Jump to navigation
- Heu fet un dels treballs més corals des dels vostres inicis. L’impediment de contacte que s’ha viscut amb la pandèmia ha fet aflorar les ganes de treballar junts?L’experiència del primer confinament, més dur, ens ha marcat a tots i ens ha fet valorar més que mai les trobades amb el grup i les ganes de treballar junts. La banda també ha viscut la pèrdua de familiars directes que han tocat a tot el grup. A partir del passat setembre, encara amb confinaments municipals, ens vam anar trobant i treballant entre testos d’antígens, mascaretes, salconduits i tocs de queda. A tall de redempció i cura, vam començar a preparar ‘Quadern de Bitàcola’, que va ser la nostra manera de sortir de l’espiral on estàvem vivint. Per nosaltres la música sempre ha estat com una medicina, i ara més que mai.
- 'Quadern de bitàcola' recull els moviments a bord dels darrers temps?Gira entorn de l’imaginari que ens agrada crear per a cada disc i que després és el fil conductor que dóna entitat als nostres concerts. Buscàvem un espai associat a un argument, i aquest és el viatge a bord del vaixell Calypso. Això ens serveix per connectar a tres bandes: Primer, estar junts dins d’aquest vaixell que vol ser una similitud a aquest confinament en què ens hem trobat i que hem hagut de passar junts. Del vaixell podem anar baixant, però a bord hem de conviure amb la tripulació, ens hem d’organitzar bé. Després, al quadern hi deixem constància de tot el que vivim, és el dietari de bord per ser conscients del pas del temps i crèiem que compartir-ho amb els nens també era interessant. Per últim, ens servia per fer una reivindicació de com estem deixant els mars i oceans, plens de deixalles contaminants, quin paper tenim en l’augment de temperatures i del nivell del mar… I fer així una sèrie de preguntes al públic i a nosaltres mateixos per reflexionar en quin sistema vivim i quines són les conseqüències que en traiem. Aquests són els tres eixos del ‘Quadern de Bitàcola’ i els traslladem als concerts.
- En quin punt es fa el salt per crear un àlbum amb la majoria de temes propis venint de publicar discs on pesen més les adaptacions?Amb aquest àlbum es consolida el camí que ja havíem iniciat amb el disc ‘Ballant damunt la lluna’, en què ja introduíem quatre temes propis, ara en són vuit dels dotze. Aquí es barregen dues coses: una, que els temes més populars de la música tradicional ja els hem adaptat; i l’altra, que, després dels deu anys de Reggae per Xics que complirem aquest hivern, hem agafat prou confiança per a tirar-nos a la piscina i fer les nostres pròpies cançons. És una cosa que ens feia molt de respecte temps enrere, per agafar el convenciment ens ha calgut aquest bagatge que ara ja tenim. Amb deu anys, la perspectiva de tot plegat canvia i ara ens hi hem llençat convençuts.
Un instant del concert de presentació del disc a Cervera | Foto: Gaspar Morer - Així com els temes propis agafen força, a ‘Quadern de Bitàcola’ també ho fa el so que us caracteritza?Ens mantenim en el reggae, és una sonoritat que ens agrada i ens funciona. Hem introduït una mica l’ska britànic a la cançó ‘El rei dels mosquits’, també el dancehall, que és la música tradicional jamaicana dels anys vuitanta. El gruix sonor del disc, però, segueix sent a partir de la música jamaicana dels anys seixanta, el reggae.
- A les lletres de les cançons parleu de temes relacionats amb l’emergència climàtica. Des de quina perspectiva ho tracteu?Senzillament llancem preguntes. No ho fem des de l’alarmisme apocalíptic ni des d’incentivar l’acció pel canvi. No ens sentim còmodes amb l’actitud de dir a ningú el que ha de fer, i menys quan el públic també inclou canalla. No som experts ecologistes, però sí que donem a conèixer realitats. És un fet que els pols s’estan desfent, que hi ha animals que han vist reduït el seu hàbitat o que el mar està ple de deixalles. Si això els serveix per iniciar una reflexió i veure com trobar-hi respostes, doncs fantàstic. Entre fer cançons amb un missatge buit o alliçonar a través de les lletres, optem per fer una invitació a reflexionar sobre el que han escoltat o vist durant el concert, perquè ells facin créixer el coneixement i l’acció cap a on considerin.
- Una de les cançons del disc és l’adaptació d’un tema del projecte Càntut, que treballa per difondre el patrimoni musical de transmissió oral. Com sorgeix aquesta sinergia?Coneixem el projecte Càntut des de fa molts anys i sempre l’hem tingut present. Ara que pràcticament deixàvem d’incloure cançons populars al disc, crèiem que introduir un homenatge a les cançons de tradició oral com fa Càntut era interessant. La cançó del Gandul ens va semblar encertada, vam fer la nostra adaptació i fins i tot hi hem afegit una part de la lletra, de creació pròpia.
