha la galeria i els projectes educatius, que són els dos engranatges. De projectes educatius en toquem molts, siguin per La Destil·leria directament, o a fora. Aquí tenim l’escola de joieria, que hi és amb la intenció de ser un referent d’escola d’orfebreria al Maresme, ja que no n’hi ha cap més. També ens centrem molt en el dibuix i la pintura, però l’oferim d’una manera diferent de com s’encara a Mataró i rodalia. Per això treballem el dibuix conceptual, per ajudar a definir la línia pròpia de cada persona, a banda de la part més tècnica, que també fem. Aquests són els marcs d’actuació generals, entre altres.
- Ara fa sis anys que vau obrir portes. Detectàveu mancances artístiques a la zona?En idear el projecte vaig fer un estudi del mercat de les necessitats que hi havia a Mataró i a l'entorn. Si pensem en galeries privades, al Maresme no n’hi ha cap altra tret de La Destil·leria. Es feia evident que necessitàvem un espai obert i plural a part dels espais municipals, que sí que hi són, però la manera de treballar és molt diferent.
- Quina diferència de funcionament hi ha?Nosaltres disposem de molts avantatges. Som molt més ràpids a fer qualsevol cosa perquè la logística és molt diferent i tenim total llibertat a l’hora d’escollir projectes. De fet, aquí a Mataró hi ha el MAC (Museu d’Art Contemporani de Mataró), funciona molt bé i des de fa dos anys produïm una exposició conjunta. Al final, tots estem treballant pel mateix, cadascú des dels seus vessants i possibilitats, però amb l’objectiu comú de fer arribar la cultura a la ciutadania. Som privats, amb el que això comporta, però amb vocació pública. La Destil·leria, a més, compta amb punt de venda, no és només un espai expositiu.
Agit Baqué, directora de La Destil·leria | Foto: Maggie Michalowicz - Per la ubicació vau recuperar una antiga destil·leria i fins i tot en vau conservar el nom. Per algun motiu?Inicialment no sabia on ubicaria el projecte, però després vaig veure que volia treballar per la meva ciutat. Aquest espai tan cèntric jo ja el coneixia i el fet d’idear el projecte va anar de la mà d’aquest lloc, que llavors estava tancat. La proposta va encaixar als propietaris i ho vam tirar endavant, tot i que vam fer moltíssimes reformes. Jo crec que és un espai màgic. A l’hora de posar el nom vaig veure que havia estat una destil·leria, i com que nosaltres destil·laríem cultura, es va quedar igual.
- La galeria es defineix com a eclèctica i alhora sense pretensions, ens ho expliques?A mi m’agrada el fet d’introduir a tothom al món de la cultura, fer-ho amb obres de qualitat, que cadascú pot decidir si se l’emporta a casa o no, però qui ve es pot sentir còmode i acollit a la galeria. Això no sempre és així, sembla que l’art hagi de ser per les elits, o per un sector determinat, i no. M’agrada que qui vingui se senti bé, és un espai obert a tothom. Així mateix, no he volgut tancar-me en agafar només una línia d’expressió, sinó que La Destil·leria està oberta a tot, però guiats per la qualitat, que és el pal del paller.
- Com es mesura la qualitat en l’àmbit artístic?Pot ser subjectiva i cadascú té la seva concepció d’allò que té el valor de la qualitat. En aquest moment jo porto aquest espai i l’entenc tal com s’hi plasma, però potser no és així per a tothom. Va en funció del gust propi, del que t’arriba i t’emociona, del que et fa viure o pensar, del missatge, de la tècnica… fan un tot. Si el que programem arriba al públic, acaben sorgint altres idees que se’n nodreixen.
- Tenim prou criteri o som una població que absorbim el que ens aboquen?Hauríem de parar i fixar-nos més en tot el que fem, vivim i sentim, en el perquè fem les coses com les fem. La gent té criteri, però aquí s’hi barregen moltes coses i un factor rellevant per a algú no ho serà per a algú altre, o no ho serà en el mateix moment.
