Jump to navigation
- Podríeu explicar com us comenceu a interessar per la literatura com a expressió artística?Diana Rahmouni Audenis: Interès des de petita. Arriba un punt on plantejo a què em vull dedicar realment, com a ofici, i tinc clar que és a la literatura i els llibres. Així que faig la carrera de llengües i literatures modernes i un màster en edició.Aissata M’ballo Diao: Com a moltes de les persones que ens dediquem a això, la lectura m’ha apassionat des de petita i, en part, va condicionar que em decantés per fer periodisme i humanitats a la universitat. Tanmateix, no va ser fins al cap d’uns anys d’estar treballant en comunicació que vaig descobrir i decidir que volia dedicar-me als llibres.
- Voleu centrar-vos en literatura decolonial o feta per persones racialitzades o migrades. Per què aquest buit en literatura catalana? Com ho interpreteu?D: Sovint no s'interpreta com una part essencial en l'itinerari lector d'una persona catalana. Però creiem que sí que ho és, no només per a les persones racialitzades o amb ascendència migrant que llegeixen en català, sinó també per a qualsevol persona interessada en la literatura en general, ja que són continguts i mirades d'interès que aporten riquesa i punts de vista diversos.A: Part d’aquesta mancança també ve de la manca d’editors i editores racialitzades que editin en català i que treballin en editorials ja establertes, tant d’independents com de grans grups. Un exemple clar és Toni Morrison: durant la seva etapa com a editora a Random House als anys seixanta va impulsar un munt d’obres d’autors i autores afroamericans. Confiem que cada cop n’hi hagi més, i que també hi hagi més escriptors i escriptores racialitzades que s’animin a escriure en català.
- Com ha estat l'aventura de muntar un editorial? Un editorial és una mirada sobre el món? Per què decidiu ser cooperativa?D: Molta il·lusió i molta feina. Decisions de disseny, de contingut, de burocràcia. Decidir que som cooperativa va tenir sentit des del principi perquè creiem que no podem incidir en la cultura fent servir un sistema empresarial que beu i perpetua les opressions que denunciem.A: Ha estat una muntanya russa en tots els sentits i potser encara ho és!. Hi ha hagut fases més i menys agraïdes, però la il·lusió de poder decidir quina serà la línia editorial, com serà el disseny de la col·lecció, i la lectura de manuscrits és molt bonica, i la rebuda molt gratificant. Definitivament, una editorial és una mirada sobre el món, i en aquest cas és la nostra mirada sobre el món. Volem que els nostres llibres reflecteixin els nostres valors i que aportin riquesa a la literatura catalana i en català, una riquesa que reflecteixi la diversitat de la nostra societat.
- Quins llibres teniu en el catàleg?Amb el primer any ja complet i publicat, tenim set títols publicats, i hi tenim ficció i no-ficció i poesia, tant d’autors d’aquí com traduccions: 'Mares Migrants', de Fàtima Saheb també disponible en castellà: la primera obra publicada de l’autora, que suposa la culminació de la seva feina com a poeta i activista durant anys recitant dalt d’escenaris. Amb pròleg de Desirée Bela-Lobedde, és un poemari que ret homenatge a les mares migrants, abans de ser mares i abans de ser migrants, escrit des de la perspectiva d’una filla de mare migrant. 'Una carta molt llarga', de Mariama Bâ amb traducció d’Imma Falcó: un clàssic imprescindible de la literatura africana contemporània, inèdit en català des de fa molts anys. Lectura obligatòria als instituts al Senegal, és una obra que ens ofereix un retrat de les dones musulmanes amb estudis al Senegal dels anys setanta, però també el de moltes dones d’avui que, indignades amb les tradicions que permeten la poligínia, habiten un entorn social dominat per actituds i valors que els neguen els mateixos drets i estatus que els homes. 'No és tan radical. Acció climàtica per transformar el nostre món', de Mikaela Loach amb traducció d’Anna Rosich Soler: una perspectiva fresca, antiracista i interseccional sobre el canvi climàtic i la justícia climàtica, on trobem propostes per abordar els reptes del futur amb esperança. 'Soc fan', de Sheena Patel amb traducció d’Elena Ordeig Vila: Una història moderna i brillant sobre l’obsessió, el desig, l’aparença, el privilegi i l’apropiació cultural en l’era de l’internet. Ens ofereix, a través d’una narració vertiginosa, una crítica demolidora al privilegi de classe, les xarxes socials, el domini del patriarcat i l’obsessió imperant per l’estatus, el reconeixement i l’efecte que això provoca en nosaltres. 