Anna Vilamú Bosch
,
21/05/2019
Música

Pablo Taladro: "El Gutter Fest crec que només es pot fer des de l'autogestió"

Tindrà lloc aquest cap de setmana del 24 i 25 de maig a Barcelona a la fàbrica de creació Hangar
Gutter Fest

Foto: 

Cedida
Gutter Fest
Gutter Fest, que enguany se celebrarà a la fàbrica de creació Hangar, és un projecte independent pel qual ja han passat més de 300 petits editors, col·lectius i creadors de l'Estat i d'arreu del món. Mitjançant la forma d'un esdeveniment i festa anual que tindrà lloc aquest cap de setmana del 24 i 25 de maig, Gutter Fest es proposa com un espai obert i participatiu, un punt de trobada per a una comunitat activa de productors que investiga, genera, experimenta i celebra els processos impresos i relatius a l'activitat de l'autoedició, la micro edició i l'edició independent, gràfica i sonora. És gratuït per a tothom, tant per a visitants com per a expositors, i es fa des de l'autogestió absoluta - un dels seus principis més importants. Per conèixer una mica més què hi ha darrera dels sis anys d'esdeveniments, hem parlat amb Pablo Taladro (Montevideo, 1981), una de les persones que ha estat al peu del canó des del principi.
"Crec que l'autoedició està en un moment bo. La gent ha entès que és una manera de no estar esperant que vingui algú i t'editi. És una tonteria tenir aquestes expectatives"

- Per què neix el Gutter Fest?
Bàsicament per la necessitat de buscar-nos una mica la vida amb el que fèiem. Les editorials crec que va arribar un moment que ja no editaven a gent nova, que no podien o no volien arriscar els seus diners. Més aquí a Espanya, i sobretot en còmics. Paral·lelament a això, es van començar a fer fires d'autoedició. La que jo vaig conèixer primer va ser a València, el Tenderete, que va ser com el desencadenant de totes les altres. Quan vaig anar-hi amb alguns col·legues, vaig flipar. Allà vam conèixer la Clara, que era de València però que estava vivint a Barcelona, i va sortir la idea d'intentar muntar "un Tenderete" aquí. Si a València funcionava tan bé, també ho havia de fer aquí suposadament. Així que ens vam ajuntar nou o deu persones i vam muntar el Gutter Fest. No ens coneixíem gaire en realitat, però ens trobàvem per la Fatbottom, una llibreria gràfica del Raval especialitzada en fanzines i còmics autoeditats, on es troba tota la penya freak de l'autoedició. La primera edició que vam fer va funcionar molt bé i ja ens vam motivar; vam començar a fer-ho més seguit, una vegada a l'any.

- Per què tu, com et vas començar a interessar per l'autoedició?
Jo vaig començar a fer-ho quan tenia 18 anys, dins l'ambient punk. En aquell moment era estrany que et fessis els teus dibuixos, te n'anessis a una copisteria i te'ls imprimissis, i més a l'Uruguai! Però hi havia gent que ho feia. Quan vaig arribar a Barcelona, funcionava una mica igual. Al cap de poc, però, sembla que es va anar posant de moda i quan vaig anar al Tenderete, per a mi va ser molt fort. Hi havia molta gent, molt públic, i a més es venia! Era com... Què guai, no? Hi ha gent venent els seus fanzines, una cosa que d'entrada no interessava a ningú! I ara crec que l'autoedició està en un moment bo. La gent ha entès que és una manera de no estar esperant que vingui algú i t'editi. És una tonteria tenir aquestes expectatives. Autoeditant-te i movent-te bé per les xarxes socials encara que possiblement no puguis viure d'això (tret d'una o dues persones que sí que ho faran) com a mínim ja et poden entrar feines de revistes per il·lustrar, per exemple, i al final acabes fent una mica el que realment et ve de gust. És autoocupar-te d'una altra manera, i no està malament.

- Tornant al Gutter Fest, és una aventura que ja fa sis anys que està engegada. Es fa difícil la continuïtat en un projecte així?
Si, i per això passa el que ens va acabar passant, que ara som tres o quatre persones muntant-ho. I si bé és veritat que quan érem deu n'hi havia vuit que ho donaven tot, també s'entén que la gent es va cansant. Jo ara n'estic una mica de cansat, però alhora també em mola que es faci i crec fermament que s'ha de seguir fent. Per això també estaria bé que hi hagués una renovació generacional, però ens costa una mica no sé per què. Potser en part ho sento molt meu; és com deixar al meu fill que el cuidi un altre... Però potser també perquè des del meu punt de vista és difícil trobar gent que 'faci', no que 'parli'. A la meva vida m'he trobat molt poques persones així, però en canvi que parlin... moltíssima! Fem això, fem allò... Però al final res, paraules buides. I això fa que em costi molt confiar en la gent per fer coses.


