Jump to navigation
- Acabeu de publicar conjuntament Cada uno ve lo que sabe, però el vostre tàndem ja ve de lluny. Com és treballar juntes?Anna: Una de les coses que ens manté unides és que aprenem constantment l’una de l'altra, perquè tenim dues mirades diferents sobre l'àlbum, que venen de llocs diferents. I també ens ho passem bé perquè ens agrada descobrir coses que no sabíem. I crec que aquí està la clau de com ens vam trobar i perquè continuem treballant juntes.Piu: És veritat, tot el que ha dit. [riu] Suposo que també resideix en l'oportunitat de poder fer coses i en la confiança que se’ns té per fer-les, perquè totes dues ja portàvem força experiència a l’esquena i un bagatge considerable en les nostres carreres. I aleshores, quan ens vam ajuntar, vam veure que el nostre petit microunivers s’expandia, i podíem arribar a més gent o fer-ho d’una altra manera, amb un discurs que s’enriquia gràcies a la mirada que aportava cadascuna.
- Què fa de l’àlbum il·lustrat un format tan especial?P: Se'l considera una mena de llibret inofensiu, molt bonic. Sovint parlem del comentari típic que fan els adults quan s'apropen a aquest tipus de llibres: "Que mono, no?" Sembla que sempre es prioritza la part plàstica i no es grata més enllà, no s'investiga res més. Però, en realitat, en l'àlbum es condensen molts llenguatges i s’adreça al lector de moltes maneres, l’interpel·la constantment, i això és el que ens agrada. És una lectura que no dona per fet que allò que veus, sinó que presenta un munt de buits perquè el lector els ompli. Els bons autors i creadors d’àlbums deixen aquests espais perquè sigui el mateix lector qui construeixi el significat, i això és, en certa manera, donar-li el dret que té com a lector i com a creador d’històries.A: A mi, sobretot, m'interessa aquesta hibridació de llenguatges. El fet que moltes vegades sigui inclassificable. És un llenguatge visual, però també llenguatge seqüencial, i també llenguatge literari. Una de les coses que ens interessava molt en el llibre, era abordar el fet que ara sembla que tot sigui un àlbum. L'àlbum és una forma d'expressió molt particular que té unes regles i unes limitacions molt concretes i has de saber jugar amb aquestes limitacions i amb aquestes regles.P: Cal reivindicar i dignificar el que és un àlbum, perquè no és poca cosa. Quan parlem d'àlbums, com deia abans l'Anna, estem parlant d'història. I parlem d'una història que, evidentment, forma part de la literatura infantil, però que també passa per la història de l'art, la història del disseny i la història de moltes altres disciplines.
- Com d’important és la seva materialitat? I la cura en la manera de produir-lo?P: Un dels capítols del llibre el dediquem precisament a això: per destacar la importància d'entendre l'àlbum, a l'hora de crear-lo, com un producte cultural, amb tots els elements que el defineixen com a tal. Un d'aquests elements és el disseny, i en la seva producció intervé de manera directa la materialitat. És a dir, no es fa a l’atzar, ni per moda, ni per caprici. Hi ha un cert menyspreu perquè sovint estem més pendents que els números quadrin, que el cost d’impressió dels materials encaixi en el pressupost, i no parem atenció al fet que tot això influeix directament en la lectura. La materialitat també és un element narratiu: el paper ho és, el format que tries per al llibre ho és, la seva forma també condiciona la manera com es llegeix. Tot això es descuida perquè es volen produir llibres comercials que no surtin del cànon establert, però no es té en compte que quan s’utilitza un paper translúcid o un gramatge concret, es fa amb una intenció.
- Quina relació té l'àlbum amb el joc?A: Els adults hem oblidat que la lectura és un joc. Un joc de regles que, si en descobreixes el funcionament, t’obre moltes més possibilitats d’arribar a interpretacions més complexes. L'àlbum implica joc perquè, d'entrada, ja planteja una manera lúdica de construir la relació amb la lectura. Primer, perquè és una lectura compartida. Està pensat per ser llegit en veu alta per un lector adult disposat, en certa manera, a fer el pallasso, és a dir, a posar veus segons el que la tipografia suggereix, a cridar, a modular el to, a jugar amb el llenguatge tal com es fa al teatre, i a moure's entre diferents codis expressius. I, sobretot, és una experiència compartida.P: Una altra cosa que també té a veure amb el joc i amb l’humor, és que aquests elements són molt presents en gairebé totes les lectures que fem, sobretot quan treballem amb bons àlbums. Es diuen moltes coses sense dir-les explícitament, perquè els àlbums són com una mena d’esponja que absorbeix tot el que passa al seu voltant en el moment en què es creen. El seu context d’origen explica moltíssim i envia molts missatges, però ho fa de manera lúdica, com un joc de pistes. Aquest joc de pistes es desplega tant en el llenguatge visual, amb múltiples jocs gràfics, com en el llenguatge literari, amb jocs de paraules i recursos textuals que obliguen el lector a interactuar amb la pàgina: avançant, retrocedint, explorant la materialitat del llibre. Manipular-lo, trobar textos capgirats o ocults, fa que el lector hagi d’interactuar físicament amb l’obra. Això significa llegir saltant-se les normes establertes. Trenca amb la lectura reglamentària, amb l’ordre tradicional de les pàgines. En comptes d’obligar-te a seguir la seqüència típica -passar la coberta, la guarda, la pàgina legal, la portada, l’avanttítol i finalment començar- l’àlbum pot començar on vulgui. Pot narrar des de la pàgina esquerra, pot ignorar els cànons establerts. En aquest sentit, l’àlbum s’ha ventilat totes les regles tradicionals del llibre i s’ha convertit en un espai d’expressió amb una llibertat que difícilment es troba en altres formats. Té un esperit llibertari que el fa únic.