- Deies que us diferencieu en la manera d’educar en l’àmbit artístic.Veig que hi ha algunes escoles que treballen d’una manera molt implicada, però la gran majoria acoten massa l’expressivitat als alumnes. No crec que això sigui beneficiós, fa que ens deixem perdre a gent molt interessant només perquè no segueixen el ritme pautat. Cal deixar llibertat per créixer i fer volar la imaginació. Nosaltres intentem donar eines per treballar d’una manera més àmplia i fora d’aquest patró. A nivell reglat no es dóna peu a la llibertat creativa i a l’experimentació, sinó a l’assoliment d’un resultat, i potser el més important és el camí recorregut fins al punt final, que no pas com sigui aquest final. Aprendre també és passar-ho bé, gaudir, i el resultat ja vindrà. La societat et vol perfecte en tot, però de vegades no cal ser perfecte. De perfecció no només n’hi ha una.
Agit Baqué, directora de La Destil·leria | Foto: Maggie Michalowicz - Durant anys havies estat la responsable de selecció de personal d’una multinacional. Com es fa el gir cap a la iniciativa de La Destil·leria?Després de 22 anys a l’empresa, amb la crisi del 2009 la feina de selecció va baixar. Jo també era generalista, portava el personal de botigues, unes 300 persones. Llavors em van fer saber que el responsable de nòmines es jubilava i em van oferir portar aquesta àrea. Això implicava una pujada de categoria, però el càrrec no em motivava en absolut. Havia fet d’aquella feina casa meva, però sentia que després de tant temps m’havia d’independitzar. En tenia la necessitat i em sentia forta per fer-ho. Ho vaig fer sense tenir cap idea laboral llavors, ja vindria, pensava. Això sí, vaig fer un vídeo amb tots els meus companys d’aleshores a tall de carta de recomanació, en què parlaven de mi a escala professional. Era el tancament d’una etapa.
- I a partir d’aquí? No tenies idea del que faries?Sóc exalumna de l’escola de negocis d’EADA i llavors estava molt de moda el coach dins de l’àrea de recursos humans, així que vaig pensar a fer-ne una formació. Em va anar molt bé. Vaig sentir que m’equilibrava energèticament i vaig començar a centrar-me en el que volia fer i a lligar idees. Ja havia començat a fer un estudi de mercat i sumat a la meva trajectòria en el món de la fotografia vaig decidir que volia reprendre el món artístic.
- Reprendre?Jo vaig fer el batxillerat artístic. Després per allò d’estudiar alguna cosa que em garantís un futur… són coses que passen. La vida m’havia de portar cap aquí de nou, cap al món artístic, per recuperar el que a mi m’agrada i qui sóc.
- Abans seleccionaves personal, ara selecciones obres, tallers, professorat… hi ha cert paral·lelisme.Sempre he pensat que pel fet d’haver treballat en una multinacional, en un càrrec de direcció i veient com funciona una empresa he pogut tirar endavant La Destil·leria. M’ha ajudat moltíssim. I la part artística la porto a dins, em mou i em motiva. Jo crec que ens alimentem de cultura, potser moltes vegades de manera inconscient, però ho fem.
Agit Baqué, directora de La Destil·leria | Foto: Maggie Michalowicz - Els inicis sempre són un repte. Ara sentiu que esteu consolidats?Encara ens falta una mica, i aquest any de pandèmia no hi ha ajudat, ha estat dur. Tot el que no és bombolla ara ho tenim parat, és clar. Nosaltres estem forts, tenim la idea clara del que volem, i ens agradaria créixer més encara. Tal com jo sóc, no em paro mai i sempre penso en les coses que queden per fer.
- Has canviat i crescut amb La Destil·leria?Molt! Només l’entorn en el qual em moc en l’àmbit professional és molt diferent. Abans portava cuirasses, fins i tot feia un personatge. Aquí sento que sóc jo mateixa, en això el coach em va ajudar molt perquè em va trencar aquesta cuirassa. Ara em sento tranquil·la, dintre dels maldecaps que jo pugui tenir, però en calma. I me’n sento satisfeta. Així i tot, reconec que sóc on sóc gràcies al camí que he recorregut i mantinc molt bona relació amb cada etapa!
- El context actual marca un abans i un després. Com creus que serà el món artístic postpandèmic?Doncs no en tinc ni idea, em fa patir molt… Jo continuaré amb el meu projecte perquè crec que és necessari, però hi ha la incertesa de com quedarà tot i tothom. Crec que jo he de seguir, vindrà més o menys gent, però no tirarem la tovallola. I pel que veig amb els artistes amb què estic treballant, tots estan donant-ho tot.
Web La Destil·leria
