Anna Vilamú Bosch
,
18/11/2019
Llibres

Estela Ortiz: "Tinder ens sotmet a un estrès emocional basat en allò que ens falta"

'Love me, Tinder; Una mirada crítica a lo que ellos ofrecen' analitza els discursos darrere els patrons d'autorepresentació masculina en aquesta xarxa social

Foto: 

CEDIDA
Estela Ortiz (Terrassa, 1988), artista i investigadora cultural, i Núria Gómez Gabriel (Barcelona, 1987), crítica d'art, comissària d'exposicions i investigadora de temes relacionats amb la cultura visual contemporània, són les autores de 'Love me, Tinder; Una mirada crítica a lo que ellos ofrecen', publicat per l'editorial Temas de hoy. Aquest llibre neix després de més de dos anys d'investigació i analitza els discursos darrere els patrons d'autorepresentació masculina a Tinder, una de les aplicacions per lligar més populars avui dia. Fent lliscar el dit cap a la dreta o cap a l'esquerra, l'usuari té el poder de decidir a partir d'unes quantes imatges i una breu descripció si està interessat o no en un altre usuari. Depenent de si ambdós usuaris coincideixen en interessar-se mútuament és possible obrir un xat. La resta ja depèn de les intencions de cadascú. Amb aquest senzill funcionament i més de 80 milions d'usuaris, l'aplicació llençada el 2012 no només ha revolucionat la forma de vincular-nos en l'esfera afectivosexual sinó que ha creat tot un catàleg de formes d'autorepresentació, esdevenint així un espai ideal per l'anàlisi. Per saber una mica més sobre el fenomen Tinder i sobre la recent publicació de 'Love me, Tinder', hem parlat amb Estela Ortiz.
"Tinder es basa en la lògica de la recerca aspiracional, en la idea que sempre hi haurà algú que compleixi millor les teves expectatives esperant-te a l'aplicació"

- No es pot negar l'èxit que ha tingut l'aplicació els últims anys, però a vegades les persones desmenteixen el seu ús. Creieu que existeix certa por social a dir que utilitzes l'aplicació? Per què?
Creiem que s'ha normalitzat l'ús de Tinder entre els joves però sempre hi haurà gent a qui li farà vergonya acceptar-ho pel que pugui pensar la gent. Eines per trobar parella o lligar sempre han existit i sempre han tingut usuaris però crec que ens trobem en un punt molt diferent de quan es feia servir Meetic.es o Baddoo a principis dels 2000. En el passat, els usuaris d'aquestes pàgines o agències de contactes es vinculaven amb un imaginari de fracàs. Ara en canvi, considerem que està deixant de ser tabú per vàries raons. Per una banda, la nostra generació, els millenials, hem crescut i desenvolupat la nostra identitat paral·lelament a la identitat digital. Estem molt acostumats a autorrepresentar-nos digitalment. A escollir fotos, escriure, enumerar les nostres virtuts i els nostres defectes, xatejar... Per altra banda, els humans funcionem per imitació. Imitar ens assegura que no anirem pel mal camí, per tant, el fet que Tinder ja tingui un ús generalitzat entre els joves et pot donar confiança per utilitzar-lo i no sentir-ne vergonya. Nosaltres estem acostumats a fer servir internet i les aplicacions per tot: comprar, aprendre o regular el nostre cicle menstrual. Tinder sorgeix més com una necessitat d'organitzar la nostra vida sexoafectiva en el context frenètic i precari laboralment que ens ha tocat viure.

- Un projecte previ a la publicació del llibre és la pàgina de facebook Filósofos del Tinder que gestionaves. Però què és i per què neix a Facebook i a Instagram?
Filósofos del Tinder va sorgir com una broma i es va acabar fent un projecte molt gros. Prèviament havia realitzat un projecte sobre un web de contactes als Estats Units i en acabar-lo vaig interessar-me molt per Tinder, l'aplicació de què tothom parlava cap allà el 2014. En estudiar-la em vaig adonar que les descripcions de la gent eren molt interessants des d'un punt de vista sociològic i fins i tot filosòfic. Hi havia molts discursos que es repetien i d'alguna manera permetien generar un esquema de valors global. Filósofos del Tinder m'ha permès compartir alguns d'aquests perfils, sobretot d'homes, per obrir una conversa col·lectiva sobre l'autorrepresentació i les implicacions que tenen els discursos hegemònics.

