Jump to navigation
- Hi ha d’haver un 8 de març?I tant! Es va crear per afrontar la desigualtat entre homes i dones, inicialment es va crear en el treball, però la desigualtat continua existint. Sí que s’ha avançat, hi ha hagut un canvi en la vida de les dones. Ara la dona és més independent, ha accedit a l’educació superior. Si ho comparem amb les nostres àvies i mares, la vida de les dones s’ha transformat, més que la dels homes. Però en els mecanismes de poder continua havent-hi una discriminació de les dones i un domini dels homes. Tant de bo un dia puguem eliminar el 8 de març.
- Hauria de ser cada dia 8 de març...Evidentment! Jo sóc optimista perquè hi ha noves mobilitzacions de les dones. S’havia dit que el feminisme havia caigut i que no hi havia tanta reivindicació, però hi ha una reactivació amb les dones joves. També amb homes que estan assumint el compromís de la igualtat. Avui en dia les manifestacions a favor dels drets de les dones estan sent molt concorregudes.
- Com ha anat evolucionant el feminisme?Si ens centrem en Espanya i en un temps més recent, el franquisme era un règim antifeminista. Tractava a les dones com a éssers que no podien prendre decisions pel seu compte. El pas cap a la democràcia va significar que es corregissin moltes d’aquestes injustícies. I també moltes dones van començar a fer política des de les institucions gràcies al fet d’entrar als ajuntaments com a regidores o als parlaments i al Congrés com a diputades.
- És el que es coneix com a feminisme institucional?Sí! El Instituto de la Mujer ha tingut una potència molt forta, més que l’Institut Català de la Dona inclús. Va ser impulsor de polítiques d’igualtat de gènere i de participació laboral de la dona. D’alguna manera, aquesta entrada de la dona a les institucions va rebaixar el moviment feminista.
- I per què s’ha reactivat aquest moviment feminista?Hi ha hagut una reactivació perquè des de les institucions no es pot fer prou. S’han de canviar els hàbits quotidians a les empreses i a les cases. Els assetjaments sexuals i la violència de gènere ho pateixen les dones. S’han de canviar moltes coses des de la quotidianitat, i mentre no canviïn des de la quotidianitat podem anar fent lleis, però no tenen un impacte real.
- Enguany s’ha convocat vaga, però ni en un tema així s’han posat tots d’acord...Això passa a tots els àmbits de la vida. En aquest concret, en un context de domini masculí, les dones interioritzen certs actes o patrons. Sempre que hi ha un moment de contestació de les dones fort com el #metoo, tot seguit hi ha una reacció també per part de dones. El patriarcat o el masclisme també impregna el món de les dones perquè és allò amb què ens hem socialitzat i ens hem de rebel·lar.
- Ara investigues la cura de la vellesa, un tema molt feminitzat...Qui es cuida de la gent gran són les dones. És un tema on la inclusió dels homes pràcticament no s’ha fet. Les dones han accedit a àmbits que eren molt masculins i fins i tot han pres espai als homes. Parlo de l’àmbit sanitari o el judicial. En canvi, no és freqüent que els homes passin a àmbits feminitzats i menys si és el domèstic.
- Per què et fixes en els homes?És curiós, qui investigo són els homes. Analitzo quina és la implicació dels homes en els treballs de cura. Quan neix una criatura, s’impliquen els homes? Avui en dia hi ha un canvi en la concepció de la paternitat i els pares joves ajuden en un primer moment, però després és més difícil. Pel que fa a la cura de les persones grans, ja no trobem tants homes. Amb aquesta investigació volem donar visibilitat als homes que es comprometen amb la cura perquè les dones no ho fem per una predisposició natural, sinó perquè el sistema divideix el treball en allò que fan els homes i en allò que fan les dones.
- Del teu pas per les institucions, és masclista la política?Sí, i tant! Les institucions estan “generitzades”, diríem en termes acadèmics, impregnades d’una lògica masculina que és la que ha predominat i és hegemònica. A les mobilitzacions socials hi ha moltes dones i també n’han entrat a la política institucional. Però en la política institucional hi ha hagut menys dones i encara menys en els llocs de poder. I quan hi ets és molt difícil trencar els esquemes existents. Si no et comportes com un home sembla que no sàpigues fer política. Llavors hi ha dones que hem intentat fer una política diferent, menys jeràrquica, més propera i no tan basada en les relacions de poder. El canvi està per fer, però.
- Per què remarcaves que hi ha moltes dones a les mobilitzacions socials?Perquè les dones són molt lluitadores enfront tot allò que afecta la vida quotidiana. En la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca hi ha moltíssimes dones. A totes les mobilitzacions contra les retallades en sanitat i educació hi ha moltíssimes dones. Quan va morir la Rosa Pitarque a Reus, a causa de la pobresa energètica, hi va haver centenars de dones a les concentracions. També hi ha homes, però predominen les dones i això és una manera de fer política també.
- Com a exmembre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), com es pot solucionar la demanda del col·lectiu d’#onsonlesdones?Persuadint als mitjans de comunicació. El problema és que el CAC només pot controlar si els mitjans fan el que la llei preveu. Quan jo hi vaig estar, vaig promoure per exemple materials de formació perquè els mitjans poguessin donar més i millor visibilitat a les aportacions de les dones. També es van plantejar unes recomanacions de com tractar els casos de violència de gènere als mitjans. Però el CAC no pot dir què ha de fer el mitjà, però sí incidir-hi indirectament.
- Personalment, alguns periodistes intentem la paritat, però resulta gairebé impossible perquè acaba sent un reflex de la societat...Això s’ha de dir! Quan estava al CAC vam fer unes jornades amb el Col·legi de Periodistes i va sortir el tema de què faig si vaig a una exposició i no hi ha cap quadre d’una dona? Doncs dir-ho, intentar saber per què no hi ha cap quadre d’una dona. S’ha de donar visibilitat. Potser no pots explicar per què el director d’un festival és un home, però sí destacar que no hi ha dones. Només amb això estàs manifestant que hi ha un sostre de vidre que impossibilita que les dones puguin tenir càrrecs.
- Com podem avançar cap a una millor representació de les dones?Formant a la gent que treballa als mitjans. I no només periodistes, guionistes o càmeres. És controlar els mecanismes que tenim interioritzats que donen més importància a uns que als altres, que no influeixin en la teva informació. També s’ha de promoure el canvi de mentalitat per obrir una societat igualitària i que respecti la diversitat.
- Ens en sortirem?No sé si ho veig proper perquè amb la història veiem que hi ha moltes oscil·lacions. Si mirem enrere, els drets de les dones han avançat molt, però també hi ha hagut moments de retrocessos. Cal parar compte perquè estem en un moment polític que s’imposen les idees conservadores i excloents, a Europa aquest fenomen està avançant molt. Amb aquests contextos sempre tornen a instaurar-se uns poders patriarcals de classe. El tema social va de la mà amb el de gènere, torno a la Rosa Pitarque. Jo sempre dic el seu nom perquè és una persona anònima que ha sortit als mitjans. La Rosa va patir tres injustícies: la vellesa, la pobresa i ser dona.
