Els imperdibles del Lumínic 2026

Del 29 de maig al 17 de juliol se celebra el festival de fotografia de Sant Cugat del Vallès

Surtdecasa

, 19/05/2026 - 11:17

Arts

Lumínic, el festival de fotografia de Sant Cugat del Vallès, aposta un any més per la fotografia d'autor i enguany aborda el concepte de "la poètica" amb propostes molt destacades i, com sempre, una gran participació de les escoles de fotografia, fet que promou l'accés al món expositiu de diferents professionals. Estudiar el fet fotogràfic, generant nous espais de coneixement i reflexió, amb un caràcter inclusiu i participatiu és el seu major propòsit. Del 29 de maig al 17 de juliol, es desplega una programació completa que compta amb exposicions, xerrades, tallers i taules rodones. Us hem destacat alguns dels artistes i obres que hi participaran, però no oblideu consultar la programació sencera!

1. 'La capsa vermella' d'Antoni Campañà
Al setembre de 2018, apareixen milers de fotografies de la Guerra Civil amagades en dues capses vermelles al garatge d'una casa a punt de ser enderrocada al passeig de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès, a poca distància de l'estació. El seu autor, el prestigiós fotògraf Antoni Campañà Bandranas (Arbúcies 1906-Sant Cugat del Vallès 1989), no va voler mostrar-les després de la guerra i la seva família mai no va saber que existia aquest gran arxiu. El Museu de Sant Cugat li ha volgut retre homenatge amb una triple exposició: 'La capsa vermella, amb fotografies de la Guerra Civil; 'L’avantguarda del pictorialisme', una selecció dels seus premiats bromolis artístics postpictorialistes, i finalment Un fotògraf de Sant Cugat, una miscel·lània amb fotos familiars i alguns dels seus reportatges realitzats a Sant Cugat.

2. 'Abaix hi ha herba', a dalt rocas d'Irena Visa
A partir d’una residència a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Irene Visa s'apropa al llenguatge descriptiu per observar, sense mirar-les, les imatges que conté l’arxiu i entreveure-hi les persones que l’arxiven. El resultat és la publicació 'Abaix hi ha herba, a dalt rocas', que es presenta al festival en format expositiu. Irena Visa (Banyoles, 1985) és artista visual llicenciada en Comunicació Audiovisual, amb estudis en escultura i màster en recerca artística. El seu treball es fixa en fenòmens de caràcter hipotètic i la seva pràctica es desenvolupa entre l’escultura, la fotografia, la performance, el vídeo i la instal·lació. També treballa com a docent.

3. 'Poemes inèdits' de Ferran Freixa
En aquesta exposició de Ferran Freixa 'Poemes inèdits' es presenten una serie d’imatges inèdites o poc conegudes del autor, amb la intenció d’obrir la mirada a la seva obra, i de presentar imatges poc conegudes del seu estens arxiu. De la mà de Photographic Social Vision, que representen l’Arxiu Ferran Freixa, s'endinsen en els fulls de contacte de les sessions de Freixa, per corroborar la importància d’aquest autor, i reafirmar la capacitat estètica i poètica de les seves imatges. Aquesta feina també ha permès observar amb pausa la seva manera de treballar.

4. 'La teoría de mis Albertos' de Lucía Morón
'La Teoría de mis Albertos' és una recerca de connexions entre una obsessió personal amb la figura de Albert Einstein, que comença arran de la trobada amb el meu besavi Alberto el 1925, i els Albertos de la vida de l'autora: el seu pare, el seu avi, el seu besavi, el seu padrí i el seu ex-cap. Aquest conjunt de relacions inesperades esdevé el punt de partida per indagar en les tensions entre feina i temps, els mandats heretats i el lloc històricament frustrant que ocupa la dona dins del mercat laboral. Lucía Morón va néixer a Buenos Aires i actualment resideix a Barcelona. És artista visual, arquitecta i docent. Els seus projectes exploren la relació entre fotografia, collage, dibuix, escriptura i arxiu familiar. El seu treball ha estat reconegut en festivals internacionals com Lumínic, Les Rencontres d'Arles, POY Latam i Art Photo Barcelona.

5. 'Sempervirens' d'Aleix Plademunt
'Vaig veure’t a tu que eres jo'. Al poema de Patti Smith apareix un jo escindit i un "lovecrafter" de doble sentit: autor d’allò còsmic i artesà de l'amor. Aquesta duplicitat obre una reflexió sobre l'enllaç i la transformació. A l'obra d'Aleix Plademunt, un xiprer mort es converteix en suport d'imatges que documenten el procés propi. Matèria i representació s'entrellacen en un cicle on la imatge no fixa un instant, sinó que sosté una temporalitat expandida, en què origen i projecció coexisteixen, donant lloc a una continuïtat que persisteix més enllà de la desaparició.

6. 'Abatre la forma: projeccions sintètiques' d'El Local / Lara Uro
Cap estructura no és neutral. Tota forma organitza, distribueix i condiciona: fins i tot abans de ser habitada, l’arquitectura disposa maneres de circulació, graus d’accés i zones de permanència o d’exclusió. Les superfícies administren; els materials regulen. Quelcom semblant succeeix amb el text, les formes del qual estabilitzen significats en imposar lògiques de temporalitat lineal, jerarquia sintàctica o funcionalitat expressiva. Aquesta perspectiva de transposició esdevé una experiència estètica en què la poètica actua com a força instrumental per intervenir la gramàtica material dels espais físics. El terme "sintètic" no al·ludeix a allò artificial, sinó a la producció de noves combinacions. Del diàleg de les peces d’Ángel Biyanueba, Lara Uro, Mario Manso, Nicolás Cox i Pablo Quesada, sorgeix una realitat suspensiva que ve a demostrar que les formes heretades poden ser abatudes, inclinades fins a evidenciar la seva condició i obrir un marge des del qual assajar altres modes d’interacció i existència.

Yaiza Hernández és la 1a guanyadora de la convocatòria Lumínic 2026 | Foto: Cedida
7. 'Aquests instants' de Yaiza Hernández
Aquest projecte reuneix els records dels viatges de l'autora. Instants fugaços que porta congelant amb la càmera des de fa deu anys. Paisatges, moviment, escenaris que el camí ens ofereix. Passen una sola vegada i desapareixen. Aquestes fotografies són fragments, pensaments, vivències, trencaments. Tot allò que sobreviu al camí. Yaiza Hernández és artista visual i historiadora de l’art. Graduada a Granada, va cursar el màster en Estudis Comparats en Literatura, Art i Pensament (UPF, Barcelona). La seva pràctica parteix de la fotografia analògica i s’expandeix cap a allò multidisciplinari, incorporant arxiu, paraula i instal·lació. Des de 2019 codirigeix Espacio Ventalo amb Diambra Mariani.

8. 'Côté coeur' d'Elsa Beumont
Una associació comunitària a la regió francesa de les Cevenes ofereix refugi a persones empobrides i marginades. 'Côté Cœur' és un edifici que allotja unes deu persones. El seu enfocament fotogràfic es basa en el temps compartit i les trobades. La seva presència és una part integral de la seva obra, traduïda en imatges. Elsa Beaumont explora una aproximació documental i social a la fotografia, graduada a l'Escola Nacional de Fotografia d'Arles, ha guanyat diversos premis i exposa regularment en festivals, galeries i centres d'art a França i Europa.