- Aquest àlbum presenta unes cançons, però també un còmic que pica l’ullet a Tintín, a l’Astèrix i l’Obèlix o a Jaques Costeau, entre altres.Sempre hem valorat molt el resultat final, tant amb disc com amb vinil, i cuidem molt el format. Per nosaltres l’escolta del disc és un ritual i per això treballem en la música però també en el llibret, la galeta, la portada… En aquest cas, és un còmic on hi ha tot el quadern de bitàcola i el dietari de bord. Fem un homenatge al món dels còmics amb aquests personatges perquè és la nostra manera d’agafar referents de la nostra infància i sentir-nos identificats i motivats per defensar el disc. També és una manera de connectar amb els pares i de presentar aquest món als nens. Al final, nosaltres toquem per un públic, però també per nosaltres mateixos i ens volem sentir a gust amb allò que fem.
Un instant del concert de presentació del disc a Cervera | Foto: Gaspar Morer- La posada en escena d’aquesta gira és especial. Carregueu un vaixell que salpa els escenaris que recorreu.Sí, és el vaixell Calypso, amb els seus dos pals, la coberta, el timó i tots els seus elements. El pal major fa sis metres d’altura! Cada cop ens animem a portar més coses. Intentem cuidar l’escenografia i el vestuari, així com la música. Tot junt funciona molt millor en teatres, on podem jugar també amb la il·luminació i crear ambients molt treballats. A les festes majors és més complicat contextualitzar i fer lluir l’escenografia, però també la portem.
- El públic familiar suposa un doble repte a l’hora de conquistar oients. Com es planteja la seducció d’un públic tan exigent?Tenim molt en compte la manera de connectar amb el públic infantil a l’hora de l’espectacle, especialment en el ritme. Inicialment fem unes quantes cançons força animades i que introdueixin elements de l’escenografia. També demanem la col·laboració del públic, així interactuem, els animem a fer una coreografia, a cantar o el que sigui. Ens fixem en l’ordre de les cançons per donar estones de més acció o de més tranquil·litat i descans i així tenir l’atenció dels petits. També ho fem a través de la introducció de personatges que vénen amb nosaltres. Amb els pares hi connectem més a través del disc, amb el disseny, el llibret… Però també al concert! Entre cançó i cançó també hi ha espectacle, hi ha diàlegs, bromes… En aquest punt les picades d’ullet van força més adreçades als adults. Però no ens encasellem en fer música per a infants, o famílies. Nosaltres fem música i prou. De fet, amb The Penguins vam començar fent música en què l’horari habitual dels concerts és el nocturn i la nostra actitud, en un moment o altre del dia, és la mateixa. Mai no infantilitzem el nostre discurs.
- Quina sintonia hi ha entre el reggae i els infants, que tant els captiva?Jo crec que és una música molt enèrgica i rítmica, cosa que ja dóna uns elements importants de base. És molt ballable i això fa despertar l’atenció. És una música d’arrel popular jamaicana, senzilla en la forma i les harmonies i les melodies són també molt netes, fàcils de recordar.
- De l’anterior gira, del disc ‘Ballant damunt la lluna’, van quedar concerts ajornats. A la gira de ‘Quadern de Bitàcola’ podrem sentir alguns dels temes recuperats de l’anterior disc?Des d’inicis d’any fins ara al juny, hem fet concerts del ‘Ballant damunt la lluna’. En el nou espectacle, d’entrada no hi ha cançons de l’anterior disc, que el deixarem descansar un temps. El que sí que hi ha són alguns clàssics de Reggae per Xics que no podíem deixar de tenir en compte en el repertori.
La banda al complet en una imatge promocional | Foto: Gaspar Morer - Després d’aquests concerts i tenint en compte el context sanitari viscut, sentiu al públic assedegat de reggae, de música i de ball?Crec que el públic ve amb més ganes, o si més no, amb la predisposició de gaudir el que està fent i sentint a cada moment. De gaudir dels directes i donar-los més importància. Els concerts estan sent molt agraïts ara.
- Amb deu anys de trajectòria, el vostre públic també ha crescut i deu haver canviat. Ho aprecieu?Doncs no ho tenim massa acotat això i seria interessant fixar-nos-hi! Potser hi ha hagut un canvi més gran en la manera de consumir música que en les influències musicals. Per exemple, ha baixat en picat la venda de cds, possiblement perquè els cotxes ja no porten disquetera i era on sonaven moltes vegades. Ara als concerts notem que s’està equilibrant la venda de vinils i la de cds.
- Reggae per Xics també teniu presència a les plataformes digitals.Sí, però és diferent. Quan escoltem música a través de plataformes digitals no solem escoltar àlbums sencers. Llavors es perd una part del que suposa un treball complet, en aquest cas del disc, en què hi ha un ordre pensat, amb un grup de temes, amb la possibilitat de tenir en mà les lletres, amb un disseny de la caixa… Tot aquest ritual no hi és en l’esfera digital, al final només escoltem una barreja d’algunes cançons inconnexes que ha preparat un algoritme.
- En contrapartida, amb la presència a les xarxes disposeu de més canals per arribar al públic i anunciar qualsevol novetat.Tot va canviant, com a grup ara és necessari ser a les xarxes socials, encara que som poc actius en aquest sentit, fins i tot hi ha part de la banda que no tenim comptes digitals o que gairebé no els fem servir. Però les coses també canvien aquí, sí. Al capdavall, nosaltres les fem servir per comunicar-nos amb els pares, no amb els nens. Però no oblidem que el nostre plat fort són els espectacles, el directe. És clar que la música no és només fer concerts, però sí que és el principal i amb el que gaudim.
Web Reggae per Xics