Gutter Fest

- Perquè a més, ho heu estat organitzant sempre des de l'autogestió. Com es viu aquesta forma de funcionar des de dins?
Tu tens moltes ganes de fer alguna cosa, però aquesta cosa no et dóna un benefici econòmic. Inverteixes un munt d'esforços i un munt d'hores en fer alguna cosa però com no la intercanvies per diners; això fa que et sentis una mica idiota fent-ho. Perquè els diners són una merda però els necessites per viure. I al final resulta que t'estàs un munt d'hores currant per viure però també un munt d'hores fent aquesta altra cosa. Perquè creus que ha d'existir, perquè és guai i perquè al final si no existissin aquestes coses, tot se n'aniria a la merda... Però és clar, suposa molt de temps, esforç, i acabes fet pols.

- I heu pensat a fer-ho d'una altra manera?
Tot i que és complicat fer-ho des de l'autogestió, crec que és l'única manera de fer-ho. Les possibilitats quines són: demanar una subvenció. Qualsevol que et doni diners, voldrà alguna cosa a canvi. I si s'hi posa l'ajuntament, per exemple, ens posarà mil normes típiques de la burocràcia: horaris, guàrdies de seguretat... Qualsevol porqueria d'aquestes, de les més simples a les més complicades. En una de les edicions que vam fer a Hangar, vam voler demanar permís per fer servir una plaça i era impossible. Et venien ganes d'engegar-los a la merda! Així que al final no vam acabar fent servir la plaça.

- Per això aquest any heu engegat una campanya de crowdfunding?
A mi no m'agrada gaire demanar diners a la gent, però arriba un moment que o bé surten d'aquí o surten d'una subvenció, d'un privat, de l'Ajuntament... I al final tu inverteixes un munt d'esforços en fer alguna cosa i com a mínim està bé no perdre-hi diners. Perquè ha arribat un punt en què per exemple, jo ja no poso ni taula al Gutter Fest. Als primers anys una mica l'impuls venia de dir, poso taula i venc les meves mogudes, però ara hi ha molta feina a fer.

- Cada vegada s'ha fet més gran.
Sí. Però créixer és una merda, és com fer-te gran, que també ho és. Si creixes molt ja no ho pots controlar, i el públic majoritàriament també és una merda - no vull ser cabró- però la gent a vegades no entén que allà ningú hi guanya diners i es queixen que la cervesa valgui un euro i mig, quan tot és gratis. Pots entrar gratis, veure concerts, fer activitats organitzades i quan vas a un bar pagues 2 o 2,50 euros per la cervesa sense problema. O vas a veure una banda que et mola i pagues 50 euros. Pel Primavera Sound, per exemple, quanta gent paga? Així que el nostre objectiu és més aviat decréixer ara. Quan vam traslladar el festival d'Hangar, una fàbrica de creació, a la Nau Bostik, un altre espai de creació, hi va venir molta gent i vam créixer molt. Va estar bé, però les exigències també començaven a ser molt més grans i per això vam tirar enrere de nou, tornant al principi.

- Això significa que també hi haurà menys expositors, ara.
Sí, i en fer-se cada vegada més conegut els expositors volen venir. És una situació difícil. Així que obrim una convocatòria que dura aproximadament dues setmanes i després les persones que organitzem escollim mirant-nos els treballs que ens han enviat. Enguany, per exemple, hi havia 300 sol·licituds aproximadament i per mi el nombre ideal de taules serien 70. A més, als teus col·legues els has d'acabar convidant. I com tries a la gent? És una bogeria.

- Tinc la sensació que si entenem el fanzine com a contracultura i el que esteu organitzant com a quelcom que la promou, créixer pot arribar a fer por perquè pugui acabar absorbit per l'hegemonia.
Tenir èxit està molt bé, perquè tu pots viure d'alguna cosa que t'agrada fer. Però si alguna cosa agrada a la gran massa és preocupant: algo no estàs fent bé. No m'agrada - o si - desprestigiar a les mogudes massives, però penso: en realitat t'agrada o és perquè és el que t'ha d'agradar, el que han fet que t'agradi? Rosalia, t'agrada de veritat? Com és que li agrada a tothom? Potser al final és perquè resulta que està sortint a tot arreu i és el que toca. Estic segur que hi ha gent que canta molt millor que ella però que no té l'exposició que té aquesta persona. Al final és tot màrqueting i has de vigilar que el que fas no acabi convertint-se en una merda, créixer fa por. I sí, és veritat que aquest discurs moltes vegades sembla que neix de l'enveja: ah, aquest tio està gelós de l'èxit que no té. Però crec realment que no... tot i que a vegades m'aturo i penso, potser sí que és que tinc enveja.

Més informació: 

Facebook Gutter Fest
Web Gutter Fest

També et pot interessar