Arnau Martínez
,
18/02/2019
Activa't

Josep M. Virgili: “A Twitter hi ha poca gent que escrigui de qualsevol manera, però és un reflex de la societat i es fan errors"

El professor de llengua esmena errades lingüístiques a les xarxes socials

Foto: 

Arnau Martínez
Josep Maria Virgili és @Virgili7 a Twitter
@Virgili7 té gairebé 23 mil seguidors a Twitter amb només un any i escaig d'activitat. Josep Maria Virgili (Riudoms, 1953) és professor de llengua catalana, impulsor del Grup Koiné i membre del Cercle Vallcorba. Ara jubilat, amb la premissa "Si m'ho permeteu” esmena les errades lingüístiques fetes pels usuaris a la xarxa social. També es fixa molt en els mitjans de comunicació públics de Catalunya, assegura que difonen una llengua “pseudocatalana”. És polèmic i políticament incorrecte en algunes qüestions. Coincidint amb el Dia Mundial de la Llengua Materna (21 de febrer), el professor deixa Twitter durant més d'una hora per atendre l'entrevista de Surtdecasa.
"La setmana passada en una tertúlia van dir que “Junqueras està assentat davant del tribunal”. No saben que s'ha de dir “assegut”?"

- Quan comença a endinsar-se en el món de Twitter?
No ho recordo ben bé. Potser fa tres anys que vaig obrir el compte. En aquell moment treballava i ara fa just poc més d'un any que m'he jubilat. Quan em vaig retirar, m'hi vaig posar de ple. Jo ja coneixia alguns perfils que feien recomanacions lingüístiques, però la meva diferència és que dedico força hores i que esmeno directament la gent.

- Això a alguns no els agrada...
És una cosa que me la vaig rumiar bastant perquè pot semblar com de mala educació. Però vaig aplicar l'experiència de quan vaig ser professor de llengua. Per exemple, puc explicar els pronoms febles cada dia, però un alumne potser cada dia ho fa malament. Sóc jo qui li he de dir que s'està equivocant perquè si no és així, no ho corregirà. No es tracta de ridiculitzar a ningú, sempre hi ha aquell a qui no li agrada, però són una minoria.

- És un activista lingüístic?
Sí. La llengua catalana està molt malament i la gent no n'és conscient, ni tan sols els independentistes. Alguns volen primer la independència i després ja treballarem per la llengua. Són camins paral·lels.

- Ara que parla del procés, vostè va ser un dels impulsors del Grup Koiné.
És un manifest que demana que a la Catalunya independent només sigui oficial el català. La majoria de polítics aposten per la cooficialitat del català i del castellà i nosaltres creiem que és un disbarat. El català necessita la protecció de ser l'única llengua oficial de l'estat. Això comporta unes implicacions jurídiques, per exemple que a una botiga t'atenguin en català. El castellà és una llengua internacional i té una sobreprotecció que fa innecessari que sigui oficial a Catalunya.

- A Twitter és molt crític amb els mitjans de comunicació públics.
És que hi hauria d'haver molta més exigència de correcció! A França o a la Gran Bretanya no acceptarien mai professionals de la televisió o de la ràdio que respectivament parlessin tan malament el francès i l'anglès com aquí es fa amb el català. La setmana passada en una tertúlia van dir que “Junqueras està assentat davant del tribunal”, no saben que s'ha de dir “assegut”? O una corresponsal a Madrid, abans de saber la data de les eleccions generals, afirmava que “Pedro Sánchez desvetllaria la data divendres”. Desvetllar és que no et ve la son. No hi ha ningú que els hi esmeni aquests errors? Aquestes persones són la referència de la ciutadania.

- Molts dels errors que anomena són castellanismes.
Diuen castellanades com pillar o rajar molt alegrement! Són uns mitjans que quan es van crear tenien la voluntat de difondre el coneixement de la llengua catalana. Ara, els mitjans de comunicació públics de Catalunya difonen una llengua pseudocatalana, el que diem vulgarment el “catanyol”. Això em preocupa.

- Alguns mots que esmenta a les xarxes, però, són normatius.
Normalment anomeno errades normatives. L'Institut d'Estudis Catalans està posant moltes castellanades al diccionari. Hi ha la fal·làcia que si una paraula surt al diccionari, és correcta. De fet, moltes editorials posen a la coberta dels diccionaris el nombre d'entrades que conté. És com quan vas al supermercat i als detergents posa “renta més blanc”. És el que el client vol llegir. Per exemple, el verb marxar ve del francès i significa marcar el pas o que una tropa de soldats vagi cap a un lloc concret. Totes les llengües han adaptat aquest mot. Però a Catalunya hem acceptat que marxar és anar-se'n. Això és una castellanada!

- Ser bilingüe tampoc és fàcil.
Els catalans no som bilingües. Això és una cosa que tothom ho considera un fet i és absolutament fals. Ser bilingüe és un tret individual, però una societat no és bilingüe. Una persona bilingüe no és la que sap parlar dues llengües, sinó la que parla amb dues llengües de manera personal. Les famílies castellanoparlants que viuen en un ambient catalanoparlant, són de les poques que poden ser bilingües.

- Tornant al món virtual, les xarxes socials s'han convertit en una zona zero pels errors lingüístics?
Hi ha usuaris que m'han comentat que des que els esmeno, es preocupen més d'escriure millor. A Twitter hi ha poca gent que escrigui de qualsevol manera, però és un reflex de la societat i es fan errors. Per sort, amb les xarxes socials s'ha perdut la manera d'escriure que es tenia amb els SMS i els xats. Ja no trobem “a10” per dir “adéu” o “k” enlloc de “que”.

- Abans parlava dels castellanismes. També hi ha els neologismes als diccionaris, com escrivim la paraula tweet?
Jo defenso el català genuí, però hi ha mots que no són genuïns perquè no existien. Hem d'apostar pel català no interferit. “Tweet” no ho pots dir en cap mot genuí perquè és un neologisme. En aquests casos, el que hem de fer és utilitzar el mot internacional. És el mateix exemple d'abans amb el verb marxar.

- I “tuit” o “piulada”?
Si l'escrivim amb “u” no sona tweet, sinó que es llegeix igual que cuit - amb la tònica a la u -. Una “u” i una “i” en català sempre és diftong decreixent. El problema és que la gent no sap llegir. Sovint es diu amb essa sorda “Pisa” quan és amb essa sonora. I a l'inrevés passa amb “Brussel·les”. D'altra banda, “piular” és el que fan els moixons o les persones figuradament com a sinònim de parlar.

Més informació: 

Twitter @Virgili7

També et pot interessar