Oriol Gracià
,
19/12/2019
Llibres

Sílvia Marimon: "Franco ha guanyat, en molts àmbits, el combat de la memòria"

La periodista acaba de publicar 'La dictadura de pedra' (Ara Llibres), un llibre sobre el mausoleu de Franco i el llegat de la dictadura
Sílvia Marimon

Foto: 

Oriol Gracià
Sílvia Marimon i Queralt Solé
Va visitar el Valle de los Caídos i diu que en va quedar “esfereïda". La periodista del diari ARA Sílvia Marimon acaba de publicar 'La dictadura de pedra' (Ara Llibres), un llibre sobre el mausoleu de Franco i el llegat de la dictadura, que ha escrit a quatre mans amb la historiadora Queralt Solé. D'aquest tàndem entre el rigor acadèmic i l’instint periodístic n'ha sortit una obra carregada de dades, però sobretot molt divulgativa.
"Unes 7.000 restes provenen de Catalunya i entre aquestes uns 4.000 de les Terres de l'Ebre, que és un dels territoris on van morir més soldats i d'on es van recuperar més cossos un cop acabada la guerra"

- Pels qui no hi hem estat mai, quina és la sensació que vas tenir el primer cop que vas trepitjar el Valle de los Caídos?
Hi vaig arribar de nit. Primer em vaig trobar els guàrdies que custodien l'entrada al recinte ubicat a la Serra de Guadarrama. Després, dos o tres quilòmetres de carretera fins arribar pròpiament a l'esplanada de la basílica, diàfana i freda, sota la creu imponent. A l'hostaleria, els tovallons, els plats o els coberts estaven decorats amb la simbologia franquista. Esfereïdor. Quan va ser l'hora d'escollir habitació em van demanar si la volia amb vistes a la "cruz o al monte".

- Fa tot just dos mesos de l'exhumació de les restes de Franco. Sense el seu cos, quin futur té el Valle de los Caídos?
L'ideal fóra que es pogués convertir en un espai per explicar i contextualitzar el nacionalcatolicisme i la dictadura franquista. Però estem molt lluny d'aconseguir-ho. L'exhumació ha estat un primer pas per obrir el debat sobre què cal fer amb l'espai, però arriba molt tard i sense una voluntat clara d'anar més enllà. De moment, el recinte continua tal com estava, gairebé com el va deixar Franco.

- Amb milers de restes encara per identificar.
Es calcula que a les criptes hi ha més de 30.000 persones enterrades. Unes 7.000 provenen de Catalunya i entre aquestes uns 4.000 de les Terres de l'Ebre, que és un dels territoris on van morir més soldats i d'on es van recuperar més cossos un cop acabada la guerra. Hi ha restes dels soldats que van lluitar amb el bàndol franquista, però també dels qui ho van fer amb l'exèrcit republicà.

- Quin sentit tenia enterrar sodats republicans en un espai on, encara avui, es fa apologia al feixisme?
És un tema que no queda del tot clar, però suposem que Franco volia que la seva herència perdurés pels segles dels segles en un monument amb les víctimes dels dos bàndols, que constatés la unitat de tots els espanyols. Pensa que moltes de les restes provenen de fosses comunes i, sovint, ni tan sols els mateixos familiars van ser informats del trasllat.

- Quin és l'estat de les restes?
De cara als visitants són completament invisibles, perquè l'accés a les criptes està restringit. Els únics cossos amb la tomba a vistes han estat les de Franco i Primo de Rivera. Totes les altres restes estan dipositades en caixes de fusta, en general de manera caòtica i sovint sense identificació, amuntegades sense ordre. A més, enlloc s'explica qui hi ha i perquè hi són. A les guies que es vénen a la botiga del recinte ni tan sols es parla amb claredat sobre qui va ser Franco, ni es fa cap esment explícit a la dictadura.

- Ha estat complicada la consulta d'arxius per a la redacció del llibre?
Acostumen a ser opacs, la documentació no hi és tota o està mal catalogada. A més, molts dels papers estan en mans de la Fundación Francisco Franco.

- El debat sobre la memòria històrica és una assignatura pendent a Espanya i també a Catalunya.
Hi ha historiadors que han fet un treball ingent, però ha estat poc reconegut per les institucions. La democràcia va molt lenta. Encara queden molts buits historiogràfics i cal promoure la recerca per explicar com i perquè es va fer el Valle de los Caídos.

- Què falta per saber?
Quan parlem dels costos de la seva construcció sempre es fa amb números aproximats, o fins i tot quan parlem dels diners públics que ha rebut el recinte, fins i tot ja en el període democràtic, la informació és confusa. Caldria conèixer millor les empreses que es van enriquir a costa de la seva construcció o la història dels presos polítics que el van aixecar durant gairebé vint anys. A l'Estat Espanyol van existir més de 300 camps de concentració que no eren camps d'extermini, però els presos hi feien treballs forçats i hi va morir molta gent. Se'n conserven pocs i no es poden visitar.

- En el llibre abordeu el cas d'altres monuments que enalteixen la dictadura en diversos punts de l'Estat Espanyol. A Tortosa, el debat sobre l'escultura franquista que hi ha al mig del riu és ben viu.
Sembla que la nova llei que prepara el Parlament de Catalunya contempla la retirada d'aquests tipus de vestigis. Es pot treure del lloc on és, però eliminar-lo crec seria un error, perquè també elimines part de la memòria. I sobretot és important contextualitzar-lo, explicar-ne el sentit. Per exemple, al Memento Park de Budapest, s'hi van traslladar les escultures del període comunista, per conservar-les i poder-les explicar des d'un punt de vista historiogràfic. A Tortosa, enlloc s'explica la història del monument. Casos com aquest constaten que Franco ha guanyat, en molts àmbits, el combat de la memòria.

Més informació: 

També et pot interessar