Magalí Sare: "A les dones ens malcasaven i continua passant"

La cantant i compositora publica un disc que revisita cançons tradicionals

Núria Mora

03/03/2026

Música

El nou treball de Magalí Sare és un recull de músiques del món que a través de cançoners populars, música clàssica i tradició folklòrica de diversos països donen pas a ‘Descasada’. Un projecte ambiciós que presenta amb un primer volum de quinze peces amb lletres escrites i cantades en dotze idiomes diferents que neix de la recerca i de la sensibilitat artística per investigar el paper del matrimoni en la vida de les dones d’arreu del món. Lluny de quedar-se en el tòpic romàntic, Magalí Sare presenta el matrimoni com a ritual, però també com a pressió social, pèrdua d’identitat o mite col·lectiu revisat des de la veu d’una artista que es reivindica com a canal d’històries antigues que algú va deixar escrites en cançoners. A finals de febrer iniciava la gira de presentació, que seguirà el 26 de març a La Paloma de Barcelona, el 25 d'abril a l'Auditori Municipal Miquel Pont de Castellar del Vallès i el 14 de maig a l'Etnomusic de València. Parlem amb ella sobre recerca, tradició, feminisme i la necessitat, encara avui, de repensar què vol dir casar-se.

El disc és el clímax de la inquietud de buscar cançons folklòriques arreu del món

- Presentes 'Descasada', un primer volum de 15 peces que forma part d’un projecte molt ambiciós en l'àmbit musical, cultural i gairebé podem dir antropològic. Quin és el punt de partida d’aquest treball?
A part de la música, m’encanten els idiomes i m’encanta viatjar. Tot això és un còctel explosiu que fa anys que tinc la sort de poder fer. Puc viatjar gràcies a la música, aprendre cançons de diferents llocs i cantar en diferents idiomes. Jo crec que aquest disc realment és com un clímax d'aquesta inquietud que tinc d'anar buscant sempre cançons folklòriques, senzilles, per cantar-les als concerts allà on vagi. A més el públic, quan cantes amb el seu idioma, t'ho agraeix moltíssim. De forma casual, quan estava a Eslovàquia vaig trobar una cançó que parlava d’una noia que deia que seria casada i que trobaria molt a faltar la seva família i la seva terra. I això em va fer tanta pena que primer vaig pensar, què passa aquí a Eslovàquia, els casaments són traumàtics? Però no vaig trigar gens a entendre que no era una cosa d’Eslovàquia, sinó que buscant cançons tradicionals vaig veure que era de tota Europa i pràcticament de tot el món.

- Per on vas començar a estirar el fil?
Primer vaig buscar en cançoners catalans i de la península Ibèrica, per veure si trobava el mateix. I realment sí, trobes històries de tota classe de dones malmaridades i malcasades. Una malcasada sembla una excepcionalitat, però és que realment a les dones ens malcasaven abans. I també m'he adonat que continua passant actualment a moltes dones i nenes del món, que tenen casaments pactats, a vegades forçats i altres que són infantils. Combinant investigació i feminisme, i simplement perquè soc dona, sensible i artista, ha sortit aquest volum u de ‘Descasada’.

- El matrimoni s’entén com a institució, però al disc apareix també com a ritual, pressió social, pèrdua d’identitat, pacte, mite romàntic o com a expectativa. Com comuniques a través de les lletres i les melodies aquest concepte?
No em considero una persona superintel·lectual ni superllegida que sàpiga molta filosofia i tampoc tinc el do de la paraula, però sempre he pensat que fent música ja comunico molt. I la música ja parla per si sola amb totes les lletres, que estan en molts idiomes -a la versió física del disc hi ha totes les traduccions-. Jo no he d’explicar res, a través de la música estic enviant uns missatges que algú, en algun moment, va voler deixar escrits i jo m’encarrego de ser aquest canal i portar-ho a l’actualitat. El que m’agrada és que no només hi ha el missatge que alguna persona va necessitar deixar, sinó que el fet que ho canti jo, ja té el doble missatge de com es poden llegir avui en dia aquestes paraules d’aquestes situacions de malcasades. Hi ha una interpretació molt més àmplia pel fet de versionar lletres tan antigues.

- Com has fet aquest treball de recerca per cançoners, països i cultures buscant aquestes històries per transformar-les en peces musicals?
Bé, ha sigut un procés llarguíssim de més de 3 anys i mig, des que vaig tenir la primera trobada a Eslovàquia. Sense haver de viatjar país per país, des de casa pots viatjar moltíssim! He trobat molta música buscant i remenant cançoners i molta música, evidentment, que s'ha quedat fora. En un moment donat vaig pensar que com no ho podria fer tot, una bona manera de bastar més coses era compondre a la manera de certes troballes que he fet, així puc fer la lletra d’una cançó amb la melodia d’una altra i el ritme d’una altra i així fer un puzle per abastar més troballes que havia fet, intentant també ser honesta fins a cert punt perquè, com trio les llengües i els països? És impossible de triar. Llavors vaig pensar amb els idiomes que més o menys parlo, on he viatjat i on tingui alguna persona molt propera que em parli de la cançó de la seva terra. I clar, d’aquí que hi hagi un volum 2, perquè he viatjat més, he fet amics al Japó i ara m'animo a anar encara més lluny.

