Carla Aguilar: “Que els homes no plorin és un problema, volem canviar-ho tot”

El col·lectiu feminista Fridas es presenta aquest divendres al Cafè La Cantonada de Tarragona

Arnau Martínez

01/02/2018

Activa't

“El feminisme és una forma de viure, de crear dubtes i de visualitzar incoherències”, diu la Carla Aguilar. És una de les persones que forma part del col·lectiu feminista Fridas que es presentarà aquest divendres a les 19h al Cafè La Cantonada de Tarragona. L’entitat agrupa tots els gèneres i vol allunyar-se de les etiquetes que sovint s’atribueixen al feminisme. Volen crear comunitat, cuidar-se i obrir el feminisme a la societat. De moment, compten amb el suport de més de quaranta associacions, entitats i persones a títol individual, les “padrines” que ja treballaven per la causa des de fa anys a la província. De feminisme, de rols de gènere o de l’amor romàntic n’hem parlat amb la Carla Aguilar.

"L’amor romàntic està molt naturalitzat i legitima moltes actituds que estan sobreeixint com els controls dels mòbils i de la parella justificant-se amb què “és per amor”"

- Com sorgeix el col·lectiu Fridas?
Fridas neix de converses de bar, amb amigues... Vam pensar que tot el que parlàvem es podia vincular amb el feminisme. Del boca a orella vam reunir-nos un dia a finals d’octubre i vam decidir fer un col·lectiu. Hi ha molts temes que ens interessen del feminisme: models d’educació igualitaris, les masculinitats, la violència de gènere... Vam fer diverses reunions on una de nosaltres parlava del tema que coneixia i després debatíem. Després anàvem organitzant-nos fins al punt de formar un col·lectiu.

- Quins objectius teniu?
Els nostres objectius són tres bàsicament. El primer és la divulgació, estem molt interessades a conèixer més, en saber més i en divulgar allò que sabem. Per exemple, ser capaces de treure a la ciutat el coneixement feminista que s’estudia a la universitat. L’altre és l’autoformació, volem seguir coneixent més, aprendre les unes de les altres. I després, l’acompanyament; el feminisme és una forma de viure, de crear dubtes i de visualitzar incoherències. Ens volem cuidar, viure en comunitat i tenir un espai on parlar d’aquestes coses.

- Per què és necessari el feminisme?
Diuen que és el tema que més avançarà els pròxims anys perquè en l'àmbit formal s’ha superat, però realment existeixen moltes desigualtats i violència. L’estructura que tenim legitima aquesta violència que és el punt més dur, però darrere hi ha actituds i micromasclismes.

- Tenim massa normalitzada aquesta discriminació?
Més que la discriminació en sí tenim molt naturalitzat que els homes són d’una manera i les dones són d’una altra. Fins i tot aniria més enllà, tenim molt naturalitzat que només hi ha dos gèneres. Tot això són construccions socials sobre les quals s’ha estructurat la nostra societat. Si normalitzem que els homes són durs, amb major capacitat de ser líders i de parlar en públic, naturalitzem que les dones no ho som tant. Hem de desvincular aquests rols del gènere i del sexe. Educar d’una manera diferent.

– El feminisme també afecta el col·lectiu LGTBI?
Per decomptat! Per això som un col·lectiu mixt. El debat no va ser si incloíem homes o no, sinó que havíem de fer partícips a tots els gèneres. Tots els gèneres tenen problemàtiques diferents, però tots volem acabar amb aquesta jerarquia. Que els homes no plorin és un problema, volem canviar-ho tot.

- Trobeu a faltar als homes en la lluita feminista?
El problema més greu que tenim avui en dia és el postmasclisme. Trobaràs poca gent que no es declari feminista o a favor de la igualtat de gènere que al final és el que busca el feminisme. Alguns homes i dones reconeixen estar a favor de la igualtat, però creuen que ja s’hi ha arribat i que no cal fer res. Aquest és el bloqueig més gran. També és veritat que hi ha molts homes que se senten amenaçats amb la paraula “feminisme” i no és res en contra dels homes, al contrari, és una alternativa social.

- Els joves tenen massa integrat l’amor romàntic, els estereotips i els rols de gènere?
L’amor romàntic està molt naturalitzat i legitima moltes actituds que estan sobreeixint com els controls dels mòbils i de la parella justificant-se amb què “és per amor”. La criança i la cura de les persones grans es legitima a través de l’amor que donen les dones. Les sèries, la televisió o la música naturalitzen aquest amor romàntic que ens fa pensar que en una parella només hi cap l’heterosexualitat i l’amor incondicional.

- En l’última enquesta del CIS, de desembre de 2017, només un 1’8% dels enquestats situava la violència contra les dones com una de les seves inquietuds personals. Et preocupa aquesta xifra?
Molt! Hi ha estudis que conclouen que s’està fent hegemònic el pensament o la posició d’estar en contra de la violència de gènere, però a la vegada s’allunya de les seves arrels. Es considera violència de gènere aquella que és física, el punt extrem, sense reconèixer tot el que hi ha darrere. Aquestes xifres vénen d’aquí perquè les dones que responen aquestes enquestes no ho vinculen a l’home que les mira quan passen pel carrer. Són actituds habituals que fan de cultiu de la violència de gènere.

- Tractant-se d’un problema estructural, què s’ha de fer?
El pacte d’Estat contra la violència de gènere no és suficient, ha de baixar fins a terra i tenir repercussions. Hem arribat al punt de que tots estem en contra de la violència de gènere, però ara s’ha d’anar a l’arrel. Siguem conseqüents, anem cap als joves, eduquem d’una altra manera, trenquem els estereotips i els rols de gènere. Desmuntem-ho tot per fer-ho d’una manera que sigui impossible que passi.