'Què en diré del dia d’avui', de Youssef El Maimouni: la primera obra escrita originalment en català per l’autor barceloní. Una novel·la plena de misteri i reflexió i ens obre la porta d’un espai mític del món literari que va connectar grans escriptors de les dues bandes del Mediterrani. 'Collage per passar el diumenge', d’Enas Sultan amb traducció de Margarida Castells Criballés, en edició bilingüe català-àrab: obra guardonada amb el premi Roissy-en-Brie 2024 per a persones refugiades que convoca el PEN Català. Un poemari on la poeta palestina ens parla de feminitat, amor, llibertat, llar i família fent ús d’un llenguatge poètic, íntim i alliberador. 'El frau', de Zadie Smith amb traducció de Marta Pera Cucurell: el retorn d’una autora cabdal de la literatura contemporània dels últims temps. Basada en fets històrics reals el judici sobre la identitat de Sir Tichborne, Zadie Smith torna amb una novel·la històrica virtuosa, plena d’ironia i matisos agudíssims i crítics, per parlar-nos d’un calidoscopi de qüestions ben actuals el passat colonial d’Anglaterra, el masclisme, el racisme, l’escriptura, les vanitats, però sobretot per preguntar-nos: en un món d’hipocresia i autoengany, qui té dret a decidir què és real i què no?
- Per què aquesta tria?D’entrada, perquè són obres que ens van agradar molt com a lectores i que volíem que arribessin a les llibreries per poder-les compartir amb altres lectors. En el cas de 'Mares Migrants', és un text que sabem que moltes persones estaven esperant, perquè posa en paraules sentiments, emocions i una realitat que molts hem viscut, però que no havíem verbalitzat. També hem recuperat obres que són considerades clàssics en altres llocs, però que aquí no s’havien percebut com a tal. I alguns títols, perquè ofereixen una mirada sobre el món que creiem que és interessant que també es pugui llegir. En tot cas, no ens limitem a cap gènere o a cap temàtica a l’hora d’escollir les nostres publicacions, i reivindiquem que els autors i autores racialitzades escriguin del que vulguin i com vulguin, i no només se centrin en antiracisme o processos migratoris, encara que siguin temes que apareguin a les seves creacions perquè precisament els travessa com a persones.
- Sou editores de la revista Branca també, com compagineu les dues activitats? Són complementàries?Branca és un projecte heretat que compartim amb altres persones. És totalment voluntari i, la veritat, ens hi posem quan podem. Ens ofereix un altre tipus d'experiència editorial, més juganera, més abstracta i genèrica on s'inclouen tota mena de persones i no només creadors literaris sinó gràfics.
- Creieu que aquesta mirada decolonial ha trigat massa a existir? Coneixeu projectes catalans inspiradors en aquest sentit, com per exemple les desaparegudes Cimarronas?D: Ens trobem en un moment en què la societat exigim aquesta mirada, se'n parla i encara s'ignora, així que tampoc diria que ja existeix en tots els casos. A nosaltres ens toca reivindicar-la i impulsar-la amb la nostra feina, com a filles de persones que han sigut colonitzades. Si ets conscient d'això, és inevitable que la visió de decolonial travessi la teva feina. Com amb la mirada feminista que també apliquem. És inevitable.A: Pel que fa a projectes catalans inspiradors, Periferia Cimarronas n’és un bon exemple, sobretot per la tasca que feien com a centre cultural a la ciutat de Barcelona. Entre altres, també hi ha TopManta i les seves iniciatives per combatre el racisme i la xenofòbia; JAN (Asociación Juventud África Negra), una comunitat de joves afrodescendents que creen espais d’identitat, cultura i transformació a Catalunya; i el canal sobre economia i relacions internacionals 'Valor i Preu'. Un altre projecte interessant amb impacte cultural a Catalunya és Fes! Cultura, una incubadora de projectes culturals d'impacte social. Una de les seves tres línies d'acció és Acció Migrant, un espai d'aprenentatge col·lectiu per a la creació i el disseny de projectes culturals ideats i impulsats per artistes i creatives de diversos orígens, compromeses amb l'antiracisme i la defensa del dret a migrar.
Web Editorial Jande