- El llibre es pot entendre com una guia, com una col·lecció de reflexions en torn a l’àlbum. Creieu que fa falta formació a les bibliotecàries, a les docents, a les educadores?A: Si mires les carreres en les que la literatura infantil hauria d'estar present no hi ha cap assignatura que parli de literatura infantil i molt menys d'història de la literatura infantil. Perquè es considera que com és un producte infantil no té història, són coses que apareixen allí i punt, i no se construeixen com la resta de productes culturals. La informació en literatura infantil brilla per la seva absència en la major part de plans docents i la gent s'ha de formar després amb cursos. Això ja ens diu el pes que té la literatura infantil en la nostra societat. Hi ha una manca prou gran.P: Era una cosa important que havíem observat al llarg dels anys, juntes i per separat. Vèiem que a vegades no aconseguíem comunicar-nos bé perquè donàvem per fet el coneixement de coses que per a nosaltres eren molt bàsiques i, tot i així, la gent no les observava perquè no sabia posar-hi nom. També vam notar que molta gent que es dedicava a això feia servir termes que no responien a la professionalitat que haurien de tenir. Només cal llegir una columna de recomanació lectora en qualsevol mitjà o premsa. Pràcticament ningú, perquè a més a més gairebé no n'hi ha, utilitza el llenguatge adequat per descriure una imatge, per parlar d'un text, per reflexionar sobre com dialoguen la imatge i el text. Creiem que tot això, d'alguna manera, nosaltres podíem reunir-ho i posar-ho a disposició de la gent, no amb la intenció de tenir un document acadèmic, sinó amb la voluntat de tenir un manual de guerrilla que puguis tenir sobre la taula i obrir-lo quan el necessitis. En un àlbum hi trobes un exercici literari i visual molt complex, que requereix certes claus de lectura. Quan comences a entendre-les i a desxifrar-les, al·lucines amb tot el que s'hi amaga.
- Últimament llegim molts titulars alarmants sobre el dèficit de comprensió lectura o sobre que els joves no llegeixen. És una cosa que us preocupa? Creieu que és alarmista?El problema és com encara avui dia entenem la lectura literària i l’aprenentatge de llegir literatura. Hi ha una sèrie de creences establertes que fan que els infants no aprenguin realment a llegir. No és culpa seva, ni dels joves, sinó de com els ensenyem a llegir i del que els diem. Encara avui, a llibreries i biblioteques, sentim a adults dir als seus fills: "Ara agafa un llibre de veritat", com si els àlbums il·lustrats no ho fossin. Es continuen considerant llibres “de mentida” perquè encara associem la lectura literària al volum de paraules: sembla que llegir 500.000 paraules és millor que llegir-ne 500. Però això és una fal·làcia enorme, perquè depèn de quines paraules llegeixes, com estan construïdes i què et demanen com a lector. L’àlbum i la bona literatura exigeixen un lector actiu, que ha de construir sentit negociant amb el text, omplint buits, interpretant ambigüitats. Per això, la comprensió lectora no hauria d’associar-se únicament a la lectura eferent (com la lectura d’instruccions o problemes matemàtics, que et permet fer alguna cosa amb la informació llegida). La literatura demana una lectura estètica, que implica sostenir l’ambigüitat i entendre que no cal comprendre-ho tot. De fet, si ho entens tot a la primera, potser el text no té cap profunditat. El problema és que als infants se’ls diu que han d’entendre-ho tot des de la primera pàgina. I quan això no passa, s’estressen perquè creuen que no llegeixen bé. Això desvirtua el concepte d’interpretació literària i ens porta a produir textos plans per facilitar una comprensió simple i ràpida. Després ens lamentem perquè els lectors no comprenen textos complexos. Però és que, així, hem matat la lectura literària.
- Per acabar amb més optimisme, voleu compartir algunes recomanacions d’àlbums o autors i autores que hàgim de conèixer?P: Quedaria lleig que digués que al llibre n’hi ha més de 300! [riu] Però el que hem fet és exemplificar gairebé tots els conceptes que definim amb àlbums que reflecteixen de manera clara allò que expliquem. Ara bé, no hi ha imatges. Quan obriu el llibre i veieu que no hi ha imatges, no penseu que us hem enganyat, perquè la nostra intenció era precisament provocar l’acte de la lectura. Ho vam passar realment malament per triar, quan haver de fer-ho en un moment concret del llibre, te’n recordes? Quan la Maria [editora] ens va fer triar un llibre que tingués la millor coberta... Potser serveix que responguem això? Et sembla bé, Mariona?
- Em sembla perfecte.A: El meu era 'Odio mi osito de peluche' de David McKee, que és un dels meus llibres preferits de la vida.P: I el meu era la coberta del llibre de fotoliteratura de Karel Čapek de Dášeňka, que és una gossa meravellosa. El disseny de la coberta el va fer Karel Teige, que era un dels bèsties dels constructivistes: fotògraf, arquitecte, dissenyador, crític i mil coses més. I crec que aquesta és una de les meves preferides, sí.
Web Editorial GG Web Piu Martínez
Instagram Piu Martínez Instagram Anna Juan