- Com apareix després la idea de crear una publicació?
Ens coneixíem del món de l'art i la Núria em va convidar a parlar de Tinder a una classe que impartia a la UPF sobre significació de la imatge. Ens va agradar molt el que va sortir de la unió de les dues i ens vam animar a construir-ho en format llibre, amb la intenció que fos accessible per a tothom.

- L'editorial descriu la publicació com a un "catàleg còmic i aterridor" al mateix temps. Per què, què conté el llibre?
El llibre conté 10 capítols que són un diàleg entre les dues. Cada capítol és una mostra d'un patró d'autorrepresentació masculina al Tinder en diàleg amb una sèrie de casos d'estudi que contextualitzen els patrons: els smilies, els somiadors, els autèntics, els emprenedors. Per una banda et fan molt de riure però per l'altra és esgarrifador veure l'estandardització de discursos en la nostra societat, i sobretot discursos que, precisament, no són gaire esperançadors.

- Es pot entendre Tinder com un punt de partida per catalogar la societat?
Completament, no som les úniques que estem utilitzant Tinder, o molts d'altres recursos digitals, com a arxiu per estudiar la societat. Sociòlegs, antropòlegs, artistes o teòrics culturals estan prenent seriosament aquests nous espais de mediació social per aproximar-se a les problemàtiques del món global des de múltiples paradigmes de pensament.

- I doncs, com creus que ha canviat Tinder les relacions humanes?
Tinder accelera certs comportaments o tècniques de seducció que han existit tota la vida. A la plataforma es tornen agressives per la falta d'empatia que promou el fet d'interactuar amb una interfície en lloc de fer-ho amb una persona. A la part final del llibre, apuntem una sèrie d'aquests comportaments com el ghosting, benching o breadcrumbling. Desaparèixer sense donar explicació; mantenir un equip de jugadors o jugadores a la banqueta pel simple fet de saber que hi són; reafirmar el teu nivell de desitjabilitat o preparar el terreny per una futura ruptura, en el cas que es tingui parella, són tècniques de seducció velles que les aplicacions de cites online acceleren i exploten econòmicament.

- Tots aquests comportaments semblen apuntar al fet que no en tenim mai prou.
Tinder es basa en la lògica de la recerca aspiracional, en la idea que sempre hi haurà algú que compleixi millor les teves expectatives esperant-te a l'aplicació. Això, a més de promoure actituds poc respectuoses com sortir corrents davant del mínim imprevist, també fa que els usuaris invertim més temps treballant per la plataforma. Més que insaciables, ens ha tornat més intransigents sometent-nos a un estat d'estrès emocional basat en allò que ens falta i no en allò que ja tenim.

- Però Tinder no és només un fenomen, és una empresa. Què és el que l'aplicació sap de nosaltres i com ho gestiona?
L'algoritme de Tinder segueix sent un misteri. Una caixa negra a la que no podem accedir. No sabem del tot quin és el seu funcionament i què s'amaga darrera les lògiques sociotècniques del swipe -senyalar "següent" davant d'un perfil. Tampoc sabem quina és la concepció d'èxit que té Tinder ni el seu objectiu real; que l'usuari trobi parella i abandoni l'aplicació o que no la trobi mai i continuï a l'aplicació pagant finalment una subscripció Premium. El que sí sabem, però, és que hi ha molts blogs d'internet que intenten formular el manual definitiu de lligar a Tinder.

- Quin seria?
Una cosa que ens sorprèn és que en aquests blogs per homes heterosexuals es donen instruccions per tal de construir el perfil perfecte, no per aconseguir un match -una correspondència- amb algú afí a ells sinó per tal d'aconseguir el nombre més gran de matches. És a dir, són actualitzacions dels manuals d'"artistes de la seducció" com 'El Método' (Neil Strauss) per optimitzar els matches en quantitat, no en qualitat. Com hem dit abans, l'objectiu de Tinder és incert però si el teu objectiu és conèixer una persona afí a tu, independentment de quina necessitat afectiva busquis cobrir, el millor és no seguir cap manual i intentar mostrar les teves característiques més peculiars perquè funcionin a manera de filtre.

Més informació: 

Web Estela Ortiz
Web Núria Gómez Gabriel
Comprar llibre online

També et pot interessar