Goretti Martínez
,
23/01/2018
Activa't

Rut Ribas: “Si no fas tu la política, te la faran”

La diputada sadurninenca d’ERC és la més jove del Parlament de Catalunya en aquesta legislatura

Foto: 

Cedida
Nascuda a Sant Sadurní d’Anoia l’any 1990, Rut Ribas és la diputada més jove del Parlament de Catalunya. Educadora social i psicòloga en formació, Ribas està vinculada a les JERC des de l’any 2012, en va ser portaveu de la federació regional Penedès-Anoia i actualment n’és la Secretària nacional d’Emancipació i Ciutadania. El passat 17 de gener va formar part de la Mesa d’Edat en la sessió de constitució del Parlament de Catalunya amb els també diputats d’ERC Ernest Maragall i Gerard Gómez del Moral.
"Tenim tota la vida per endavant i, si no ens hi posem, ens ho trobarem tot fet"

- Quan et vas començar a interessar per la política?
Em començo a interessar per la política l’any 2010 tot enfocant la mirada cap a les eleccions municipals del 2011. M’uneixo a la secció local d’ERC a Sant Sadurní d’Anoia, perquè en aquell moment no hi havia representació de les JERC al municipi. Aquell primer any, formo part de la llista de les municipals, tot i que en una posició discreta. Jo era molt jove i el que volia era que ERC tingués aportacions des d’una perspectiva més jove. Per això em vaig animar. Poc després, marxo una època d’Erasmus i, quan torno, els companys han fundat les JERC de Sant Sadurní d’Anoia, així que m’hi integro i m’adapto al seu funcionament. Des de llavors he tingut una dedicació constant a les JERC. Vaig adquirir un càrrec regional i he estat participant a nivell nacional a les JERC. Entre finals d’octubre i principis de novembre, quan des de l’estat espanyol ens convoquen les eleccions, i després de parlar amb els companys i altres membres del partit accepto entomar aquest repte i formar part de la llista de la candidatura d’ERC a les eleccions al Parlament de Catalunya.

- Aquell primer pas que vas fer l’any 2010, el vas fer per iniciativa pròpia o algú et va venir a buscar?
La realitat és que el meu pare fa anys que està en política. De fet, a dia d’avui, és l’alcalde de Sant Sadurní d’Anoia. Per tant, ja fa anys que “mamo” política, per dir-ho d’alguna manera. Aquell pas el vaig fer per iniciativa pròpia. Vaig anar a ERC amb la idea d’observar-los i veure si m’hi sentia còmode. Vaig pensar: "Si m’hi sento còmoda i a gust, hi participaré". I va ser així perquè comparteixo plenament els ideals de l’organització política. De fet, crec que la política sempre l’he tingut present. Ara, si no m’hi hagués sentit còmoda, no hagués seguit endavant.

- Et va generar algun dubte posar-te a política municipal?
Cap mena de dubte. A més, Sant Sadurní és un poble on la gent és molt propera. És un lloc on fem molta vida de poble. No he tingut mai cap problema. Participo a les festes locals i com a voluntària en algunes entitats de la vila. La gent se m’acosta per preguntar-me coses sobre la situació política, tant a nivell municipal com a nivell nacional, però mai he tingut cap mena de conflicte. Tot el contrari. I crec que aquest contacte també és molt necessari: s’ha de fer política des de la base i des del municipalisme. A més, cada poble és una realitat completament diferent a la del poble del costat. T’has d’adaptar a les realitats dels pobles. I més al Penedès, tenint en compte la dimensió dels pobles i el nombre d’habitants. La relació entre la política i la ciutadania és molt directa.

- Com vas viure la sessió de constitució del Parlament de Catalunya?
Ja feia bastant de temps que sabia que formaria part de la Mesa d’Edat i jo recordava com havien estat les dues darreres sessions constitutives. Les anteriors no, perquè era molt petita. Sabia perfectament com funcionaria. Però tots sabíem que la sessió seria, podríem dir, anòmala respecte a les anteriors. Com a membres de la Mesa d’Edat, estava a les nostres mans prendre una decisió o una altra. Els tres membres de la mesa vam fer reunions prèvies amb els lletrats del Parlament perquè ens expliquessin com seria la dinàmica i ens van exposar què volia dir això de delegar el vot. La Mesa d’Edat vam acceptar la delegació del vot dels diputats que estan a la presó, que en poguessin fer ús ja que el Tribunal Suprem no va permetre que sortissin de la presó. A més, es respiraven determinades emocions en l’ambient. Miraves la banqueta del govern buida, els escons amb un llaç groc...

- Estaves nerviosa?
Per pujar allà dalt, sí. La veritat és que impressiona. Era el primer cop que veia l’hemicicle ple i el vaig veure des d’una posició privilegiada. Fa respecte. Veus tantes persones i autoritats pendents de tu... Però un cop comences t’acabes acostumant. Vaig estar nerviosa els primers dos minuts, per dir-ho d’alguna manera. Sobre la situació que ens trobàvem, no estava nerviosa perquè ja s’havia treballat i parlat abans.

- Com veus la relació entre política i ciutadania?
Veig un canvi molt important en els darrers anys. Me’n recordo quan, fa uns anys, les meves amigues em deien d’anar aquí o allà i jo els havia de dir que no podia perquè tenia reunió de les JERC. I elles em preguntaven que per què m’hi dedicava, a la política, “si tampoc servia de res”. Ara aquestes mateixes amigues em demanen que els hi expliqui les coses. Hi ha un interès que està en auge perquè el país està vivint un canvi important. És normal que sigui així. El moment que viu el país fa que la ciutadania s’interessi per la política i que faci ús dels seus drets com a votant. Suposo que seria molt diferent si no s’hagués produït aquest canvi que, al cap i a la fi, sorgeix del mateix poble.

- I sobre el dia a dia?
Suposo que ara el poble està més ficat en el futur i el que passarà a Catalunya que no en polítiques concretes, com la Renda Garantida de Ciutadania. Però els polítics que fan aquesta tasca mai deixen d’exposar la feina que fan. Aquelles persones que tenen interès en la política també s’interessen per aquestes qüestions concretes més enllà del model de país.

- Algun consell?
Al jovent no li hauria d’espantar tant la política. Si no fas tu la política, te la faran. Hem de reivindicar els nostres drets. Tenim tota la vida per endavant i, si no ens hi posem, ens ho trobarem tot fet.

També et pot interessar