Jump to navigation
- En quin punt coincideixen les vostres trajectòries i decidiu engegar un projecte juntes?Maria Rovira: Teníem amics en comú i l'Anna estava treballant al programa 'La segona hora' de Rac1, a part de com a redactora com a community manager. Jo acabava d'entrar al programa 'Estat de Gràcia' de Catalunya Ràdio i , entre altres coses, també havia de fer de community manager, i estava cagada perquè era una de les primeres feines serioses que tenia. Ens vam agregar al Facebook, vam quedar perquè volia que m'expliqués com feia de community manager, i al cap d'un temps ens vam trobar en una festa i ens vam fer amigues.
- I professionalment?Maria Rovira: Jo feia un temps que feia monòlegs i quan vam començar el projecte d''El Soterrani' l'animava a fer monòlegs. Un dia, per fer-la acabar de decidir, li vaig proposar de fer-ho juntes.Anna Polo: A més, la meva companya de pis organitzava uns monòlegs per un casal i va ser aleshores que vam decidir fer-ne un juntes perquè jo m'atrevís. Va anar molt bé i jo vaig començar també a fer-ne en solitari.
- Vau agafar més popularitat quan vau començar a fer humor juntes?Maria Rovira: Juntes hem arribat a més llocs que separades, això segurament. També perquè per temes logístics és més agraït anar a pobles a fer un monòleg. Però hi ha gent que em coneix a mi i no a l'Anna, o a la inversa, o que ens coneix a les dues però no sap que tenim un podcast juntes.Anna Polo: I abans de començar juntes, estàvem en mitjans de comunicació i això ens donava cert altaveu. Al final, fem monòlegs perquè la gent que ens veu ens recomana, és molt de boca-orella.
- Teniu el mateix tipus d'humor?Maria Rovira: No tenim el mateix tipus d'humor però ens complementem. Tenim molta complicitat i estem bastant emmotllades. Ens fan gràcia gairebé les mateixes coses, però després arribem a llocs diferents. Ens sentim còmodes també en la crítica política, no és tant el tema sinó el com.Anna Polo: Ens agrada bastant riure de coses cutres que fan els altres. Ens agrada agafar alguna experiència que ens ha passat, estil vivencial.Maria Rovira: És com ser comentarista de la nostra pròpia vida, però en diferit.
- Com vau passar al terreny del podcast?Maria Rovira: Ens ho van proposar quan vam anar a l'espai Abaixadors el dia de Sant Valentí, vam treure tota l'artilleria antiromàntica i la crítica a Melendi, que és el punt on ens trobem al cent per cent. Amb el confinament ho vam posposar.Anna Polo: De fet, al principi vam dir que no perquè un monòleg, si es grava, s'ha de fer molt bé, és molt difícil transmetre-ho en audiovisual. Al final, al juliol vam acabar dient que sí a fer el podcast.Maria Rovira: També ens feia il·lusió poder fer ràdio juntes i pensàvem que era un format que estava molt a prop de reproduir les converses que teníem ella i jo.
- Són més divertides les converses que teniu o el podcast?Maria Rovira: A mi les converses em fan molta gràcia, però no sé si a l'altra gent li faria gràcia. En el podcast hi ha la intenció de parlar per un públic, a un xat de Telegram, no.Anna Polo: Jo m'ho passo molt bé fent les dues coses, però al podcast em poso una mica més professional. La pena és que al podcast no es puguin posar stickers (riu).
- Com sabeu, si no hi ha públic, que les vostres bromes fan gràcia?Maria Rovira: Vas desenvolupant una intuïció humorística. A vegades hi ha bromes que no fan tanta gràcia com esperaves i altres que són una ximpleria i tenen molt d'èxit. D'entrada, la norma és fer bromes que a tu et farien gràcia. A mesura que en vas fent ja vas veient com funciona. A més, el fet que hi hagi l'altra companya és millor, em sentiria molt sola fent el podcast, si veus que a l'altra li fa gràcia és com un simulacre de públic.Anna Polo: Tampoc pretenem que tot faci riure tota l'estona. Mentre interessi tota l'estona i faci riure de tant en tant, ja en tenim prou.
- Poseu límits? Per exemple, creieu adequat fer humor sobre racisme des de la vostra posició?Maria Rovira: L'Anna és l'Stalin dels límits de l'humor! Evidentment un home pot fer humor feminista, si un home és obertament masclista fent humor, em desmotiva. Si nosaltres fem humor antiracista, no ens abanderarem d'aquesta lluita des de la nostra posició blanca.Anna Polo: Clar, si jo fes tota l'estona monòlegs antiracistes i em convidessin als mitjans per parlar d'això, no estaria bé perquè no em travessa, els estaria traient altaveu a les persones racialitzades.
- Llavors es pot fer humor de tot?Anna Polo: Pots fer humor de tot. Parafrasejant a Brigitte Vasallo, "l'humor ha de ser cap endins i cap avall, si no és opressió". Jo hi crec fermament, pots fer humor de tot però en la direcció que toca.Maria Rovira: Tu pots fer broma del que vulguis, en el moment en què Vox està al Congrés... Un discurs pot ser feixista, se'n pot fer broma, però el problema no és el tema sinó el com.Anna Polo: Jo per això posaria censura. Penso que encara que estiguis fent broma estàs transmetent un missatge. Jo posaria multes i prohibiria la presència en mitjans en cas de discursos racistes o feixistes. Si tu has passat per una experiència traumàtica i en vols fer broma, endavant. Una cosa és que la Pamela Palenciano parli sobre violència masclista, però clar, si em ve el Bertín a fer bromes sobre masclisme...
- Creieu que es classifica sovint els humoristes per temàtiques?Maria Rovira: Si ets dona, parles de feminisme.Anna Polo: Sí, tot i que a mi no em molesta gens aquesta etiqueta, la porto amb molt orgull i consciència. Però em cabreja que arribi el mes de novembre o març i siguin els que més ens contracten perquè són els mesos de la dona i la resta de l'any deixin de fer-ho. També m'enfada això de "veu femenina" o "humor femení".Maria Rovira: A mi m'agrada l'etiqueta de feminista però crec que si sobreetiquetes molt, arriba un punt que hi ha la implicació al darrere que no ets universal. Sembla que com a dona només puguis fer acudits de feminisme.
- Fer humor és una opció a llarg termini?Anna Polo: Jo intento no pensar molt en el futur perquè és angoixant en un món tan incert com és el periodisme humorístic. Intento anar a projectes i a moments, anar fent i el dia que no tingui res ja em plantejaré què faig.Maria Rovira: A mi si m'arriben a dir fa cinc anys que estaria fent el que estic fent ara, m'hauria semblat impossible. Però crec que tot ha anat d'una manera molt orgànica, i sé per on em moc i per tant, no tinc ni idea de què faré però tinc confiança.
Twitter Oye Polo Podcast Oye Polo (Radio Primavera Sound)