- La recerca, per tant, continua viva si ja estàs treballant en un segon volum i qui sap si pot continuar més enllà, perquè és complicat trobar un horitzó, no?
Sí, realment no hi ha un horitzó. La meva mare diu que aquest projecte em pot durar tota la vida! Però la veritat és que només vull fer un volum dos, del qual ja tinc gairebé un terç fet, que ja és bastant. No crec que hi hagi un volum tres, perquè la meva inquietud em porta a fer altres coses.

Magalí Sare | Foto: Marta Romaní
- En el disc hi ha un mosaic de llengües molt diverses, cantes en dotze idiomes. Com hi arribes?
Les llengües llatines i romàniques per mi són una benedicció de Déu perquè comparteixen gramàtica, estructures i molt vocabulari. A l’escola també vaig estudiar una mica d’alemany, la meva germana sap francès i sempre m’ha parlat en francès per jugar... Tot aquest univers de llengües romàniques per a mi sempre ha estat un joc, i llavors sabent anglès i una mica d’alemany, arribes també al suec i veus que tot és un puzle i això m’apassiona. Ara estic estudiant coreà, perquè està completament allunyat de tot el que conec. També m’interessa la fonètica de les llengües, que tenen una cosa molt musical, de voler imitar molt bé el so i la posició de la boca fins i tot. Això m’encanta i em fa sentir que tinc un súper poder.

- Hi ha cançons que tenen textos molt breus, molt despullats, però musicalment queden molt ben vestides i tot el disc té una instrumentació molt cuidada. Com has fet aquest treball per fer única cada peça?
Tenia ganes de produir un disc en què no hi hagués cap figura de productor o productora, aquesta persona amb qui has de discutir i arribar a punts intermitjos entre la teva idea i la seva. Tenia molt clar que volia que tot sortís del meu cervell sense cap intermediari i la manera de fer-ho és que tot estigui tocat en directe perquè jo no sé treballar amb música electrònica, però sí que sé comunicar-li a un músic com vull que toqui, o puc escriure partitures. De fet, hi ha moltes coses arranjades i compostes sobre la partitura. Tenia clara una certa paleta de sons, perquè és infinit. També tenia molt clar que volia que fos amb el cor Bruckner Barcelona, que és el cor que dirigeix la meva germana i feia molt temps que dèiem de fer coses juntes. Tenia molt clar que volia corda fregada, que va traient al cap també en diferents temes. I després, tot el que jo pogués gravar a casa meva, també això m’alleugerava molt, perquè pensava veus, pianos, percussions... Visc amb un guitarrista que també ha tocat mandolina-banjo, ukulele... Ha estat brutal gravar tot això a casa meva! També he pogut col·laborar amb amics, com el cantautor brasiler Luca Argel, The King’s Singers, que és un sextet a cappella masculí del Regne Unit, amb el Pau Figueres, el Llorenç Barceló, que és un organista superguai de Manacor, també amb l'Orquestra Terrassa 48... Gràcies a gravar molt a casa he pogut fer incursions a fora. Tot això m’ha permès sentir-me lliure i fer un disc que és totalment capritxós. El que passa és que per temes econòmics no pots fer tot el que tens al cap, però he tingut molta sort de poder-ho fer i he aconseguit coses que pensava que no aconseguiria.

- Amb tanta riquesa instrumental que es veu en el disc, com presentaràs la proposta damunt de l’escenari als concerts en directe?
La gira la vam començar a l’Auditori Enric Granados de Lleida i vaig trobar que per defensar tots els temes del disc la millor manera era a quintet de corda, perquè em permet tenir tot aquest món de la corda fregada, però al mateix temps, si no és fregada és molt percussiva i tinc molt de ventall. Per exemple un violoncel és molt polivalent, perquè et pot fer de baix i al mateix temps una melodia aguda, molt bonica. Al quintet de corda jo estic al mig també, tocant percussions i està tot arranjat especialment pel concert. Hem d'entendre que el disc és tan variat que al directe hi ha temes que estan bastant a prop, però n’hi ha que no tenen res a veure i això em sembla preciós i és una cosa molt exclusiva que veus quan estàs en directe. És inèdit perquè no està gravat enlloc, només ho està veient la gent del públic en aquell moment. A partir del 26 de març, que estrenem a la Paloma a Barcelona, sí que comença la gira amb cor, amb el cor de 40 persones, que estic molt contenta que vinguin a la gira i d'haver-los pogut programar.